Atac epilèptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nom del signe/símptoma:
Atac epilèptic
Classificació i recursos externs
CIM-10 G40, P90, R56
CIM-9 345.9, 780.3
DiseasesDB 19011
eMedicine neuro/694  neuro/415
MeSH D012640

Un atac epilèptic o convulsió epilèptica (en anglès:Epileptic seizure) es defineix com un símptoma transitori d'activitat neurològica sincrònica "anormal, excessiva en el cervell".[1]Els efectes poden ser suaus o molt aparents. Es poden manifestar en una alteració de l'estat mental, moviments tònics (en la fisiologia)o moviments convulsius i altres símptomes psíquics (com déjà vu o jamais vu). De vegades no s'acompanya per convulsions però la persona afectada perd el control del seu cos i cau a terra. Malgrat el seu nom, també pot ocórrer en persones que no pateixen epilèpsia.

Un 4% de les persones tindran un atac convulsiu cap l'edat dels 80 anys amb una probabilitat de tenir-ne un segon que serà del 30% al 50%.[2][3] El tractament pot reduir la probabilitat de patir un segon atac en un 50%.[3]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els diferents tipus d'atacs s'organitzen en la pràctica clínica segons com es localitza la font de l'atac dins el cervell (atacs parcials o focals) o segons com es distribueix (atacs generalitzats).[4]

Causes[modifica | modifica el codi]

Les causes "no provocades" d'aquests atacs són l'epilèpsia.

Les causes "provocades" inclouen:

Alguns tractaments mèdics poden incrementar el risc d'atacs com per exemple la teràpia electroconvulsiva (ECT) que deliberadament provoquen atacs per tractar la depressió major. Molts atacs tenen causes desconegudes.

Diagnosi[modifica | modifica el codi]

Només un 25% de les persones que tenen atacs aparentment de tipus epilèptic tenen realment epilèpsia.[5] És important distingir els atacs principalment epilèptics de les causes secundàries. Les anàlisis de sang, les puncions lumbars i esbrinar si s'han pres drogues poden ajudar per al diagnòstic.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fisher R, van Emde Boas W, Blume W, Elger C, Genton P, Lee P, Engel J. «Epileptic seizures and epilepsy: definitions proposed by the International League Against Epilepsy (ILAE) and the International Bureau for Epilepsy (IBE)». Epilepsia, vol. 46, 4, 2005, pàg. 470–2. DOI: 10.1111/j.0013-9580.2005.66104.x. PMID: 15816939.
  2. Herman, ST.. «Single Unprovoked Seizures». Curr Treat Options Neurol, vol. 6, 3, 2004, pàg. 243–255. DOI: 10.1007/s11940-004-0016-5. PMID: 15043807.
  3. 3,0 3,1 Hosey, MM; Tao, M. «Protein kinases of rabbit and human erythrocyte membranes. Solubilization and characterization.». Biochimica et biophysica acta, vol. 482, 2, 1977, pàg. 348–57. PMID: 18184.
  4. Chen LS, Mitchell WG, Horton EJ, Snead OC. «Clinical utility of video-EEG monitoring». Pediatr. Neurol., vol. 12, 3, April 1995, pàg. 220–4. DOI: 10.1016/0887-8994(95)00021-7. PMID: 7619188.
  5. Stasiukyniene, V.; Pilvinis, V.; Reingardiene, D.; Janauskaite, L.. «[Epileptic seizures in critically ill patients]». Medicina (Kaunas), vol. 45, 6, 2009, pàg. 501–7. PMID: 19605972.
  6. Krumholz, A; Wiebe, S; Gronseth, G; Shinnar, S. «Practice Parameter: evaluating an apparent unprovoked first seizure in adults (an evidence-based review): report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Epilepsy Society.». Neurology, vol. 69, 21, 2007, pàg. 1996–2007. DOI: 10.1212/01.wnl.0000285084.93652.43. PMID: 18025394.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atac epilèptic
Viccionari Vegeu Atac epilèptic en el Viccionari, el diccionari lliure.