Associació de Liceistes 4t i 5è Pis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació de Liceistes 4t i 5è Pis
Dades
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata

L'Associació Liceistes 4t i 5è pis, abans Grup de Liceistes del 4t i 5è Pis, és una associació formada per aficionats a l'òpera i la música, espectadors habituals del Gran Teatre del Liceu.[1]

Història[modifica]

S'originà en 1954 per agrupar els aficionats que freqüentaven les tertúlies d'un bar proper al teatre i que s'havien conegut durant les hores d'espera a les escales del quart i cinquè pis del Liceu[nota 1] mentre feien cua. La "colla" formada per alguns habituals es va anar consolidant i formà un grup estable, al que s'anaven incorporant nous aficionats. També succeïa que la cua era guardada ordenadament al carrer, però que en obrir-se la porta cap a l'escala alguns no s'estimessin de respectar l'ordre, transformant la pujada en una competició deslleial per tal d'avançar els qui eren davant, (a considerar que pogués tractar-se de persones no pertanyents a l'Associació).

Les funcions de La Bohème de 1954 amb Tebaldi, Gianni Poggi i Manuel Ausensi, i les del Festival de Bayreuth de 1955 van acabar de consolidar el grup, els membres del qual van començar a trobar-se en altres llocs per parlar d'òpera, fer audicions de concerts i representacions, sortides i excursions i concerts en casa d'alguns dels membres, amb joves cantants acompanyats al piano, com Jaume Aragall.

Activitats[modifica]

El Grup de Liceistes del 4t i 5è Pis, ja constituït, manté reunions periòdiques amb la direcció artística del Liceu, per intercanviar opinions, i organitzen activitats com audicions d'òpera, visionat comentat de retransmissions d'òpera en DVD, excursions, sortides a representacions operístiques, etc. Concedeixen dos premis a cantants.

Guardó a la millor promesa espanyola (Concurs Francesc Viñas)[modifica]

És un premi en metàl·lic que s'atorga, dintre del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas,[2] al millor dels concursants de nacionalitat espanyola, aquell que, a judici dels membres de l'associació, té més facultats per desenvolupar una millor carrera. Instituït en el concurs de 1984, des de 1988 s'ha atorgat a cantants espanyols, per poder seguir l'evolució del cantant més fàcilment.

Llista de guardonats i guardonades[modifica]

Any
Premiat
Veu
1984 Stefan Bevier Baríton
1985 Udo Roestel Baríton
1986 Aleksandr Fedin Tenor
1987 Iñaki Fresán Baríton
1988 Inma Martínez Mestraitua Soprano
1989 desert
1990, Inmaculada Egido Soprano
1991 Montserrat Torruella Mezzosoprano
1992 Yolanda Auyanet Soprano
1993 desert
1994 Milagros Poblador Soprano
1996[nota 2] desert
1997 Ángel Rodríguez Rivero Tenor
1998 Mariola Cantarero Soprano
1999 Mariola Cantarero Soprano
2000 Salvador Carbó
2001 Javier Franco Baríton
2002 Sandra Pastrana Soprano
2003 Sandra Galiano Soprano
2004 Isaac Galán Baríton
2005 María Pilar Vázquez Mezzo
2006 Montserrat Melero Soprano
2007 Airam de Acosta Tenor
2008 Carmen Solís Soprano
2009 Carol García Mezzo
2010 Orlando Niz Tenor
2011 Anna Tobella Mezzo
2012 Miriam Zubieta Soprano

A partir de 2013, aquest premi és substituït per la participació de l'entitat en el tercer premi oficial del concurs. Els guanyadors han estat:

Any
Premiat
Veu
Procedència
2013 Valeriu Carardja Baríton Romania
2014 Ximena Agurto Soprano Perú
2015 Anatoli Sivko Baríton Belarús
2016[3] Selene Zanetti
Iulia Mennibaeva
Soprano
Mezzosoprano
Itàlia
Rússia

Guardó al millor cantant de la temporada del Liceu[modifica]

En finalitzar la temporada d'òpera al Gran Teatre del Liceu, i des de la temporada 1996-1997, mentre el teatre encara estava en reconstrucció i les funcions es feien en altres recintes, l'associació concedeix un guardó a qui considera, per votació dels membres, el millor cantant de la temporada. Se'n fa acte de lliurament al teatre, amb la presència del guanyador en la seva següent visita al teatre. La direcció del Liceu col·loca una fotografia de gran format del guanyador als passadissos del quart i cinquè pis, com a testimoni del premi i dels cantants que han passat pel teatre.

