Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ASEAN
Lema nacional"Una visió, una identitat, una comunitat"
"10 països, 1 identitat"
HimneThe ASEAN Way
Capital Jakarta
Idiomes oficials anglès
Govern Organització regional
  Llista dels Secretaris Generals de l'ASEAN
Superfície
 -  Total 4,464,322 km2 
Població
 -  Densitat 129 /km2 
Fus horari (UTCUTC+9 a UTC+6:30)
Codi telefònic 10

L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic[1] (ASEAN per les seves sigles en anglès de Association of Southeast Asian Nations) és una associació d'estats del sud-est d'Àsia amb finalitats polítiques, econòmiques i culturals.

Va ser fundada el 8 d'agost de 1967 per Indonèsia , Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia basant-se en la Declaració de Bangkok.[2] Des de llavors s'han incorporat com a membres Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i Vietnam, de manera que actualment és formada per 10 estats. Els principals objectius de l'ASEAN són els d'accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres,fomentar la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.[1]

La ASEAN ha establert un fòrum conjunt amb el Japó, i sosté un acord de cooperació amb la Unió Europea (UE). La seu permanent d'ASEAN és a Jakarta. Tots els estats membres es reuneixen cada novembre en una cimera. Per a l'any 2020 està prevista una integració de tipus econòmic.

L'ASEAN abasta una superfície de 4,46 milions de km2, el que representa un 3% de la superfície total de la Terra, i té una població d'aproximadament 600 milions de persones, el 8,8% de la població mundial. La zona marítima de l'ASEAN és aproximadament tres vegades major que la seva extensió terrestre. El 2010, el seu PIB nominal combinat havia arribat als 1,8 bilions de dòlars estatunidencs. Si es considerés l'ASEAN com a una sola entitat, se situaria com la novena economia més gran del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Països de l'ASEAN i membres observadors

L'ASEAN va ser precedida per una organització anomenada l'Associació del Sud-est d'Àsia, comunament anomenada ASA, una aliança composta per les Filipines, Malàisia i Tailàndia, que es va formar el 1961. El bloc en si, però, es va establir el 8 d'agost de 1967, quan els ministres d'Afers Exteriors de cinc països (Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia) es van reunir en el Ministeri Thai d'Afers Exteriors amb seu a Bangkok i van signar la declaració de l'ASEAN, més comunament coneguda com la Declaració de Bangkok. Es consideren com els pares fundadors de l'organització, els cinc ministres de relacions exteriors: Adam Malik d'Indonèsia, Narciso Ramos de Filipines, Abdul Razak de Malàisia, S. Rajaratnam de Singapur, i Thanatos Khoman de Tailàndia.[3]

Les motivacions per al naixement de l'ASEAN són el desig d'un entorn extern estable, de manera que els seus membres governants es puguin concentrar en la construcció de la nació, el temor comú al comunisme, la disminució de la fe o la desconfiança dels poders externs a conseqüència dels esdeveniments de la dècada del 1960, així com com l'aspiració per al desenvolupament econòmic nacional. A diferència de la Unió Europea, l'ASEAN ha estat dissenyat per servir als nacionalismes.[4]

El 1976, l'estat de Papua Nova Guinea, a la Melanèsia, va obtenir la condició d'observador.[5] Al llarg de la dècada del 1970, l'organització es va embarcar en un programa de cooperació econòmica, arran de la Cimera de Bali de 1976. Aquesta iniciativa va fracassar a mitjans dels anys 1980 i només es va revifar al voltant de 1991 com a conseqüència d'una proposta de Tailàndia que plantejà una àrea de lliure comerç regional. El bloc de partidaris va augmentar quan Brunei es va convertir en el sisè membre després de la seva adhesió el 8 de gener de 1984, tot just una setmana després que el país va assolir la independència, l'1 de gener de 1984.[6]

El 28 de juliol de 1995, Vietnam es va convertir en el setè membre. Dos anys més tard, el 23 de juliol de 1997, Laos i Birmània (Myanmar) es van afegir al grup.[7] Cambotja havia d'afegir-se al mateix temps que Laos i Myanmar, però es va haver d'ajornar a causa de la lluita interna que vivia el país. El país es va entrar a formar part de l'associació més tard, el 30 d'abril de 1999, després de l'estabilització del seu govern.[7]

Secretariat de l'ASEAN a Jalan Sisingamangaraja No.70A, sud de Jakarta, Indonèsia.

