Asteroide de tipus P

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els asteroide de tipus P tenen un baix albedo i un espectre electromagnètic vermellós sense trets distintius. S'ha suggerit que tenen una composició de silicats rics orgànics, carboni i silicats anhídrics, possiblement amb aigua gelada al seu interior. Els asteroides de tipus P es troben en el cinturó d'asteroides exterior i més enllà.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El 1975 va ser creat un sistema de principis de la taxonomia d'asteroides, a partir del treball de la tesi doctoral de David J. Tholen. Això es va basar en observacions d'un grup de 110 asteroides. La classificació de tipus U s'utilitza com una classe diversa d'asteroides amb espectres inusuals que no encaixaven en les classificacions dels asteroides de tipus C i S. El 1976, alguns d'aquests asteroides de tipus U amb nivells moderats inusuals d'albedo van ser etiquetats com de tipus M.[1]

Al voltant de 1981, una branca de la branca d'asteroides de tipus M aparegut de planetes de menor importància que tenien un espectre que no es va distingir del tipus M, però també tenien un baix albedo que no es trobaven dins dels criteris de tipus M. Aquests van ser etiquetats inicialment com a asteroides de tipus X, després tipus DM (M fosc) o PM (pseudo-M) DM, abans d'adquirir la seva pròpia classificació única com els asteroides de tipus P (on el P indica "pseudo-M").[1]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els asteroides de tipus P són alguns dels objectes més foscos del Sistema Solar amb molt baixos albedos (pv<0,1) i semblen ser orgànics rics, similars a les condrites carbonàcies. Els seus colors són una mica més vermells que els asteroides de tipus S i que no mostren característiques espectrals. La coloració vermella pot ser causada per compostos orgànics relacionats amb el querogen.[2][3] Els espectres de reflectància dels asteroides de tipus P es pot reproduir a través d'una combinació del 31% CI i el 49% CM de grups de meteorits de condrites carbonatades, més del 20% dels meteorits del Tagish Lake, després de sotmetre a un metamorfisme tèrmic i una erosió espacial.[4]

La part exterior del cinturó principal d'asteroides més enllà de 2,6 UA des del Sol està dominat per un baix albedo els tipus d'asteroides de tipus C, D i P. Aquests són els asteroides primitius que poden haver tingut alterats químicament per l'acció de l'aigua líquida.[5] La distribució dels pics dels asteroides de tipus P a una distància orbital de 4 UA.[6] Asteroids classified as P-type include 46 Hestia, 65 Cybele, 76 Freia, 87 Sylvia, 153 Hilda and 476 Hedwig.[4][7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Classificació espectral dels asteroides

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tholen, D. J.; Bell, J. F. (març 1987). "Evolution of Asteroid Taxonomy". Proceedings, 18th Lunar and Planetary Science Conference: 1008–1009.  
  2. De Pater, Imke; Lissauer, Jack Jonathan. Planetary Sciences. Cambridge University Press, 2001, p. 353. ISBN 0-521-48219-4. 
  3. Ehrenfreund, Pascale. Astrobiology: Future Perspectives. Springer Science & Business, 2004, p. 159. ISBN 1-4020-2304-9. 
  4. 4,0 4,1 Hiroi, T.; et al. (March 15–19, 2004). "What are the P-type Asteroids Made Of?". Proceedings, 35th Lunar and Planetary Science Conference. Data de consulta {Plantilla:Accessdate].  
  5. Lazzarin, M.; Barbieri, C.; Barucci, M. A.. «Visible Spectroscopy of Dark, Primitive Asteroids». Astronomical Journal, 110, desembre 1995, pàg. 3058. Bibcode: 1995AJ....110.3058L. DOI: 10.1086/117747.
  6. McSween, Harry Y. Meteorites and their parent planets. 2a ed.. Cambridge University Press, 1999, p. 101. ISBN 0-521-58751-4. 
  7. Ziffer, J.; Campins, H.; Licandro, J.; Fernandez, Y. R.; Bus, S.. «Near-infrared Spectra of Two Asteroids with Low Tisserand Invariant». Bulletin of the American Astronomical Society, 37, agost de 2005, pàg. 644. Bibcode: 2005DPS....37.1529Z [Consulta: 17 setembre 2009].