Ateisme implícit i explícit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Diagrama mostrant la relació entre les definicions d'ateisme fort/feble i explícit/implícit. Els ateus explícits forts/positius (en morat a la dreta) sostenen que "almenys una deïtat existeix" és una afirmació falsa. Els ateus explícits febles/negatius (en blau a la dreta) rebutgen o eviten la "creença" que una deïtat existeixi sense sostenir que l'afirmació que "almenys una deïtat existeix" sigui falsa. Els ateus implícits febles/negatius (en blau a l'esquerra) inclouria a la gent (per exemple, nens petits i algunes classes d'agnòstics) que no creuen en cap deïtat, però que no han rebutjat explícitament aquesta creença. (Les grandàries del diagrama no representen les mides relatives de les poblacions).

L'ateisme implícit i explícit són una subcategoria o subconjunt de l'ateisme, ambdós termes encunyats per George H. Smith.[1] L'ateisme implícit ser definit per Smith com "l'absència de creença teista sense un rebuig conscient de la mateixa". L'ateisme explícit es defineix llavors com "l'absència de creença teista a causa del rebuig conscient del mateix".[2] Els ateus explícits han considerat l'existència de deïtats i han rebutjat la creença en ella. Els ateus implícits, llavors, no han donat molta o cap consideració a l'existència de deïtats, o, encara que no creuen en elles, no han rebutjat la fe.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith. 1979, p. 13-18
  2. Smith, George H. Prometheus. Atheism: The Case Against God, 1979, p. 13–18. ISBN 0-87975-124-X.