Durant el decenni de 1990, el bloc van experimentar un augment en el nombre de membres, així com en la unitat per a una major integració. El 1990, Malàisia va proposar la creació d'un Grup Econòmic de l'Àsia Oriental,[8] grup que el componien els aleshores membres de l'ASEAN, així com el República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud, amb la intenció de contrarestar la creixent influència dels Estats Units a l'APEC, així com a la regió d'Àsia en el seu conjunt.[9][10] Aquesta proposta, però, es trobà amb una forta oposició per part del Japó i els Estats Units.[9][11]

Malgrat aquest fracàs, els estats membres van seguir treballant per una major integració. El 1992 es va signar l'Aranzel preferencial comú efectiu (CEPT), amb un calendari per a l'eliminació gradual de tarifes i com una meta per augmentar l'avantatge competitiu de la regió i com a una base de producció orientada al mercat mundial. Aquesta llei va actuar com a marc per a la Zona de Lliure Comerç de l'ASEAN. Després de la crisi financera de l'Àsia oriental de 1997, a Chiang Mai es va establir un renaixement de la proposta de Malàisia, coneguda com la Iniciativa Chiang Mai, que advoca per una millor integració entre les economies de l'ASEAN, així com de la Xina, el Japó, i Corea del Sud.[12]

Estats membres[modifica | modifica el codi]

Banderes dels 10 membres de l'ASEAN

Membres fundadors:

Membres adherits amb posterioritat:

País Capital Superfície (km²) Població Densitat UTC Llengües oficials
Brunei Brunei Bandar Seri Begawan 5.765 374.800 65/km² +8 Malai
Cambodja Cambodja Phnom Penh 181.035 14.131.000 78/km² +7 Khmer
Indonèsia Indonèsia Jakarta 1.904.569 215.960.000 113/km² +7, +8, +9 Indonesi
Laos Laos Vientiane 236.800 5.758.000 24/km² +7 Laosià
Malàisia Malàisia Kuala Lumpur 329.847 23.671.000 72/km² +8 Malai
Myanmar Birmània Naypyidaw 676.578 54.745.000 81/km² +6:30 Birmà
Illes Filipines Filipines Manila 300.000 88.574.614 295/km² +8 Tagàlog, Anglès
Singapur Singapur Singapur 707.1 4.680.600 6,619/km² +8 Malai, Xinès mandarí, Anglès,Tàmil
Tailàndia Tailàndia Bangkok 513.115 64.470.000 126/km² +7 Tailandès
Vietnam Vietnam Hanoi 331.690 82.222.000 248/km² +7 Vietnamita

Accions més destacades[modifica | modifica el codi]

Les següents accions han buscat la integració dels diferents països membres per treballar com un ens comú:

  • Intercanvi preferent de manufactures sense duanes (AFTA)
  • Lliure circulació aèria (completada previsiblement el 2015)[13]
  • Consorci d'universitats (AUN), amb 21 centres adscrits
  • Parlament regional (AIPO)
  • Himne oficial: The Asean Way
  • Competicions esportives específiques, com un campionat de futbol i els Southeast Asian Games
  • Accions comunes per protegir les zones naturals protegides, amb un llistat i legislació específica

Campionat de futbol de la ASEAN[modifica | modifica el codi]

El Campionat de Futbol de l'ASEAN és un torneig internacional bianual de futbol organitzat per la Federació de futbol de l'ASEAN, constituïda pels equips de les nacions del sud-est Asiátic. Des que va ser inaugurat el 1996, aquesta copa ha estat guanyada tres vegades per Singapur i Tailàndia; Vietnam la va guanyar una vegada, i Indonèsia ha estat subcampiona tres vegades però sense haver guanyat la copa. Malàisia paral·lelament va ser subcampiona en una ocasió.

