Aterínid
De Viquipèdia
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
(llegiu el text). |
||||||||||
Mola d'Atherina hepsetus
Els aterínids (Atherinidae) formen una família de peixos pertanyent a l'ordre dels ateriniformes.[2]
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
Del grec atherina (esperlà -Osmerus eperlanus-).[3]
Descripció [modifica]
- La majoria d'espècies no depassen els 20 cm i algunes tan sols en fan 5.
- Cos generalment allargat, prim i aplanat de forma moderada.
- Dors blavós o verdós, transparent i amb petits punts negres (sobretot, a la vora posterior de cada escata). El ventre és blanquinós, sovint iridescent.
- Ulls grossos.
- Tenen dues aletes dorsals molt separades: la primera amb espines flexibles i la segona amb una espina seguida per radis tous.
- Aleta anal amb una espina seguida per radis tous.
- Aletes pectorals altes en relació al cos.
- Aletes pèlviques abdominals.
- Aleta caudal forcada.
- Boca petita, terminal i dirigida cap amunt.
- Mandíbula superior no extensible.
- Dents petites a ambdues mandíbules i, de vegadest també, a la part anterior del sostre de la boca.
- Absència de línia lateral.
- Presenten una banda ampla, argentada i lateral als flancs (negra en el cas dels espècimens preservats).
- Branquiespines generalment grosses.
- Escates llises, cicloides, relativament grosses (en general, de 31 a 50 en sèries laterals -més en Labidesthes-) i, de vegades, amb la vora posterior arrugada.
- 32-60 vèrtebres (menys en Stenatherina).[4][5][6][7]
Reproducció [modifica]
Els ous presenten nombrosos filaments i són adherits a les algues, pedres i sorra.[7]
Alimentació [modifica]
Mengen zooplàncton.[4]
Hàbitat i distribució geogràfica [modifica]
La majoria de les espècies (al voltant d'un 2/3 del total) són marines i es troben a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans. No obstant això, n'hi ha prop de 50 confinades a les aigües dolces i d'altres que hi entren.[4][8]
Ús comercial [modifica]
Algunes espècies (com ara, Atherinomorus lacunosus) són capturades amb finalitats comercials.[5]
Gèneres [modifica]
- Alepidomus (Hubbs, 1944)[9]
- Alepidomus evermanni (Eigenmann, 1903)
- Atherina (Linnaeus, 1758)[10]
- Joell (Atherina boyeri) (Risso, 1810)
- Atherina breviceps (1835)
- Atherina hepsetus (Linnaeus, 1758)
- Atherina lopeziana (Rossignol & Blache, 1961)
- Joell atlàntic (Atherina presbyter) (Cuvier, 1829)
- Atherinason (Whitley, 1934)[11]
- Atherinason hepsetoides (Richardson, 1843)
- Atherinomorus (Fowler, 1903)[12]
- Atherinomorus aetholepis (Kimura, Iwatsuki & Yoshino, 2002)
- Atherinomorus balabacensis (Seale, 1910)
- Atherinomorus capricornensis (Woodland, 1961)
- Atherinomorus duodecimalis (Valenciennes, 1835)
- Atherinomorus endrachtensis (Quoy & Gaimard, 1825)
- Atherinomorus insularum (Jordan & Evermann, 1903)
- Atherinomorus lacunosus (Forster, 1801)
- Atherinomorus lineatus (Günther, 1872)
- Atherinomorus regina (Seale, 1910)
- Atherinomorus stipes (Müller & Troschel, 1848)
- Atherinomorus vaigiensis (Quoy & Gaimard, 1825)
- Atherinosoma (Castelnau, 1872)[13]
- Atherinosoma elongata (Klunzinger, 1879)
- Atherinosoma microstoma (Günther, 1861)
- Atherion (Jordan & Starks, 1901)
- Atherion africanum (Smith, 1965)
