Asta Nielsen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Asta Nielsen
Asta Nielsen (1925)
Asta Nielsen (1925)
Nom real: Asta Sofie Amelie Nielsen
Naixença: 11 de setembre de 1881
Copenhague (Dinamarca)
Defunció: 24 de maig de 1972 (als 90 anys)
Copenhague (Dinamarca)
Nacionalitat: Dinamarca Dinamarca
Cònjuge/s: Fred Wingard
Urban Gad (1912-1918)
Ferdinand "Freddy" Wingaardh (1919-1923)
Gregori Chmara (1921 ?)
Christian Theede (1970-1972)

Pàgina sobre Asta Nielsen a IMDb

Asta Nielsen (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de setembre de 1881 - Copenhaguen, 24 de maig de 1972) fou una actriu de cinema danesa.

Una vegada seguit els estudis en la Reial Escola d'Art Dramàtic de Copenhaguen, es donà conèixer com a actriu teatral amb paper d'ingènua. Aquesta també serà la imatge que donarà en les seves primeres pel·lícules, a partir de Afgrunden (1910), dirigides pel seu primer marit Urban Gad), en la Nordisk Film Kompanier fins al 1914 i després en la Kinograf.

Però aquesta imatge anirà variant amb rapidesa, fins a convertir-se en la que la faria famosa mundialment, segons testimonia l'admiració del propi Apollinaire, donant peu a la seva consideració com la primera dona fatal (vamp) de la pantalla i, en conseqüència, la primera gran estrella internacional del cinema. Així serà adjectivada com la Sarah Bernhardt, o l'Eleonora Duce, nòrdica.

Després de la primera guerra mundial abandonà Dinamarca per establir-se a Alemanya, on interpretà la major part dels seus films principals. Si bé només se'n conserven unes 25 pel·lícules de les 73 en que va intervindre, entre elles si troben algunes de les més destacades del cinema mut, principalment les degudes a directors tant importants com Ernst Lubitsch (Rausch, 1918), Wiene (INRI, 1923) i Georg Wilhelm Pabst (El carrer de la tristesa, 1925), a més de les realitzades pel seu marit, Gad, del qual se separà el 1926.

Hi ha de destacar també la seva interpretació de Hamlet (1920) en la pantalla, representant una nova imatge femenina, a causa de la seva aparició amb el cabell curt, fet infreqüent a l'època. La seva activitat cinematogràfica acabarà pràcticament amb la fi del cinema mut: només interpretà un film sonor, Unmögliche Liebe, el 1932.

Després d'una pausa en la seva feina teatral, el 1939 tornà als escenaris; durant aquest període havia refusat les ofertes que els nazis li feren per que s'integrés en el seu aparell propagandístic. Entre els homenatges que se li tributaren destaca la retrospectiva en el Festival de Venècia de 1959.

En els últims anys vivia retirada, contant amb una pensió vitalícia que li concedí el govern danès; havia publicat unes memòries. Després del seu divorci d'Urban Gad, foren els seus marits successivament Fred Wingard l'actor Chmara, Christian Thede i un jove escultor, aquest pels últims anys.

Filmografia més important[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asta Nielsen Modifica l'enllaç a Wikidata