La Cervesa Tigre, fabricada a Singapur va ser el patrocinador del torneig des dels seus inicis fins a 2005, temps durant el qual es deia «Copa Tigre». Des de 2007, el torneig s'anomena Campionat de futbol de l'ASEAN a causa de la finalització del contracte de patrocini. L'any 2008, La companyia Suzuki va comprar els drets del nom del torneig. Així, l'edició de 2008 es va dir «Copa Suzuki AFF 2008».

Cimeres[modifica | modifica el codi]

Cimeres de l'ASEAN[modifica | modifica el codi]

L'organització porta a terme unes reunions conegudes com a Cimeres de l'ASEAN, on es reuneixen els caps de govern de cada estat membre per discutir i resoldre els problemes regionals, així com per dur a terme altres reunions amb altres països de fora de l'organització amb la intenció de promoure les relacions exteriors. La primera cimera formal dels líders de l'ASEAN es va celebrar Bali (Indonèsia) el 1976. A la tercera reunió que es va celebrar a Manila el 1987 es va decidir que els líders es reunirien cada cinc anys. En conseqüència, la quarta reunió es va celebrar el 1992 a Singapur, i allà els líders van acordar de reunir-se amb més freqüència, decidint de celebrar la cimera cada tres anys. El 2001, es va decidir que els caps de govern es reunirien anualment per abordar els problemes urgents que afectin la regió. També es va decidir que els països membres serien l'amfitrió de la cimera seguint un ordre alfabètic, una excepció va ser el cas de Myanmar, que el 2004 va declinar els seus drets d'allotjar la cimera del 2006 a causa de la pressió dels Estats Units i la Unió Europea.[14]

El desembre del 2008 va entrar en vigor la Carta de l'ASEAN i amb això la Cimera de l'ASEAN passà a celebrar-se dues vegades l'any.

La cimera formal es reuneix durant tres dies. El contingut habitual és el següent:

  • Els líders dels Estats membres celebren una reunió d'organització interna.
  • Els líders dels Estats membres celebren una conferència conjunta amb els ministres de Relacions Exteriors del Fòrum Regional de l'ASEAN.
  • A una altra reunió, coneguda com a ASEAN més tres, s'afegeixen els líders dels tres Dialogue Partners (socis de diàleg), la República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud.
Cimeres formals de l'ASEAN
Data Estat Amfitrió
1a 23–24 de febrer del 1976 Indonèsia Indonèsia Bali Soeharto
2a 4–5 d'agost del 1977 Malàisia Malàisia Kuala Lumpur Hussein Onn
3a 14–15 de desembre del 1987 Filipines Filipines Manila Corazon Aquino
4a 27‒29 de gener del 1992 Singapur Singapur Singapur Goh Chok Tong
5a 14‒15 de desembre del 1995 Tailàndia Tailàndia Bangkok Banharn Silpa-archa
6a 15‒16 de desembre del 1998 Vietnam Vietnam Hanoi Phan Văn Khải
7a 5‒6 de novembre del 2001 Brunei Brunei Bandar Seri Begawan Hassanal Bolkiah
8a 4‒5 de novembre del 2002 Cambodja Cambodja Phnom Penh Hun Sen
9a 7‒8 d'octubre del 2003 Indonèsia Indonèsia Bali Megawati Soekarnoputri
10a 29‒30 de novembre del 2004 Laos Laos Vientiane Bounnhang Vorachith
11a 12‒14 de desembre del 2005 Malàisia Malàisia Kuala Lumpur Abdullah Ahmad Badawi
12a 11‒14 de gener del 20071 Filipines Filipines2 Cebú Gloria Macapagal-Arroyo
13a 18‒22 de novembre del 2007 Singapur Singapur Singapur Lee Hsien Loong
14a3 27 de febrer - 1 de març del 2009
10–11 d'abril del 2009
Tailàndia Tailàndia Cha Am, Hua Hin
Pattaya
15a 23 d'octubre del 2009 Tailàndia Tailàndia Cha Am, Hua Hin
16a 8–9 d'abril del 2010 Vietnam Vietnam Hanoi Nguyễn Tấn Dũng
17a 28-31 d'octubre del 2010 Vietnam Vietnam Hanoi
18a4 7–8 de maig del 2011 Indonèsia Indonèsia Jakarta Susilo Bambang Yudhoyono
19a4 14–19 de novembre del 2011 Indonèsia Indonèsia Bali
1 La cimera que s'havia de desenvolupar entre el 10 i el 14 de desembre del 2006 va ser ajornada a causa del tifó Seniang..
2 Les filipines van acollir la cimera perquè Myanmar va declinar organitzar-la a causa de les pressions dels Estats Units i la Unió europea.
3 La cimera es va dividir en dues parts.
La primera corresponia a la cimera que s'havia de celebrar entre el 12 i el 17 de desembre del 2008 i que va ser ajornada a causa de la crisi política tailandesa.
La segona part es va suspendre l'onze d'abril quan els manifestants van entrar a la seu de la cimera.
4 Indonèsia va proposar un intercanvi amb Brunei atès que serà la seu de la reunió de l'APEC (i possiblement de la reunió del G20) durant el 2013.