- Atherion elymus (Jordan & Starks, 1901)
- Atherion maccullochi (Jordan & Hubbs, 1919)
- Bleheratherina (Aarn & Ivantsoff, 2009)[14]
- Bleheratherina pierucciae (Aarn & Ivantsoff, 2009)
- Craterocephalus (McCulloch, 1912)[15]
- Craterocephalus amniculus (Crowley & Ivantsoff, 1990)
- Craterocephalus capreoli (Rendahl, 1922)
- Craterocephalus centralis (Crowley & Ivantsoff, 1990)
- Craterocephalus cuneiceps (Whitley, 1944)
- Craterocephalus dalhousiensis (Ivantsoff & Glover, 1974)
- Craterocephalus eyresii (Steindachner, 1883)
- Craterocephalus fistularis (Crowley, Ivantsoff & Allen, 1995)
- Craterocephalus fluviatilis (McCulloch, 1912)
- Craterocephalus gloveri (Crowley & Ivantsoff, 1990)
- Craterocephalus helenae (Ivantsoff, Crowley & Allen, 1987)
- Craterocephalus honoriae (Ogilby, 1912)
- Craterocephalus kailolae (Ivantsoff, Crowley & Allen, 1987)
- Craterocephalus lacustris (Trewavas, 1940)
- Craterocephalus laisapi (Larson, Ivantsoff & Crowley, 2005)
- Craterocephalus lentiginosus (Ivantsoff, Crowley & Allen, 1987)
- Craterocephalus marianae (Ivantsoff, Crowley & Allen, 1987)
- Craterocephalus marjoriae (Whitley, 1948)
- Craterocephalus mugiloides (McCulloch, 1912)
- Craterocephalus munroi (Crowley & Ivantsoff, 1988)
- Craterocephalus nouhuysi (Weber, 1910)
- Craterocephalus pauciradiatus (Günther, 1861)
- Craterocephalus pimatuae (Crowley, Ivantsoff & Allen, 1991)
- Craterocephalus randi (Nichols & Raven, 1934)
- Craterocephalus stercusmuscarum (Günther, 1867)
- Craterocephalus stramineus (Whitley, 1950)
- Hypoatherina (Schultz, 1948)[16]
- Hypoatherina barnesi (Schultz, 1953)
- Hypoatherina crenolepis (Schultz, 1953)
- Hypoatherina harringtonensis (Goode, 1877)
- Hypoatherina ovalaua (Herre, 1935)
- Hypoatherina temminckii (Bleeker, 1853)
- Hypoatherina tropicalis (Whitley, 1948)
- Hypoatherina tsurugae (Jordan & Starks, 1901)
- Hypoatherina valenciennei (Bleeker, 1853)
- Hypoatherina woodwardi (Jordan & Starks, 1901)
- Kestratherina (Pavlov, Ivantsoff, Last & Crowley, 1988)[17]
- Kestratherina brevirostris (Pavlov, Ivantsoff, Last & Crowley, 1988)
- Kestratherina esox (Klunzinger, 1872)
- Leptatherina (Pavlov, Ivantsoff, Last & Crowley, 1988)[18]
- Leptatherina presbyteroides (Richardson, 1843)
- Leptatherina wallacei (Prince, Ivantsoff & Potter, 1982)
- Sashatherina (Ivantsoff & Allen, 2011)[19]
- Sashatherina giganteus (Ivantsoff & Allen, 2011)[20]
- Stenatherina (Schultz, 1948)[16]
- Stenatherina panatela (Jordan & Richardson, 1908)
- Teramulus (Smith, 1965)[21]
Referències [modifica]
- ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 ZipCodeZoo (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Discover Life (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Hubbs, C. L., 1944. Relationships of Alepidomus, a new genus of atherinine fishes from the fresh waters of Cuba. Occas. Pap. Mus. Zool. Univ. Mich. Núm. 488: 1-10.
- ↑ Linnaeus C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
- ↑ Whitley G. P., 1934. New fish from Victoria. Vict. Nat. Melbourne v. 50. 241-242.
- ↑ Fowler H. W., 1903. Descriptions of new, little known, and typical Atherinidae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 55. 727-742. Pls. 41-44.
