Astèrix a Còrsega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Astèrix a Còrsega (francès: Astérix en Corse ) és el vintè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès al 1973. El tiratge original va ser d'un milió tres-cents mil exemplars.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Donada la festa de l'aniversari de Gergòvia, els gals decideixen convidar a diversos amics a un banquet, atacant prèviament el campament de Babaòrum. Allà troben un presoner cors, anomenat Ocatarinetabellatchitchix, que els explica la situació de l'illa sota la invasió dels romans. Astèrix i Obèlix acompanyaran a Ocatarinetabellatchitchix a tornar al seu poble.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • L'àlbum té dues particularitats que el diferencien de la resta:
    • En lloc del famós mapa de la Gàlia amb la lupa mostrant el poble d'Astèrix envoltat de camps romans, apareix un mapa de Còrsega.
    • En lloc de la pàgina de presentació habitual dels herois gals, apareix un preàmbul dels autors, presentant Còrsega i els seus ferotges habitants.
  • Abans del banquet organitzat per celebrar l'aniversari de la Batalla de Gergòvia, arriben diversos personatges apareguts en aventures anteriors:
  • Els pirates tenen diverses aparicions: accepten portar uns viatgers en secret fins a Còrsega, però quan descobreixen de qui es tracta, fugen del vaixell enmig del mar. Poc després, tornen al vaixell que ha quedat abandonat, però aquest explota pels efluvis d'un formatge cors. Finalment, aconsegueixen un nou vaixell amb el que ha de fugir el pretor romà, però Astèrix i Obèlix arriben abans i enfonsen el vaixell al port mateix.
  • El personatge del centurió Gazpachoandalús té les faccions del director de cinema i presentador de televisió Pierre Tchernia.
  • Com en tots els àlbums d'Astèrix, se satiritza un estereotip d'allà on succeeix l'acció. En aquest cas, són la migdiada i la peresa corsa, així com els sentiments corsos sobre l'honor i el respecte, i el fet que són fàcilment vexats. Entre els altres tòpics corsos, apareixen els senglar, les castanyes (usades en diversos postres i begudes corses), els vells asseguts a un costat fent safareig i l'olor penetrant del formatge cors.
  • El diàleg sobre que les urnes estan plenes abans de les eleccions (p.25) és una referència als escàndols polítics a Còrsega degut a fraus electorals.
  • Napoleó Bonaparte, potser el cors més famós de la història de la humanitat, és referit en diverses ocasions:
    • Ocatarinetabellachitchix descobreix que són a prop de Còrsega per l'olor (p.20). Napoleó va dir que podria reconèixer la seva illa amb els ulls tancats, només ensumant la fragància. Durant el seu exili a l'illa d'Elba, deia que encara podia recordar aquella fragància
    • A l'original francès, Astèrix adverteix que els corsos tenen un gran exèrcit (une grande armée), el malnom de l'exèrcit napoleònic (p.38)
    • Mentre que veuen la batalla, un dels vells remarca que la guàrdia es rendeix, però no mor, en contraposició a la dita de "La Guàrdia mor, però no es rendeix" («La Garde meurt, mais ne se rend pas»), de la Guàrdia imperial. (p. 43)
    • Finalment, Ocatarinetabellachitchix remarca que perquè els corsos acceptin un emperador, aquest haurà de ser cors. A més, mentre que parla amb el governador romà, adopta la clàssica posi napoleònica (el braç dret per damunt del pit amb la mà dins de la jaqueta, i el braç esquerra al darrere) (p. 45)
  • Al banquet final, el bard Asseguratòrix està lligat als peus de l'arbre, mirant sorprès com Idéfix adopta el costum cors de la migdiada.