Astèrix a Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Astèrix a Bèlgica (francès: Astérix chez les Belges) és el vint-i-quatrè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, creada per René Goscinny i Albert Uderzo. Va ser publicat en francès al 1979, amb una tirada d'1.500.000 exemplars.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Els romans del camp fortificat de Laudanum resten traumatitzats després d'una campanya a Bèlgica, després que fins i tot Juli Cèsar hagi descrit als belgues com els més valents de tots els pobles de la Gàl·lia. Abaracúrcix, ultratjat, decideix anar-hi ell mateix per defendre la reputació dels gals celtes; i Astèrix i Obèlix l'escorten amb un lleuger entusiasme.

Arribats a Bèlgica, els gals coneixen a una tribu belga i decideixen d'organitzar un concurs arbitrat pel mateix Juli Cèsar perquè sigui ell qui digui qui són els més valents; però Cèsar té altres plans...

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • La rèplica del cap belga «bel·lòvacs, suessions, eburons, aduàtics, nervis, ceutrons, grudis, levacs, pleumoxis, menapis són els nostres noms, Belga és el nostre cognom » és una al·lusió a un poema d'Antoine Clesse: (Flamencs, Valons / són els nostres noms / Belga és el nostre cognom!) (p.14)
  • La rèplica del cap belga «Després de setmanes i setmanes d'esclavatge hem decidit que ja estava bé de suportar!» és una versió de La Brabançonne, l'himne nacional belga («Després de segles i segles d'esclavatge (...) – Après des siècles et des siècles d'esclavage [...]»)
  • Quan Abaracúrcix fa menció a que el terreny no és gaire accidentat, el cap belga Gueuselambix li replica «En aquest pla país que és el meu, només tenim oppidums com a úniques muntanyes». És una referència al famós cantant belga Jacques Brel i a la seva cançó "Le Plat Pays", on diu que Les catedrals són les úniques muntanyes" «Avec des cathédrales pour uniques montagnes...»
  • El poble belga té dos caps que pertanyen a dues tribus diferents: és un cop d'ull a l'actual sistema federal belga i al problema de l'idioma entre les comunitats de Flandes i Val·lònia. En un dels banquets, els dos caps es barallen per un tros de llengua de porc, fins que Nicotine afirma que no hi ha res com tenir la mateixa llengua perquè la gent s'entengui (p.21)
  • Els Dupond i Dupond, (els detectius bessons de la sèrie Les aventures de Tintín del dibuixant belga Hergé) apareixen a l'àlbum, vestits de guerrers belgues i anunciant l'arribada de Juli Cèsar en el seu estil propi: «Juli Cèsar ha arribat a Bèlgica – Àdhuc afegiré una cosa més: Culi Jèsar ha arribat a Gèlbica». A més, els caràcters i els núvols de les seves paraules són segons l'estil dels àlbums de Tintin, i no pas dels d'Asterics.
  • La vinyeta del banquet al poble belga al final de l'àlbum està clarament inspirat en el famós quadre de Pieter Brueghel el Vell, Les noces camperoles, que es troba exposat al Museu d'Art i d'Història de Viena (p.47)
  • La batalla final parodia el desenvolupament de la batalla de Waterloo, segons l'explica Víctor Hugo a Les Châtiments. L'arribada de Cèsar a cavall (p.39) recorda un famós quadre d'Ernest Meissonier, Napoleó en Campanya al 1814. Després, l'arribada per sorpresa d'Astèrix, Obèlix i Abaracúrcix quan sembla que Cèsar guanyarà la batalla es refereix a l'arribada dels reforços enviats que Gebhard Leberecht von Blücher, que van agafar per sorpresa en Napoleó (p.43). Finalment, davant la derrota, Cèsar ha de fugir, però abans envia a la Guàrdia (igual que va fer Napoleó a Waterloo). Davant la petició de rendició, un centurió afirma "La Guàrdia mort i no es rendeix!" (com va fer el general Pierre Cambronne), però, a l'gual que va fer la Guàrdia Imperial, la Guàrdia de Cèsar també es retira en un desordre total. (p.45)
