Astor

Astor
Exemplar adult.
Estat de conservació
Risc mínim (UICN)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Falconiformes Família: Accipitridae Gènere: Accipiter Espècie: A. gentilis
Nom binomial
Accipiter gentilis (Linnaeus, 1758)

L'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Morfologia

Exemplars immadur (esquerra) i adult.

Astor en vol fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).

Astor caçant un esquirol.

• El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
• La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
• Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
• Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
• Cap petit.
• Bec fort i encorbat.
• Potes fermes amb urpes potents.
• Ales curtes i arrodonides.
• Cua llarga.

Subespècies

• Accipiter gentilis gentilis
• Accipiter gentilis albidus
• Accipiter gentilis apache
• Accipiter gentilis arrigonii
• Accipiter gentilis atricapillus
• Accipiter gentilis buteoides
• Accipiter gentilis marginatus
• Accipiter gentilis fujiyamae
• Accipiter gentilis laingi
• Accipiter gentilis schvedowi
• Accipiter gentilis striatulus

Reproducció

Aprofita els nius de còrvids o d'aligots per niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-40 dies per volar.

Alimentació

Perfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per a caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).

Hàbitat

Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tot tipus de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat.

Distribució geogràfica

A l'estiu viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-Amèrica.

Costums

Volen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.

Conservació

La seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i ell mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle XIX (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ésser considerada una feristela). Actualment ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astor

• «Astor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Estudi de la població de l'astor al Principat de Catalunya. (català)
• L'astor a l'Avibase. (català)
• L'astor a la UICN. (anglès)
• L'astor a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
• L'astor a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
• Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
• Vídeos d'astors en llur hàbitat natural. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)