Atanaric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Atanaric fou el primer cap teruing de la dinàstia dels Baltungs. Era fill de Rhotestus.

Ja governava el 366 quan va ajudar a l'emperador Valent en la seva lluita contra el rebel Procopi, que s'havia proclamat emperador el 365, col·laborant en la derrota del rebel que va haver de fugir a Calcedònia el 467.

Després (368) Atanaric van entrar en guerra contra l'Imperi d'Orient i va derrotar a l'emperador i va ocupar els seus quarters a Marcanàpolis (Mèsia). El 369 l'emperador va creuar el Danubi a Noviodunum i va derrotar els visigots i Atanaric va demanar la pau que es va signar a un vaixell al Danubi. Al separar-se els visigots i els ostrogots, Atanaric, continuà dirigint als primers, tot i que la branca legitima de la dinastia dels Amals (dels ostrogots) va seguir la sort dels visigots.

Atanaric va refer l'Edicte de Teodoric però tot seguit els bizantins van ocupar Itàlia sota el general Narsès i després del 554 l'edicte ja no va tenir utilització.

Valent va afavorir l'elecció en la direcció dels visigots, a un rival d'Atanaric anomenat Fritigern, que, com ell mateix, era arrià (373). Els territoris visigots foren atacas pels huns el 374 i finalment Atanaric es va retirar a les muntanyes de Dàcia i finalment Fritigern que va assolir el poder vers el 376 o 377. Es va retirar llavors a Constantinoble on a morir el 381.

Després de la mort de Fritigern el 383 va tornar al poder la nissaga d'Atanaric representada per Badengaud, pare d'Alaric I.



Precedit per:
Rhotestus
Rei visigot
Succeït per:
Fritigern