Astroquímica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Astroquímica és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars. L'astroquímica representa un camp d'unió entre les disciplines d'astrofísica i de la química. La molècula més abundant a l'univers, l'hidrogen (H2) no presenta un moment dipolar elèctric, raó per la qual és fàcilment detectable. En el seu lloc, és molt més fàcil estudiar el material difús a les molècules com el CO. Els astroquímics han aconseguit identificar centenars de tipus de molècules, algunes tan complexes com aminoàcids o fullerens.

La investigació moderna a l'astroquímica inclou també, l'estudi de la formació i interacció d'aquestes molècules complexes en medis poc densos, estudi que pot tenir implicacions en la comprensió de l'origen de la vida a la Terra.

L'astroquímica s'encavalca amb l'astrofísica, ja que aquesta última descriu reaccions nuclears que ocorren en els estels, enriquint el medi estel·lar amb elements pesants.

Espectroscòpia[modifica | modifica el codi]

L'anàlisi detallat de l'espectre d'emissió o absorció dels estels, planetes i del medi interestel·lar permet identificar la seva composició química, la seva temperatura superficial i l'acceleració de la gravetat a la superfície de les estrelles. Cada element químic posseeix un espectre d'emissió que pot ser identificat i predit en base a la mecànica quàntica i la física estadística. Això és així perquè els processos d'emissió de llum estan quantitzats, permetent a aquestes disciplines científiques calcular els diferents nivells d'energia, o (estats quàntics) en els quals es pot trobar un element i les seves transicions, associades a l'emissió de llum en longituds d'ona específiques.

En el cas del medi interestel·lar s'utilitza l'espectre d'emissió en l'infraroig llunyà o en longituds d'ona mil·limètriques. L'anàlisi de l'espectre d'absorció de la llum de fons permet aconseguir dades sobre la quantitat de material en els núvols interestel·lars.

Les atmosferes dels planetes del sistema solar s'investiguen utilitzant l'espectre de reflexió de la llum solar sobre el planeta i l'espectre de l'emissió en l'infraroig del planeta.

En l'anàlisi de les atmosferes estel·lars, realitzat en longituds d'ona visible i ultraviolada, és necessari considerar efecte de desplaçament de la longitud d'ona (efecte Doppler) associats al moviment de l'estrella i especialment a la seva rotació.