- ↑ Castelnau F. L., 1872. Contribution to the ichthyology of Australia. Núm. 1.--The Melbourne fish market (pp. 29-242). Núm. II.--Note on some South Australian fishes (pp. 243-247). Proc. Zool. Acclim. Soc. Victoria v. 1. 29-247 plus 1 p. Errata.
- ↑ Aarn & Ivantsoff, W., 2009. Description of a new subfamily, genus and species of a freshwater atherinid, Bleheratherina pierucciae (Pisces: Atherinidae) from New Caledonia. aqua International Journal, 15(1): 13-28.
- ↑ McCulloch A. R., 1912. Notes on some Australian Atherinidae. Proc. R. Soc. Queensl. v. 24. 47-53.
- ↑ 16,0 16,1 Schultz L. P., 1948. A revision of six subfamilies of Atherine fishes, with descriptions of new genera and species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 98 (núm. 3220). 1-48.
- ↑ Pavlov A., Ivantsoff W. & P. R. Last & L. E. L. M. Crowley, 1988. Kestratherina brevirostris, a new genus and species of silverside (Pisces: Atherinidae) with a review of atherinid marine and estuarine genera of southern Australia. Aust. J. Mar. Freshwater Res. v. 39. 385-397.
- ↑ Pavlov A., Ivantsoff W., P. R. Last & L. E. L. M. Crowley, 1988. Kestratherina brevirostris, a new genus and species of silverside (Pisces: Atherinidae) with a review of atherinid marine and estuarine genera of southern Australia. Aust. J. Mar. Freshwater Res. v. 39. 385-397
- ↑ Ivantsoff, W. & Allen, G. R., 2011. A new species and genus of a large and unusual freshwater hardyhead, Sashatherina giganteus (Pisces: Atherinidae) from West Papua, Indonesia and a comparison with its closest relatives of the genus Craterocephalus. aqua International Journal of Ichthyology, 17 (1): 43-57.
- ↑ Ivantsoff, W. & Allen, G. R. 2011.
- ↑ Smith J. L. B., 1965. Fishes of the family Atherinidae of the Red Sea and the western Indian Ocean with a new freshwater genus and species from Madagascar. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 31. 601-632.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
Bibliografia [modifica]
- Ahl, E., 1936: Beschreibung eines neuen Fisches der Familie Atherinidae aus Celebes. Zoologischer Anzeiger v. 114 (núms. 7/8): 175-177.
- Campos, H., 1984: Los géneros de atherinidos (Pisces: Atherinidae) del sur de Sudamérica. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales "Benardino Rivadavia" e Instituto Nacional de Investigación de las Ciencias Naturales, Series Zoología v. 13 (núm. 6): 71-84.
- de Buen, F., 1945: Investigaciones sobre ictiología mexicana. I. Atherinidae de aguas continentales de México. Anales del Instituto de Biología de la Universidad Nacional Autónoma de México v. 16 (núm. 2): 475-532.
- Duncker, G. i E. Mohr, 1926: Die Fische der Südsee-Expedition der Hamburgischen Wissenschaftlichen Stiftung 1908-1909. 2. Teil (Belonidae, Hemirhamphidae, Exocoetidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Mugilidae, Atherinidae, Melanotaeniidae). Mitteilungen aus dem Zoologischen Staatsinstitut und Zoologischen Museum in Hamburg. v. 42: 126-136.
- Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
- Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
- Fritzsche, R.A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Ivantsoff, W., B. Said i A. Williams, 1987: Systematic position of the family Dentatherinidae in relationship to Phallostethidae and Atherinidae. Copeia 1987 (núm. 3): 649-658.
- Jordan, D. S. i C. L. Hubbs, 1919: Studies in ichthyology. A monographic review of the family of Atherinidae or silversides. Leland Stanford Jr. University Publications, University Series (1919): 1-87, Pls. 1-12.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
- Smith, J. L. B., 1965: Fishes of the family Atherinidae of the Red Sea and the western Indian Ocean with a new freshwater genus and species from Madagascar. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology Núm. 31: 601-632, Pls. 98-102.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aterínid |
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- NCBI (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- ITIS (anglès)
- uBio (anglès)