Astronomia nova

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Astronomia Nova)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada de l'obra de Johannes Kepler Astronomia nova (1609).

Astronomia nova és el títol d'un llibre escrit per Johannes Kepler i publicat el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart. En aquest llibre es presenten les dues primeres lleis de Kepler del moviment planetari, cosa que va suposar un canvi transcendental en l'astronomia, trencant amb una tradició de 2000 anys (exceptuant la teoria d'Aristarc que deia el mateix).

El llibre, de fort contingut matemàtic, es basa en les observacions de l'astrònom danès Tycho Brahe. El seu títol vol dir "Astronomia nova basada en causes, o física celeste", i això indica ja una altra novetat radical de l'obra: per primera vegada sorgeix la idea de combinar física i astronomia a la manera del que anomenem mecànica celeste. De fet, tota la investigació de Kepler va estar guiada per la idea que el Sol és l'origen de forces que mouen els planetes en les seves òrbites, i que augmenten o disminueixen amb la distància Sol-planeta.

Està estructurat en cinc parts. A la primera es discuteixen els models planetaris proposats fins aleshores (el model geocèntric ptolemaic, el model heliocèntric copernicà i el model intermedi proposat per Tycho Brahe) i es demostra que són equivalents davant les dades de l'astronomia de posició. En les altres parts elabora diversos models detallats per l'òrbita de Mart, demostrant que no n'hi ha prou amb modificacions de detall dels models tradicionals (basats en deferents i epicicles) per a explicar les observacions de Brahe. Finalment, troba un model plenament satisfactori per a l'òrbita de Mart amb una el·lipse que té al Sol en un dels seus focus (primera llei); ja abans havia establert la segona llei de Kepler: el moviment planetari no és uniforme, però segueix una regularitat estricta, de manera que els planetes escombren àrees iguals en temps iguals.

Immediatament, Kepler planteja, per analogia, que els altres planetes s'ajustaran a les dues lleis. Amb aquesta contribució, per primera vegada, l'astronomia copernicana es va situar molt per sobre de tots els sistemes anteriors. Kepler tornaria a explicar tot això, de manera molt detallada, a un epítom. D'altra banda, la tercera llei de Kepler seria presentada en la seva obra Harmonices Mundi el 1619.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Any Internacional de l'Astronomia

Enllaços externs i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Johannes Kepler, New Astronomy , traducció a l'anglès d'Astronomia nova, Cambridge: Cambridge Univ Pr, 1992. ISBN 0-521-30131-9.
  • J. Kepler, Neue Astronomie . Trad. Caspar, Max. Munchen-Berlin, R. Oldenbourg, 1929. Astronomie nouvelle , traduit du latin en español, français, vegades un avertissement et des notes parell Jean Peyroux. A. Blanchard, Paris 1979.
  • Max Caspar, Johannes Kepler , traduït de l'alemany per Dulcinea Otero-Piñeiro i revisat per David Galadí-Enríquez. Madrid: Accent, D.L. 2003
  • Kepler's Astronomia Nova al High Altitude Observatory.
  • Kepler: Astronomia nova, a la biblioteca de la Universitat de Sydney.