Durant la cinquena cimera, que es va fer a Bangkok, els dirigents de l'ASEAN van decidir reunir-se de manera "informal" un cop entre cada cimera formal:

Cimeres informals de l'ASEAN
Date Estat Amfitrió
1a 30 de novembre del 1996 Indonèsia Indonèsia Jakarta
2a 14‒16 de desembre del 1997 Malàisia Malàisia Kuala Lumpur
3a 27‒28 de novembre del 1999 Filipines Filipines Manila
4a 22‒25 de novembre del 2000 Singapur Singapur Singapur

Cimeres de l'Àsia Oriental[modifica | modifica el codi]

Participants a les cimeres de l'Àsia Oriental:
  •  ASEAN
  •  ASEAN més tres
  •  Membres addicionals
  •  Observador

La Cimera de l'Àsia Oriental (East Asia Summit o EAS) és un fòrum pan-asiàtic que reunieix anualment els líders de 16 països de l'Àsia Oriental i la regió del sud-est asiàtic, amb l'ASEAN en una posició de lideratge. A la cimera s'han discutit temes com el comerç, l'energia o la seguretat i juga un paper important en la construcció del que ha de ser la Comunitat d'Àsia Oriental.

Els assistents a la cimera són els 10 membres de l'ASEAN juntament amb la Xina, el Japó, Corea del Sud, l'Índia, Austràlia i Nova Zelanda, que junts representen gairebé la meitat de la població mundial. Rússia ha demanat la seva adhesió a la cimera i el 2005 va ser convidada per Malàisia a la primera cimera de l'EAS.[15]

La primera cimera es va celebrar a Kuala Lumpur el 14 de desembre del 2005 i a partir de llavors s'han anat celebrat anualment després de la Cimera formal de l'ASEAN.

Cimera Estat Ciutat Data Notes
1a. Malàisia Malàisia Kuala Lumpur 14 de desembre del 2005 Rússia assisteix com a invitat.
2a. Filipines Filipines Cebú 15 de gener del 2007 Reprogramada pel 13 de desembre del 2006.

