Trastorn de pànic
  | |
| Tipus | trastorn d'ansietat i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | palpitació i atac de pànic |
| Tractament | teràpia cognitivoconductual |
Medicació fluoxetina, temazepam (en)  , imipramine, propranolol, sertralina, paroxetina, alprazolam, clonazepam, fluvoxamina, clomipramina, diazepam, maprotiline (en) , clonazepam i nordazepam (en) | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | PKP1 (en) , CALCOCO1 (en) , SDK2 (en) , GRM7 (en) i TNFRSF21 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6B01 |
| CIM-10 | F41.0 |
| CIM-9 | 300.01, 300.21 |
| CIAP | P74 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 167870, 607853 i 609985 |
| DiseasesDB | 309 |
| MedlinePlus | 000924 |
| eMedicine | 287913 |
| Patient UK | panic-disorder-pro |
| MeSH | D016584 |
| UMLS CUI | C0030319 i C0086769 |
| DOID | DOID:594 |
El trastorn de pànic i atac de pànic[1][2] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil.
Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[3][4]
Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.
Es desconeix la causa del trastorn de pànic.[5] El trastorn de pànic sovint es produeix en algunes famílies.[5] Els factors de risc inclouen el tabaquisme, l'estrès psicològic i els antecedents d'abús infantil.[6] El diagnòstic implica descartar altres possibles causes d'ansietat, inclosos altres trastorns mentals, afeccions mèdiques com malalties del cor o hipertiroïdisme i l'ús de drogues.[6][5]
El trastorn de pànic se sol tractar amb psicoteràpia i medicaments.[5] El tipus de psicoteràpia utilitzada sol ser la teràpia cognitivoconductual (TCC), que és eficaç en més de la meitat de les persones.[5][7] Els medicaments utilitzats inclouen antidepressius i, ocasionalment, benzodiazepines o blocadors d'adrenoreceptors beta.[2][5] Després d'aturar el tractament, fins al 30% de les persones tenen una recidiva.[7]
El trastorn de pànic afecta aproximadament el 2,5% de les persones en algun moment de la seva vida.[7] Normalment comença durant l'adolescència o la primera edat adulta, però es pot veure afectada qualsevol edat.[5] És menys freqüent en nens i persones grans.[6] Les dones són més afectades que els homes.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Què és un atac de pànic?
- ↑ 2,0 2,1 «Anxiety Disorders», març 2016. Arxivat de l'original el 29 setembre 2016.
- ↑ «Atacs de pànic i agorafòbia: por de tenir por». AraBalears.cat.
- ↑ Antaviana, Can. «Quins són els trastorns d'ansietat més freqüents? - Parc de Salut Mar». www.parcdesalutmar.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Panic Disorder: When Fear Overwhelms», 2013. Arxivat de l'original el 4 octubre 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (5th ed.). Arlington: American Psychiatric Publishing, 2013, p. 208–217, 938. ISBN 978-0890425558.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Anxiety». Lancet, 388, 10063, desembre 2016, pàg. 3048–3059. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30381-6. PMID: 27349358.