Astrantia major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Astrantia major
PlantsInArvenbul1400m.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asterids
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Astrantia
Espècie: A. major
Nom binomial
Astrantia major
L.
Sinònims

Astrantia major és una espècie de planta apiàcia. És una planta herbàcia i perenne amb un rizoma.

Etymologia[modifica | modifica el codi]

El nom del gèneree (Astrantia) deriva del llatí "aster" que significa estrella i es refereix a les bràctees florals obertes com una estrella. L'epítet específic (major) la distingeix de l'altra espècie del gènere Astrantia minor.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Flors d'Astrantia major, en vista lateral

Astrantia major arriba a fer 60 cm d'alt. La tija és erecta i glabra. Les fulles basals tenen un gran pecíol (10-20 cm). Les fulles caulinars són normalment dues i són sèssils. La umbel·la de 2 a 3 cm. Les flors són petites i blanc-verdoses d'un mmm. Floreix de juny a setembre.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Són plantes natives d'Europa, incloent els Països Catalans i Àsia occidental. S'han introduït en altres localitats.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Són comunes en praderies de muntanya i herbassars, en boscos i clarianes i prop dels cursos d'aigua, normalment en sòls calcaris a una altitud entre 100 i 2300 m.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Astrantia major L. subsp. carinthiaca (Hoppe) Arcang. : Grans umbel·les (4-5 cm de diàmetre) esteses principalemnt als Alps orientals.
  • Astrantia major var. involucrata Koch
  • Astrantia major L. subsp. elatior (Frivaldsky) Als Apenins.
  • Astrantia caucasica Auct. Fl.Ital non Sprengel
  • Astrantia major L. subsp. major


Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Pignatti S. - Flora d'Italia (3 voll.) - Edagricole – 1982
  • Tutin, T.G. et al. - Flora Europaea, second edition - 1993
  • Conti F., Abbate G., Alessandrini A., Blasi C., 2005. An annotated checklist of the Italian vascular flora, Palombi Editore

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrantia major