Ataülf
Ataülf (? - Barcelona, 415) fou rei dels visigots de Tolosa. El seu nom provenia del germànic atha-wolf (pare-llop). Era cunyat del primer cabdill visigot Alaric I.
La seva primera tasca coneguda fou el comandament d'un cos de reforç de gots i huns per ajudar a Alaric I després del primer setge de Roma (409). L'any següent en el segon setge, l'emperador Prisc Àtal el va nomenar Comes Domesticus.
Va succeir Alaric I a finals del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria. Fracassat l'assaig de travessar el mar cap al nord de l'Àfrica, Ataülf dirigí els visigots vers el nord d'Itàlia i, després de passar els Alps el 412, ocupà Provença i Aquitània,[1] prenent les ciutats de Narbona, Tolosa i Bordeus el 413. L'any 414 s'establí a Narbona, on es casà amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi el Gran i germana del llavors emperador d'Occident Honori, que els visigots tenien captiva des del saqueig de Roma del 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions.[1] Ataülf tenia la intenció de governar aquell nou territori col·laborant amb els latifundistes gal·loromans del país.[1]
Però la resposta romana fou el bloqueig dels ports de la Gàl·lia Narbonesa dirigit pel general Constanci,[1] que tenia llur base a Arle. Acorralat, Ataülf va travessar els Pirineus el 415 per cercar aliments: va conquerir la Tarraconense i es va establir a Bàrcino.[1] En aquesta ciutat nasqué el fill que tingué amb Gal·la Placídia, i que va anomenar Teodosi en memòria del seu avi, com a testimoniatge de l'interès per enllaçar els visigots amb la tradició romana; però l'infant va morir al cap de pocs mesos. L'agost d'aquell 415 Ataülf va ser assassinat pels mateixos gots del partit antiromà, el quals s'oposaven a la política d'aproximació als romans que Ataülf havia practicat els darrers anys.[1]
El va succeir Sigeric. De la seva primer muller, una dona sàrmata, tenia sis fills que foren assassinats per Sigeric.
Referències [modifica]
Bibliografia referenciada [modifica]
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 73 entrada: "Ataülf". ISBN 84-297-3521-6.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ataülf |
- De Imperatoribus Romanis: Hugh Elton, "Western Roman Emperors of the First Quarter of the Fifth Century"
- Septimane Wisigothique: "D'où venaient les Wisigoths?" (en francès)
- Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire, capítol 31 (en anglès)
| Precedit per: Alaric I |
Rei visigot |
Succeït per: Sigeric |