  • Les boles disparades des de les catapultes són una al·lusió a l'Atomium de Brussel·les (especialment, el comentari d'un belga caigut que diu "però què són aquestes boles?" (p.40)
  • Quan Juli Cèsar decideix tornar a Bèlgica, abandona el Senat dient: "Aniré, veuré i venceré" (una versió en futur del seu famós "Veni, vidi, vici" (p.30)
  • La versió francesa del còmic està trufada de belgicismes, que malauradament es perden en les traduccions.
  • Obèlix riu quan recorda que van atacar als romans que els volien fer pagar peatge per usar la via romana. Acaba dient que "passaran segles abans de es decideixin a fer tornar a pagar". Els autors fan al·lusió al fet que, encara avui, a Bretanya no hi ha cap autopista de peatge a causa d'una antiga llei que prohibeix a l'Estat construir rutes de pagament en aquella regió.
  • Les bromes sobre els belgues són comunes tant a França com als Països Baixos, de manera similar com succeeix a la Gran Bretanya amb els acudits sobre irlandesos; o a Espanya amb els de leperos.
  • Tot i que els belgues afirmen que estan tips d'estar conquerits durant setmanes, la veritat és que Bèlgica ha estat conquerida i ocupada nombroses vegades durant la història.
  • Obèlix es pregunta sobre l'hora d'esmorzar, car a França i a Bèlgica canvien els noms de les menjades: a França, esmorzar, dinar i sopar s'anomenen "le petit déjeuner", "le déjeuner" i "le dîner"; mentre que a Valònia són "le déjeuner", "le dîner" et "le souper".
  • El nom del cap nervià Gueuselambix és un joc de paraules a partir de la cervesa belga Gueuze Lambic.
  • Astèrix se sorprèn davant la quantitat de menjar que consumeixen els belgues. Això és una sàtira sobre la reputació dels belgues com a amants dels plaers i els seus famosos menjars. Entre d'altres, durant l'àlbum se citen les patates fregides (p.25), les cols de Brussel·les (p.34) , el waterzooi (p.39) i els musclos (p.46)
  • Quan Astèrix demana a la parella belga per una bandera blanca, la dóna la deixa la seva labor, que recorda les puntes de coixí tradicionals a Bruges (p.34)
  • El nen petit que ha d'anar corrent a fer pipí és, per descomptat, el famós Manneken Pis de Brussel·les. Abans de aparegui, Obèlix diu El veig ben ocupat, fent referència a que estaria orinant en aquell moment.
  • Quan tornen al poblet, Astèrix diu a Panoràmix que, "en certa manera, es pot dir que els belgues i nosaltres som iguals!"
  • El vaixell pirata és enfonsat de resultes d'una pedra de catapulta tornada per Obèlix. A partir d'aquest moment, els pirates faran algunes intervencions tot buscant algú que els aboni l'import del vaixell, car ells eren neutrals.
  • Al banquet final, Asseguratòrix està lligat a un arbre, amb un mussol al damunt. Pel seu costat, Astèrix, referint-se a la festa belga comenta a Panoràmix "si haguessis vist quin quadre...", fent de nou l'ullet a Les noces camperoles.
  • René Goscinny no va veure el final de l'àlbum, ja que va morir quan encara mancaven 8 pàgines per dibuixar. Com a comiat, al banquet final va dibuixar a un costat un petit conill que marxa plorant. Goscinny anomenava a la seva esposa «mon lapin» (conillet). A partir de la pàgina 32, com a mostra de dol, el temps esdevé més plujós i el cel té una tonalitat més grisa, a més que els colors són molt més apagats que no pas en la resta de l'àlbum.

Cameigs[modifica | modifica el codi]