Atacamita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atacamita

Prismes d'atacamita, de Xile
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química Cu2Cl(OH)3
Nickel-Strunz 03.DA.10a
Dana 10.1.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics prims, fibrós, granular, compacte, massiu
Estructura cristal·lina a = 6.03 Å, b = 9.12 Å, c = 6.865 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbic dipiramidal
Color verd, verd maragda, verd fosc, verd negròs
Macles contacte i penetració amb agrupacions maclades complexes
Exfoliació pertfecte {010}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3 a 3,5
Lluïssor vítria a adamantina
Ratlla verd poma
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,745 a 3,776
Densitat 3,76
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.831 nβ = 1.861 nγ = 1.880
Birefringència δ = 0.049
Pleocroisme X = verd clar; Y = groc-verd; Z = verd grasós
Angle 2V calculada: 74°
Dispersió òptica r < v, forta
Referències [1]

L'atacamita és un mineral de coure de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la província xilena d'Atacama, on va ser descoberta el 1801. Pertany i dóna nom al grup atacamita de minerals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'atacamita és polimorfa amb la botallackita, la clinoatacamita i l'anatacamita. Pertany al sistema ortoròmbic i la seva lluentor és vítria a adamantina. Es pot alterar a malaquita i crisocol·la, creant pseudomorfs. El seu color característic és una tonalitat entre el verd maragda i el verd fosc.

S'ha demostrat que l'atacamita és un dels components de les mandíbules d'algunes espècies de Glycera.[2]

Formació[modifica | modifica el codi]

És un mineral relativament rar, format a partir d'altres minerals de coure primaris en l'oxidació o la zona de meteorització en climes àrids. També s'ha trobat com a producte de sublimació volcànica procedent de dipòsits de fumaroles, com a producte d'alteració de sulfurs en fumaroles negres, i com a alteració d'objectes antics de bronze i coure. Es presenta en associació amb cuprita, guix, brochantita, linarita, caledonita, malaquita, crisocol·la i els seus polimorfs.

Grup atacamita[modifica | modifica el codi]

El grup atacamita de minerals està compost per les següents espècies: anatacamita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, gillardita, haydeeita, herbertsmithita, kapellasita, leverettita i paratacamita.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Atacamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].
  2. Lichtenegger HC, Schöberl T, Bartl MH, Waite H, Stucky GD. «High abrasion resistance with sparse mineralization: copper biomineral in worm jaws». Science, 298, 5592, octubre 2002, pàg. 389–92. Bibcode: 2002Sci...298..389L. DOI: 10.1126/science.1075433. PMID: 12376695.
  3. «Atacamite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atacamita Modifica l'enllaç a Wikidata