Astronomia islàmica medieval

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miniatura otomana amb l'estudi de la lluna i les estrelles - segle XVII.

L'astronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles VIII i XV. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central. Més tard, es va estendre a l'Índia i l'Extrem Orient.

Història[modifica | modifica el codi]

Els estudis astronòmics van interessar tant a matemàtics, viatgers, homes de religió i a l'home comú, ja que l'islam i l'Alcorà tenen abundants referències al Sol, la Lluna i les estrelles. Van aparèixer observatoris públics i privats pertot arreu. L'astrologia era considerada com ciència i els sobirans tenien els seus astròlegs personals que guiaven moltes de les decisions d'estat.

Basades en les observacions babilòniques, es van construir les anomenades Taules astronòmiques, en les quals es trobaven les posicions i el moviments dels cossos celestes. Aquestes observacions, juntament amb les realitzades per iranians, hindús i grecs, van dur a un nou càlcul dels moviments celestes i a una astronomia matemàtica molt evolucionada que van practicar Al-Biruní i l'escola de Maragha, a Pèrsia, amb Nàssir ad-Dinturí. Aquests nous càlculs durien posteriorment a una revisió de l'astronomia de Ptolomeu.

Bagdad[modifica | modifica el codi]

Els primers califes de Bagdad van posar al capdavant de la seua Casa de la Saviesa a un astrònom: Yayha Belmansum, que concentra al seu voltant els més destacats científics de l'època, posant a la seua disposició una excel·lent biblioteca i mitjans materials abundants. Destaquen:

Toledo[modifica | modifica el codi]

No obstant això, per a l'Occident europeu, la presa de Toledo va ser l'inici del desertar cultural. Al costat de la Sicília normandoàrab, Toledo fou la més important porta d'entrada de la cultura àrab a Europa. Va passar a la custòdia cristiana després de la seua conquesta per Alfons VI amb tots els seus focus culturals intactes: erudits, artistes i biblioteques. Era també Toledo empori de l'erudició jueva. Sense els jueus, que se sentien a casa en ambdós mons: islàmic i cristià, no haguera pogut ocupar el seu paper de mediador cultural. Ells traduirien de l'àrab al romanç i després l'estudiós cristià abocava la seua traducció al llatí.

Prompte les possibilitats de Toledo atrauen erudits de tots els països cristians a la recerca de desconeguts tresors de saviesa.

Tot aquest gran moviment de traduccions va ser promogut i protegit pel rei Alfons X el Savi, que persegueix la meta de fer de la seua cort un centre de les ciències i les arts similar al dels prínceps àrabs. Presta fonamental atenció a les ciències cosmològiques, però també s'ocupa dels escacs, la història, la religió i mana que es traduïsca al castellà, no al llatí, cercant conrear al poble pla.

En el camp concret de l'astronomia, les seues Taules alfonsines perviuen a Europa fins al segle XVII.

Les aportacions astronòmiques àrabs arriben amb claredat fins a finals del segle XV. Foren cinc segles en els quals l'islam va crear i va transmetre la ciència als deprimits estats europeus medievals. Els seus astrolabis, quadrants, diòptrics i brúixoles estan en els prestatges dels nostres museus i els principals astrònoms i matemàtics que inauguren la nova època de les ciències, Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler, Galileu i Newton begueren en les fonts d'Alfarganí, Alzarcalí i Albataní.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bosworth, Clifford Edmund; Asimov, Moukhamed Saïfitdinovitch. History of Civilizations of Central Asia: The age of achievement: A.D. 750 to the end of the fifteen century (en anglès). Motilal Banarsidass Publ., 2003, p.178-179. ISBN 8120815963. 
  2. «Introduction to Astronomy, Containing the Eight Divided Books of Abu Ma'shar Abalachus», 1506. [Consulta: 2013-07-16].
  3. José Augusto Sánchez Pérez i Rafael Pérez Gómez, Biografías de matemáticos árabes que florecieron en España, p.80-83 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]