Llista de guardonats i guardonades[modifica]

Temporada
Premiat
Notes
1996-1997 Dolora Zajick Mezzo, pel paper de Lady Macbeth a Macbeth de Giuseppe Verdi, en versió de concert al Palau de la Música Catalana
1997-1998 Robert Hale Baix-baríton, per Wotan a Die Walküre de Richard Wagner, en versió de concert al Palau de la Música Catalana
1998-1998 Bryn Terfel Baríton, per un recital de lieder, ja al Gran Teatre del Liceu reconstruït.
1999-2000 Natalie Dessay Soprano, per un recital.
2000-2001 José Cura Tenor, pel paper de Samsó a Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns.
2002-2003 Falk Struckmann Baríton, pel paper de Wotan a Das Rheingold i Die Walküre de Richard Wagner.
2003-2004 Maria Guleghina Soprano, pel paper de Lady Macbeth a Macbeth de Giuseppe Verdi.
2004-2005 Rolando Villazón Tenor, pel paper de Nemorino a L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.
2005-2006 Fiorenza Cedolins Soprano, pel paper de Butterfly a Madama Butterfly de Giacomo Puccini.
2006-2007 Renée Fleming Soprano, pel paper de Taís a Thaïs de Jules Massenet, en versió de concert.
2007-2008 Plácido Domingo Tenor, pel paper de Siegmund a Die Walküre de Richard Wagner, en versió de concert.
2008-2009 Nina Stemme Soprano, pel paper de Salomé a Salomé de Richard Strauss.
2009-2010 Juan Diego Flórez Tenor, pel paper de Tonio a La fille du régiment de Gaetano Donizetti.
2010-2011 Roberto Alagna Tenor, pel paper de Don José a Carmen de Georges Bizet.
2011-2012 Diana Damrau Soprano, pel paper de Linda a Linda di Chamounix de Gaetano Donizetti.
2012-2013 Anna Netrebko Soprano, pel paper titular de Iolanta de Piotr Txaikovski.
2013-2014 Sondra Radvanovsky Soprano, pel paper titular de Tosca de Giacomo Puccini.
2014-2015 Stefan Vinke Tenor, pel paper titular de Siegfried de Richard Wagner.
2015-2016 Irene Théorin Soprano, pel paper de Brunhilde en Götterdämmerung de Richard Wagner.
2016-2017 Evelyn Herlitzius Soprano, pel paper titular en Elektra de Richard Strauss.
2017-2018 Carlos Álvarez Baríton, pel paper de Carlo Gérard en Andrea Chénier d'Umberto Giordano.

Notes[modifica]

  1. En aquells anys, i fins al final dels vuitanta, com en molts altres teatres d'òpera d'arreu, hi havia un nombre d'entrades a preu reduït ("de general") sense numerar. Tot i que hi havia hagut entrades de general de platea (on s'havia d'estar dret, al fons de la platea) i de tercer pis, la majoria de les entrades de general eren de quart i de cinquè, i n'eren totes les butaques de la tercera fila, llevat de les del bloc central de cada pis; com que les dels blocs propers al central tenen una bona visibilitat, eren les més buscades, i per ésser els primers en ocupar-les s'organitzava un sistema de cues que podia començar moltes hores abans i, en el cas de funcions amb un atractiu particular (com quan va actuar Renata Tebaldi, es feien amb dies d'antelació, amb grups que feien torns per guardar la tanda. A la cua, que es feia a la porta del teatre del Carrer de Sant Pau, sempre havia d'haver-hi l'últim que hi arribava, fins que donava la tanda al següent, i el primer, per "guardar" l'ordre de la cua (i que feia inevitable que el primer fos un grup de persones que s'anaven tornant cada hora o dues hores). Quan s'obria la porta del teatre, dues hores abans de començar la funció, la cua quedava formada amb la gent que hi havia en aquell moment: qui no s'hi hagués incorporat llavors, perdia la seva tanda i havia de quedar-se al final. En obrir la porta, la cua continuava a les escales del teatre, fins que s'obria la sala, una mitja hora abans de la funció. Aquestes hora i mitja o dues hores d'espera a l'escala i al teatre, va enfortir els llaços d'amistat dels habituals. Aquest costum va desaparèixer quan van deixar de vendre's entrades sense numerar.
  2. Els premis passen de concedir-se en novembre de l'any a gener del següent

Referències[modifica]

  1. «Mobilitzats pel Liceu». El Punt Avui, 05-12-2012. [Consulta: 16 novembre 2015].
  2. Fitxa del concurs a la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música[Enllaç no actiu]
  3. No hi ha tercer premi, ja que en va haver-hi dos de segons, en els que participà l'associació.

Enllaços externs[modifica]