Declaració de Cebú sobre Seguretat Energètica a l'Àsia Oriental

3a. Singapur Singapur Singapur 21 de novembre del 2007 Declaració de Singapur sobre el Canvi Climàtic, l'Energia i el Medi Ambient[16]

Acord per crear l'Institut d'Investigació Econòmica de l'ASEAN i l'Àsia Oriental

4a. Tailàndia Tailàndia Cha-am i Hua Hin 25 d'octubre del 2009 La data i la ubicació es va canviar diverses vegades i després la cimera prevista per al 12 d'abril del 2009 a Pattaya (Tailàndia) va ser cancel·lada quan els manifestants van irrompre a la seu de la cimera. Es va reprogramar per a l'octubre de 2009 i es va canviar un altre cop de lloc, en comptes de Phuket[17] es va celebrar a Cha-am i Hua Hin.[18]
5a. Vietnam Vietnam Hanoi 31 October 2010[19] Pendent de celebració.

Cimeres commemoratives[modifica | modifica el codi]

Les cimeres commemoratives són unes reunions organitzades en estat que no és membre de l'ASEAN per commemorar l'aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i el país amfitrió. El país amfitrió convida els caps de govern dels països membres de l'ASEAN per debatre la futura cooperació i associació.

Cimera Amfitrió Ciutat Data Notes
ASEAN – Japó Japó Japó Tòquio 11, 12 de desembre del 2003 Per celebrar el 30è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i el Japó. La cimera també és remarcable per ser el primer cop que l'ASEAN celebrava una reunió amb un país tercer.
ASEAN – Xina República Popular de la Xina Xina Nanning 30, 31 d'octobre del 2006 Per celebrar el 15è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i la Xina.
ASEAN – República de Corea del Sud Corea del Sud Corea del Sud Jeju-do 1, 2 de juny del 2009 Per celebrar el 20è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i Corea del Sud.

Fòrum Regional[modifica | modifica el codi]

Membres de l'ASEAN
Observadors de l'ASEAN
Candidats a l'ASEAN
ASEAN més tres
East Asia Summit
Fòrum Regional de l'ASEAN

El Fòrum Regional de l'ASEAN (ASEAN Regional Forum o ARF) és un fòrum de diàleg formal, oficial i multilateral de la regió Àsia-Pacífic. El juliol del 2007 va comptar amb 27 participants. Els objectius de l'ARF són el foment del diàleg i les consultes, i la promoció de la confiança i la diplomàcia preventiva a la regió.[20]

El Fòrum Regional es va reunir per primer cop el 1994. Els participants actuals són els següents: tots els membres de l'ASEAN, Austràlia, Bangladesh, el Canadà, la República Popular de la Xina, la Unió Europea , l'Índia, el Japó, Corea del Nord, Corea del Sud, Mongòlia, Nova Zelanda, Pakistan, Papua Nova Guinea, Rússia, Timor Oriental, Estats Units i Sri Lanka.[21]

La República de la Xina (també coneguda com a Taiwan) va ser exclosa del Fòrum des del moment de la seva creació, i les qüestions relacionades amb l'estret de Taiwan no són mai tractades a les reunions de l'ARF ni s'esmenta a les declaracions del President del Fòrum. altres reunions

Altres reunions[modifica | modifica el codi]

A part dels anteriors, també se celebren altres reunions regulars. Aquestes inclouen reunions anuals ministerials (ASEAN Ministerial meetings),[22] així com altres reunions de comitès.[23] Les reunions se centren principalment en temes específics, com la defensa o el medi ambient, i són ateses pels ministres, en lloc dels caps de govern.

més Tres[modifica | modifica el codi]

L'ASEAN més tres (ASEAN Plus Three) és una reunió entre l'ASEAN, la Xina, Japó i Corea del Sud, i principalment se celebra a cada Cimera de l'ASEAN. Reunió Àsia-Europa

Cimera Àsia-Europa[modifica | modifica el codi]

La Cimera Àsia-Europa (ASEM) és un procés de diàleg informal iniciat el 1996 amb la intenció de reforçar la cooperació entre els països d'Europa i Àsia, especialment els membres de la Unió Europea i l'ASEAN, en particular.[24] L'ASEAN, representada pel seu Secretariat , és un dels 45 socis de l'ASEM. També nomena un representant perquè se sentin a la taula directiva de Fundació Àsia-Europa (ASEF), una organització sociocultural associada a la reunió.

Cimera ASEAN-Rússia[modifica | modifica el codi]

La Cimera de l'ASEAN-Rússia és una reunió anual entre els líders dels estats membres i el president de Rússia.

La Carta de l'ASEAN[modifica | modifica el codi]

El 15 de desembre del 2008, els membres de l'ASEAN es van reunir a Jakarta, la capital d'Indonèsia, per posar en marxa una Carta, que havia estat signada el novembre del 2007, amb l'objectiu d'apropar-se a una comunitat de l'estil de la Unió Europea.[25] La Carta de l'ASEAN va entrar en vigor com a entitat jurídica amb l'objectiu de crear un espai únic de lliure comerç per a la regió, que abasta 500 milions de persones. El president d'Indonèsia Susilo Bambang Yudhoyono va declarar: Aquest és un esdeveniment transcendental quan l'ASEAN s'està consolidant, integrant-se i transformant-se en una comunitat Això s'aconsegueix mentre que l'ASEAN cerca un rol paper més important als assumptes de l'Àsia i a nivell mundial, en un moment en què el sistema internacional està experimentant un canvi radical, [en referència al canvi climàtic i a la crisi econòmica]. El Sud-est d'Àsia ja no està amargament dividit, una regió devastada per la guerra com va passar durant les dècades del 1960 i 1970[25]

Els principis fonamentals de la Carta són:[26]

  1. el respecte per la independència, la sobirania, la igualtat, la integritat territorial i la identitat nacional de tots els estats membres de l'ASEAN;
  2. el compromís compartit i la responsabilitat col·lectiva en la millora de pau, la seguretat i la prosperitat;
  3. la renúncia a l'agressió, l'amenaça o l'ús de la força o d'altres accions de qualsevol tipus que siguin incompatibles amb el dret internacional;
  4. la confiança en la solució pacífica de les controvèrsies;
  5. la no ingerència en els assumptes interns dels estats membres de l'ASEAN;
  6. el respecte al dret de cada estat membre a dirigir la seva existència nacional sense ingerències externes, subversió ni coerció;
  7. millorar les consultes sobre assumptes que afecten greument l'interès comú de l'ASEAN;
  8. l'adhesió a l'imperi de la llei, el bon govern, els principis de la democràcia i el govern constitucional;
  9. el respecte de les llibertats fonamentals, la promoció i la protecció dels drets humans i la promoció de la justícia social;
  10. el respecte a la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional, inclòs el dret humanitari internacional, subscrit pels estats membres de l'ASEAN;
  11. l'abstenció de participar en qualsevol política o activitat, incloent-hi l'ús del seu territori, seguida per un estat membre de l'ASEAN o no pertanyent a l'ASEAN o per qualsevol actor no estatal, que posi en perill la sobirania, la integritat territorial o l'estabilitat política i econòmica dels estats membres de l'ASEAN;
  12. el respecte a les diferents cultures, idiomes i religions dels pobles de l'ASEAN, posant l'èmfasi en els seus valors comuns, en l'esperit de la unitat en la diversitat;
  13. la centralitat de l'ASEAN en matèria de política exterior, relacions econòmiques, socials i culturals participant activament de cara a l'exterior de manera inclusiva i no discriminatòria, i
  14. l'adhesió a les normes del comerç multilateral i els règims basats en normes de l'ASEAN per a l'aplicació efectiva dels compromisos econòmics i la reducció progressiva, amb tendència vers l'eliminació, de totes les barreres a la integració econòmica regional en una economia de mercat.

