Asta Nielsen

Asta Nielsen

Biografia
Naixement	(da) Asta Sofie Amalie Nielsen 11 setembre 1881 Gammel Kongevej (Dinamarca) (en)
Mort	25 maig 1972 (90 anys) Frederiksberg (Dinamarca)
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema, actriu de teatre, autobiògrafa, directora de cinema
Activitat	1902  –
Família
Cònjuge	Urban Gad Gregori Chmara (1923–1930)
Premis  Premis del Cinema Alemany

Asta Nielsen (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de setembre de 1881 - Copenhaguen, 24 de maig de 1972) fou una actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany. Setanta de les 74 pel·lícules de Nielsen es van fer a Alemanya, on se la coneixia simplement com a Die Asta (L'Asta).

Coneguda pels seus grans ulls foscos, la seva cara com una màscara i la seva figura infantil, Nielsen va retratar amb més freqüència dones apassionades de voluntat forta atrapades per circumstàncies tràgiques. A causa de la naturalesa eròtica de les seves actuacions, les pel·lícules de Nielsen van ser censurades als Estats Units, i la seva obra va romandre relativament obscura per al públic nord-americà. Se li atribueix la transformació de l'actuació cinematogràfica de la teatralitat oberta a un estil naturalista més subtil.

Nielsen va fundar el seu propi estudi de cinema a Berlín durant la dècada de 1920, però va tornar a Dinamarca el 1937 després de l'auge del nazisme a Alemanya. Una figura privada en els seus darrers anys, Nielsen es va convertir en artista de collage i autora.

Formació i inicis teatrals

Es va formar com a actriu al Royal Theatre School i va començar a treballar al Teatre Dagmar el 1902. Des del 1905-1907 va formar part d’una companyia de teatre que va recórrer Suècia i Noruega i el 1908 es va traslladar al Det Ny Teater de Copenhaguen.

Carrera cinematogràfica

El seu debut cinematogràfic, Afgrunden (1910), va ser una col·laboració amb el guionista i director Urban Gad, que després seria el seu marit, duta a terme amb un pressupost minúscul al llarg d’una setmana, però quan s'estrenà a Copenhaguen va esdevenir un èxit internacional d’un dia per l’altre. El seu estil interpretatiu, minimalista i d'un erotisme contingut, s'adaptà molt bé a la pantalla, on actors i actrius apareixien sovint excessius i teatrals. A partir d'aquesta pel·lícula, un dels melodrames eròtics danesos més antics i amb més èxit, que la convertí en una diva internacional, en filmà d'altres, dirigides per Gad, per a la Nordisk Film Kompanier fins al 1914 i després en la Kinograf. La seva imatge, que es faria famosa mundialment, esdevingué la de la primera «femme fatal» (vamp) de la pantalla i, en conseqüència, la primera gran estrella internacional del cinema. Així serà qualificada com la Sarah Bernhardt escandinava, o l'Eleonora Duse nòrdica.

Després de la Primera guerra mundial abandonà Dinamarca per establir-se a Alemanya, on interpretà la major part dels seus films principals i tingué la seva pròpia productora. La seva matisada interpretació de les emocions individuals, en la tradició del teatre nòrdic, va ser apreciada pel gran públic tant com pels artistes avantguardistes europeus, com testimonia l'admiració del mateix Apollinaire.

Si bé només es conserven unes 25 pel·lícules de les 73 en què va intervenir, n'hi ha algunes que es compten entre les més destacades del cinema mut, principalment les degudes a directors tan importants com Ernst Lubitsch (Rausch, 1918), Wiene (INRI, 1923) i Georg Wilhelm Pabst (El carrer de la tristesa, 1925), a més de les realitzades per Gad. Entre aquestes pel·lícules, n'hi ha de melodramàtiques, de vagament reivindicatives en l’aspecte social, hi ha comèdies i també films basats en obres literàries.

Se li ha elogiat la capacitat per captar i aprofitar les possibilitats del jove mitjà cinematogràfic i l'habilitat per treure partit dels seus trets facials en primers plans molt efectius en el cinema mut. Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu, però també interpretà, en un segon període, personatges de més profunditat psicològica, en dones madures i sensuals. S'ha de destacar també la seva interpretació de Hamlet (1920) a la pantalla, representant una nova imatge femenina, a causa de la seva aparició amb el cabell curt, fet infreqüent a l'època.

La seva activitat cinematogràfica acabarà pràcticament amb la fi del cinema mut: només interpretà un film sonor, Unmögliche Liebe, el 1932.

Asta Nielsen a Berlín, el novembre de 1934

Últims anys

Després d'una pausa en la seva feina teatral, el 1939 tornà als escenaris; durant aquest període havia refusat les ofertes que els nazis li feren perquè s'integrés en el seu aparell propagandístic. Va fugir de l'Alemanya nazi i va viure de forma anònima i retirada els seus últims anys de vida, comptant amb una pensió vitalícia que li concedí el govern danès.

Publicà unes memòries, Den tiende Muse (La desena musa / La musa silenciosa) el 1945 (revisades el 1966). Entre els homenatges que se li tributaren destaca la retrospectiva en el Festival de Venècia de 1959. El 1969 Asta Nielsen va realitzar un film sobre la seva pròpia trajectòria, després d’haver desautoritzat un documental rodat un any abans per Henrik Stangerup,

Asta Nielsen a Die falsche Asta Nielsen (1915)

Vida privada

Després del seu divorci d'Urban Gad, el 1926, es casà amb Fred Wingard, amb l'actor i director teatral rus Gregori Chmara i amb Anders Christian Theede.

Filmografia més important

• Afgrunden, (1910)
• Balletdanserinden, (1911)
• Die Arme Jenny, (1912)
• Die Suffragette (1913)
• Engelein, (1914)
• Die falsche Asta Nielsen (1915)
• Rausch, (1918)
• Reigen, (1920)
• Mata Hari, (1920)
• Die Spionin, (1921)
• Fräulein Julie, (1921)
• Hamlet, (1921)
• Vanina Vanini (1923)
• INRI, (1923)
• Hedda Gabler (1924)
• Die freudlose Gasse (1925)
• Dirnentragödie, (1927)
• Unmögliche Liebe (1932, pel·lícula sonora)

Bibliografia

• Morris, Gary «Asta Nielsen». Bright Lights Film Journal, 16, abril 1996 [Consulta: 4 novembre 2011].
• Suplement dels anys 1971-1972, pàgs. 228-29 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4600-2)
• Nielsen, Asta. Die schweigende Muse – Lebenserinnerungen (en alemany). 1. Aufl. Müchen: C. Hansen. ISBN 3-446-12420-9. 
• Hans Schifferle: Magie des Körpers. "Totentanz" mit Asta Nielsen (1912) in: Peter Buchka, Hg.: Deutsche Augenblicke. Eine Bilderfolge zu einer Typologie des Films (Reihe: Off-Texte 1) Belleville, München 1996 ISBN 3-923646-49-6 (zuerst: SZ 1995) S. 10f. (auf S. 11 und als Coverbild: Nielsen in diesem Film)
• Gubern, Román. Historia del cine Historia del cine. 1a (1969), 2106, p. 78-79. ISBN 978-84-339-7799-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asta Nielsen

• Afgrunden (1910), d'Urban Gad. Intèrpretsː Asta Nielsen, Robert Dinesen, Poul Reumert, Oscar Stribolt (37')
• Fotografies