Atac Max Lange

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atac Max Lange
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 bd d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 pd e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 4.d4 exd4 5.0-0 Ac5 6.e5
ECO C55
Naixement Mitjans del segle XIX
Origen del nom Max Lange
Classificació Defensa dels dos cavalls

L'atac Max Lange és una obertura d'escacs que pot sorgir a partir de diferents línies d'obertura, incloent la defensa dels dos cavalls, defensa Petrov, gambet escocès, obertura de l'alfil, gambet del centre, i Giuoco Piano.[1] S'anomena així en honor al mestre alemany Max Lange, que va suggerir-la el 1854.[2]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Ordres de jugades[modifica | modifica el codi]

Dos dels ordres de jugades més freqüentement vistos són 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 (la defensa dels dos cavalls) 4.d4 exd4 5.0-0 Ac5 6.e5 i 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4 (el gambet escocès) Ac5 5.0-0 Cf6 6.e5.

Després de 6.e5, les negres tenen dues respostes principals. 6...Cg4 és jugable, però rarament vista. Més comuna és 6...d5, quan la línia principal continua 7.exf6 dxc4 8.Te1+ Ae6 9.Cg5 Dd5 (9...Dxf6?? 10.Cxe6 fxe6 11.Dh5+ seguit per 12.Dxc5 és una trampa notable) 10.Cc3 Df5 (10...dxc3?? 11.Dxd5 guanya, ja que 11...Axd5 és il·legal) 11.Cce4 0-0-0 amb joc complicat.

Una alternativa per les blanques és 8.fxg7 Tg8 9.Ag5, analitzada per Lev Gutman i Stefan Bucker a Kaissiber, i que ells consideren bona per les blanques. La resposta usual de les negres és 9...Ae7 10.Axe7 Rxe7.

Partida il·lustrativa[modifica | modifica el codi]

H. Vatter-John Nunn, Bundesliga 1986[3]

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Cf6 4.d4 exd4 5.O-O Ac5 6.e5 d5 7.exf6 dxc4 8.Te1+ Ae6 9.Cg5 Dd5 10.Cc3 Df5 11.Cce4 O-O-O 12.g4 De5 13.fxg7 Thg8 14.Cxe6 fxe6 15.Ah6 d3 16.c3 d2 17.Te2 Td3 18.Cxc5 Dxc5 19.Txd2 Ce5 20.Txd3 cxd3 21.Rg2 Dd5+ 22.Rg3 Dd6 23.Af4 Txg7 24.h3 Tf7 25.Da4 Dc6 26.Dxc6 Cxc6 ½–½

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Hooper i Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press, 1992 (segona edició), p. 253. ISBN 0-19-866164-9.
  2. Hooper i Whyld, p. 253.
  3. Partida Vatter-Nunn, BL85-86