Atemptats de l'11 de setembre de 2001

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Esfondrament de les Torres Bessones, amb l'Estàtua de la Llibertat en primera línia.

Lloc Nova York i Shanksville (Pennsilvània)
Data 11 de setembre de 2001
8:46 am - 10:28 am (UTC -4)
Tipus d'atac Atemptat suïcida, segrest d'avions, massacre
Morts 2.996
Ferits Més de 6.000
Perpetradors Al-Qaida

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts com els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001. Aquell matí, 19 terroristes van segrestar quatre avions comercials.[1][2] Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York, matant tots els passatgers i milers de persones que treballaven als edificis. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores, destrossant edificis propers i malmetent-ne d'altres. Un tercer avió va ser estavellat al Pentàgon. Els segrestadors havien canviat la direcció de l'últim vol cap a Washington, D.C., amb objectius incerts que podrien ser la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units; tanmateix, es va estavellar en un camp a prop de Shanksville a la Pennsilvània rural després que els passatgers intentessin recuperar el control de l'avió. No hi va haver supervivents en cap dels vols.

Els successos[modifica | modifica el codi]

El matí de l'11 de setembre de 2001, segons el govern dels Estats Units, 19 homes afiliats a l'organització terrorista Al-Qaeda[3] (entre els quals hi havia quatre pilots) van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van prendre el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones (2), el Pentàgon i el quart va caure en un camp als afores de la ciutat de Shanksville, Pennsilvània al comtat de Somerset. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 8.46 hora local: El Boeing 767-223 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 11 s'encasta a la Torre Nord.
  • 9.03 hora local: El Boeing 767-222 de l'empresa United Airlines identificat com a Vol 175 impacta contra la Torre Sud.
  • 9.37 hora local: El Boeing 757 de l'empresa American Airlines identificat com a Vol 77 s'encasta al Pentàgon.
  • 9.59 hora local: Cau la Torre Sud.
  • 10.03 hora local: L'avió pilotat pels segrestadors cau a Pennsilvània.
  • 10.28 hora local: Cau la Torre Nord.
  • 13.04 hora local: El president George W. Bush declara l'Alerta Màxima.

L'esfondrament de les torres[modifica | modifica el codi]

Article principal: Torres Bessones

L'estructura de construcció de les Torres Bessones 1 i 2, tramats d'acer soldats a les bigues mestres, van ser els majors responsables de la forma en què les torres es van esfondrar. La major part del pes de cada edifici descansava en les bigues centrals, on estaven les escales i ascensors. La resta del pes es distribuïa en el perímetre exterior. Encara que cada pis en si no suportava cap pes, queda clara la seva funció de mantenir dretes les columnes principals.

L'infern provocat dintre els edificis, pel combustible dels avions que cremava i pels mateixos materials, va fer pujar la temperatura fins al punt d'exposar els suports de cada pis a temperatures que, si bé no arribaren a fondre'ls, els van afeblir de tal manera que ja no van poder suportar el pes dels pisos que sostenien. A mesura que els tramats de cada pis cedien, creixia la pressió sobre el perímetre exterior i sobre la mateixa base central. Quan el pes de diverses desenes de pisos va ser prou fort, les columnes i bigues externes es van esfondrar de manera explosiva, fet que va provocar el xoc dels pisos superiors contra els inferiors, en una reacció en cadena que enfonsava cadascun dels pisos.

Les torres havien suportat els xocs, però la gent situada en els pisos superiors no podia escapar-se perquè havien desaparegut les vies de fugida. A tanta altura i sense mitjans perquè els equips de rescat arribessin a temps, l'ensorrament dels colossos de ferro i formigó va provocar la mort de totes aquelles persones.

Teories de la conspiració[modifica | modifica el codi]

S'han proposat diverses teories afirmant que el govern dels Estats Units deliberadament va permetre els atemptats de l'11-S, o fins i tot atribuint l'esfondrament de les torres a altres causes diferents de la col·lisió dels avions.

Típicament els partidaris d'aquestes teories afirmen o que el govern dels EUA va saber que hi havia plans d'atacar les Torres Bessones i va decidir no impedir-los, o que els atemptats van ser una operació sota falsa ensenya i que Al-Qaeda no hi va pas participar. Els que no accepten l'explicació convencional dels atemptats generalment mantenen que el motiu del govern dels EUA (o, més específicament, de l'administració del President George W. Bush) va ser el de guanyar suport per a les invasions d'Afganistan i de l'Iraq, o tenir excusa per a imposar limitacions de la llibertat personal i programes de vigilància sobre els ciutadans nord-americans.

Alguns han proposat que les torres no es van esfondrar pels xocs dels avions sinó per explosius col·locats per agents del govern. Defensors d'aquesta teoria d'una "demolició controlada" mantenen que la temperatura de combustió del querosè és menor que la del punt de fusió de l'acer, i per això, segons ells, hi havia d'haver alguna altra causa del col·lapse. No obstant això, en realitat, l'acer comença a perdre la seva solidesa a una temperatura molt per sota de la temperatura de fusió, i que ja a la temperatura del combustible encès l'acer que formava l'estructura de les torres no podia aguantar el pes necessari per a sostenir els edificis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atemptats de l'11 de setembre de 2001 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Holmes, Stephen. «Al Qaeda, September 11, 2001». A: Diego Gambetta. Making sense of suicide missions. Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-929797-9. 
  2. Keppel, Gilles; Milelli, Jean-Pierre and Ghazaleh, Pascale. Al Qaeda in its own words. Harvard University Press, 2008. ISBN 978-0-674-02804-3. 
  3. (anglès) Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11

Coord.: 40° 42′ 47″ N, 74° 00′ 49″ O / 40.713°N,74.0135°O / 40.713; -74.0135