Tanmateix, el la crisi financera global en curs ha estat considerada com una amenaça per als objectius previstos a la Carta,[27] i també s'ha considerat la idea d'un organisme pels drets humans i es va proposar per a ser discutida en una propera cimera, el febrer del 2009. Aquesta proposta va causar controvèrsia, ja que l'organisme no tindria el poder d'imposar sancions o castigar els països que violessin els drets dels ciutadans, de manera que la seva eficàcia seria limitada.[28] L'organisme va ser creat a finals de 2009 com la Comissió Intergovernamental de l'ASEAN pels Drets Humans (ASEAN Intergovernmental Commission on Human Rights o AICHR)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Overview». ASEAN. [Consulta: 3 d'octubre del 2010].
  2. Bangkok Declaration, lloc web de l'ASEAN
  3. Bernard Eccleston, Michael Dawson, Deborah J. McNamara. The Asia-Pacific Profile. Routledge (UK), 1998. ISBN 0-415-17279-9. 
  4. Muthiah Alagappa. Asian Security Practice: Material and Ideational Influences. Stanford: Stanford University Press (US), 1998. ISBN 0-8047-3347-3. 
  5. «ASEAN secretariat». ASEAN, 23-07-1999. [Consulta: 12-01-2009].
  6. «Background Note:Brunei Darussalam/Profile:/Foreign Relations». United States State Department. [Consulta: 06-03-2007].
  7. 7,0 7,1 Carolyn L. Gates; Mya Than. ASEAN Enlargement: impacts and implications. Institute of Southeast Asian Studies, 2001. ISBN 981-230-081-3. 
  8. East Asia Economic Caucus. ASEAN Secretariat. Accés el 14-03-2007.
  9. 9,0 9,1 Whither East Asia? Asian Views. Accés el 14-03-2007.
  10. Asia's Reaction to NAFTA Nancy J. Hamilton. CRS - Congressional Research Service. Accés el 14-03-2007.
  11. Japan Straddles Fence on Issue of East Asia Caucus International Herald tribune. Accés el 14-03-2007.
  12. «Regional Financial Cooperation among ASEAN+3». Japanese Ministry of Foreign Affairs. [Consulta: 29-09-2008].
  13. "Asean Single Aviation Market". The Straits Times. 2008-02-02. http://www.asian-aerocad.com/news/news.php?newsid=23. Retrieved on 2008-09-26.
  14. Denis Hew. Roadmap to an Asean Economic Community. Institute of Southeast Asian Studies, 2005. ISBN 981-230-347-2. 
  15. «Chairman's Statement of the First East Asia Summit Kuala Lumpur». ASEAN, 14 de desembre del 2005. [Consulta: 9 d'octubre del 2010].
  16. «Singapore Declaration on Climate Change, Energy and the Environment». ASEAN, 21 de novembre del 2007. [Consulta: 9 d'octubre del 2010].
  17. Thai PM woos Chinese businesses
  18. Thailand changes venue for ASEAN+3, East Asia summits
  19. ASEAN calendar of events
  20. About Us, ASEAN Regional Forum official website. [consultat el 9 d'octubre del 2010]
  21. Official Website of Australian Department of Foreign Affairs and Trade. [Consultat el 9 d'octubre del 2010].
  22. ASEAN Ministerial Meetings, ASEAN Secretariat. [Consultat el 28 de febrer del 2012].
  23. Abreviacions d'Asean.org, ASEAN Secretariat. [Consultat el 28 28 de febrer del 2012].
  24. Lay Hwee Yeo. Asia and Europe: the development and different dimensions of ASEM. Routledge (Regne Unit), 2003. ISBN 0-415-30697-3. 
  25. 25,0 25,1 «'Momentous' day for ASEAN as charter comes into force». Agence France-Presse, 15 December 2008 [Consulta: 9 d'octubre del 2010].
  26. The ASEAN Charter, desembre del 2007, pàg. 6-7, ISBN 978-979-3496-62-7 . [Consultat el 9 d'octubre del 2010].
  27. «ASEAN launches charter under shadow of crisis». Reuters, 15 December 2008 [Consulta: 9 d'octubre del 2010].
  28. «ASEAN charter comes into force». International Herald Tribune, 15 December 2008 [Consulta: 16 desembre 2008].