Astronomia de l'antiga Grècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'astronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic, és a dir, no limitat a Grècia com a estat sinó com a cultura. Es caracteritza per la cerca de la racionalitat en explicar els fenòmens del cel, en línia amb el moviment que en filosofia s'ha anomenat el pas del mite al logos.

Els grecs van posar nom als cinc planetes del Sistema Solar més propers, de fet els noms actuals mantenen aquest origen, basat en la mitologia grega (que s'expandiria als nous descobriments). La mateixa paraula "planeta" prové del grec i significa errant, ja que la posició d'aquests astres no era fixa, sinó que semblava moure's pel firmament. Van descriure aquests moviment situant els planetes i les estrelles en unes esferes que giraven envoltant la Terra (Plató afirmava que en fregar-se entre elles produïen la música de les esferes, la més sublim). No va ser fins Aristarc de Samos que va sorgir un model heliocèntric.

Creien que el cel es podia mesurar igual que la Terra i l'astronomia, igual que la física, era una branca de les matemàtiques, perquè el nombre era l'essència de la racionalitat i la ciència.

Claudi Ptolemeu assentà les bases del sistema cosmològic vigent durant segles, essent l'astrònom grec de més rellevància (malgrat la tornada a un sistema geocèntric). Aquestes bases van passar a l'astronomia de l'Índia i de Roma i des d'allà a Occident.