Asteràcia

Asteràcies
Aster alpinus
Accediu al Portal:Biologia
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Asterales Família: Asteraceae Martynov, 1820
Subfamilies
Barnadesioideae Cichorioideae Tribu Arctotidae Tribu Cardueae Tribu Eremothamneae Tribu Lactuceae Tribu Liabeae Tribu Mutisieae Tribu Tarchonantheae Tribu Vernonieae Asteroideae Tribu Anthemideae Tribu Astereae Tribu Calenduleae Tribu Eupatorieae Tribu Gnaphalieae Tribu Helenieae Tribu Heliantheae Tribu Inuleae Tribu Plucheeae Tribu Senecioneae
Sinònims
Compositae Giseke
Gènere tipus
Aster L.

Flor exterior: A = ovari; B = papus; C = teca; D = ligula; E = estil i estigma

Flor interior: A = ovari; B = tub de la corol·la; C = teca; D = estil i estigma

Les asteràcies (Asteraceae), o compostes, és la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), superada només per les orquídies (Orchidaceae). Compta amb més de 1.300 gèneres, dels quals 181 amb espècies silvestres a Europa.

El gènere Aster dóna nom a tota la família.

Característiques de les Asteraceae

• Inflorescència: Capítol de flors
• Anteres fusionades formant un tub
• Ovari amb els òvuls basals
• Òvul: només un per cada ovari
• vil·lans o papus: fruits amb pèls
• Aqueni com a forma de fruit
• Terpens presents en l'oli essencial (excepte en els iridoids)

Les plantes de la família asteraceae dins dels seus capítols estan formades per l'agrupament de dos tipus de petites flors. En el gira-sol hi ha els dos tipus de flors, en l'interior tenen pètals tubulars que són diferents del tipus de flor exterior que tenen un pètal allargat anomenat lígula. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre.

Tribus

Els gèneres estan dividit en tretze tribus. Només una d'aquestes tribus Lactuceae està considerada com a subfamília (subfamília Cichorioideae). La resta formen la subfamília Asteroideae.

Gèneres principals

Vegeu la llista completa a: Llista dels gèneres de la família de les asteràcies

Papus d'una composta

Achillea, Acroptilon, Ambrosia, Anacyclus, Anaphalis, Andryala, Antennaria, Anthemis, Aposeris, Arctium, Arctotheca, Arctotis, Argyranthemum, Arnica, Arnoseris, Artemisia, Aster, Asteriscus, Atractylis, Baccharis, Balsamita, Bellis, Bellium, Berardia, Bidens, Bombycilaena, Brachycome, Buphthalmum, Cacalia, Calendula, Callistephus, Calotis, Carduncellus, Carduus, Carlina, Carpesium, Carthamus, Catananche, Cenia, Centaurea, Centipeda, Cheirolophus, Chiliadenus, Chondrilla, Chrysanthemoides, Chrysanthemum, Cicerbita, Cichorium, Cirsium, Cnicus, Coleostephus, Conyza, Coreopsis, Cosmos, Cotula, Crepis, Crupina, Cyclachaena, Cynara, Dahlia, Delairea, Dendrosenecio, Dimorphotheca, Dittrichia, Echinacea, Echinops, Eclipta, Erigeron, Eriophyllum, Eupatorium, Euryops, Evax, Felicia, Filago, Flaveria, Gaillardia, Galactites, Galinsoga, Gamochaeta, Gazania, Gerbera, Geropogon, Glebionis, Gnaphalium, Grindelia, Guizotia, Hedypnois, Helenium, Helianthus, Helichrysum, Hemizonia, Heteranthemis, Hieracium, Homogyne, Hyoseris, Hypochaeris, Inula, Ismelia, Jasonia, Jurinea, Lactuca, Lapsana, Leontodon, Leontopodium, Leucanthemopsis, Leucanthemum, Leuzea, Liatris, Ligularia, Logfia, Lonas, Madia, Mantisalca, Matricaria, Mycelis, Nananthea, Notobasis, Olearia, Omalotheca, Onobroma, Onopordum, Orminis, Osteospermum, Otanthus, Pallenis, Petasites, Phagnalon, Picnomon, Picris, Plagius, Podachaemium, Prenanthes, Pseudognaphalium, Ptilostemon, Pulicaria, Reichardia, Rhagadiolus, Rudbeckia, Sanvitalia, Santolina, Saussurea, Scolymus, Scorzonera, Senecio, Serratula, Sigesbeckia, Silphium, Silybum, Solidago, Soliva, Sonchus, Staehelina,Stevia, Tagetes, Tanacetum, Taraxacum, Telekia, Tephroseris, Tolpis, Tragopogon, Tussilago, Tyrimnus, Urospermum, Ursinia, Verbesina, Willemetia, Xanthium, Xeranthemum, Zinnia.

Importància

Pertanyen a aquesta família moltes espècies comestibles àmpliament conreades, com el gira-sol, l'enciam, la carxofa etc. D'altres, com el crisantems, tenen utilitat com a plantes ornamentals i també d'un crisantem s'obté la piretrina, un insecticida natural. S'utilitzen també com a biodièsel (gira-sol, card etc). o per a l'obtenció de productes per a la indústria, la cosmètica i la medicina.

En la natura són fonts importants de nèctar i pol·len i serveixen com a indicadors del bon estat del medi ambient. Algunes es consideren males herbes (Artemisia).

Endemismes

Són endemismes exclusivament baleàrics el calabruix, el Carduus bourgeanus subsp. ibicensis, la panconia de penyal, el socarrell bord, Filago petro-iani, la maçanella, el socarrell, Leucanthemum paludosum subsp. ebusitanum, Scorzonera baetica subsp. ebusitana i la camamil.la de mar.

Algunes espècies i variants ho són conjuntament de les balears i altres llocs, com la margalideta, que és un endemisme baleàrico-tirrènic, i la Lamottea dianae, que viu a les Pitiüses i al llevant de la Península Ibèrica.

Hi ha una sèrie de tàxons descrits com endèmics però que romanen encara dubtosos, com l'Arctium chabertii subsp. balearicum i espècies dels gèneres Hieracium i Taraxacum.

Enllaços externs

• Taxonomia (anglès)
• Més informació (català) (castellà) (anglès)