Astèrix i els normands

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Astèrix i els normands (francès: Astérix et les Normands) és el novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès al 1966. Al 2006 es va presentar una pel·lícula en dibuixos animats amb el títol Astèrix i els víkings

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Gudurix, nebot d'Acopdegarròtix, és enviat al poblet gal des de Lutècia de vacances, perquè facin d'ell tot un home. En un principi, és ell qui contagia amb els seus costums de gran ciutat als gals. Mentrestant, els homes de Grosenbaf, el cap dels normands, decideixen viatjar a la Gàlia, desitjosos de conèixer què és la por (volen saber-ho tot), doncs segons els han dit, la por dóna ales. Un cop arribats, troben a Gudurix qui, fart dels costums gals, surt d'allà en direcció a Lutècia. Pel camí, el seu carro s'espatlla i els normands el rapten. Llavors, Astèrix i Obèlix se n'assabenten del què ha passat i decideixen salvar-lo. Al mateix temps, Assegurançatòrix, aconsellat per Gudurix, decideix marxar a Lutècia a la recerca de majors èxits musicals sense saber que, aquest cop gràcies a ell, els gals triomfaran de nou.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • El bard Assegurançatòrix juga un paper principal en aquesta història, doncs els seus talents musicals es mostren molt útils i li valen per un cop la invitació al banquet final tradicional. En el curs del mateix banquet, el seu enemic etern, Esautomàtix, està lligat a l'arbre tradicional d'Assegurançatòrix, amb julivert tapant-li les orelles.
  • El carro esportiu que condueix a tota velocitat Gudurix és fabricat a Mediolanum (actual Milà)
  • Tots els personatges normands tenen un nom que acaba en "-af", a imatge del nom escandinau "Olaf"
  • Davant el desembarcament dels normands és vist per Gudurix com "un desembarcament de Normandia"
  • Els normands també tenen una poció màgica: el Calvados.
  • Els pirates apareixen en dues ocasions, amb el vaixell ja enfonsat, tot i que aquest cop pels normands (p. 9 i 48)