Athanasius Kircher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Athanasius Kircher

Athanasius Kircher (Geisa,1602 - 1680, Roma) va ser un jesuïta i investigador intersdiscplinar del barroc. Va influir decisivament en els seus contemporanis i en filòsofs com Gottfried Wilhelm Leibniz.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Geisa (Turíngia, Alemanya), el seu pare va ser un filòsof que es va dedicar a la docència després de la caiguda en desgràcia del seu protector (Balthasar de Fulda). El jove Kircher va estudiar humanitats, teologia, matemàtiques i llengües orientals i, després d'ordenar-se sacerdot, va dedicar-se a la recerca universitària a Wurzbourg.

Les seves troballes van cridar l'atenció del Papa Urbà VIII, qui mitjançant el seu cardenal Francesco Barberini va aconseguir-li un lloc com a professor a Roma, on va continuar les seves investigacions científiques.

Les seves despulles estan enterrades al Santuario della Mentorella, església que ell mateix va descobrir i restaurar.

Ciència i tècnica[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves aportacions al camp de la ciència són:

  • una màquina de moviment perpetu
  • construcció de rellotges solars més precisos
  • invenciò de la llanterna màgica [1]
  • estudi de microorganismes a la sang i proposta de mesures profilàctiques per prevenir infeccions
  • construcció d'instruments musicals automàtics
  • va escriure el primer tractat de geologia sobre el volcà Etna
  • invenció del pantògraf
  • creació d'un museu etnogràfic (desapregut)
  • estudi de fòssils [2]
  • construcció d'un rellotge magnètic
  • aportacions sobre el magnetisme

Aportacions en humanitats[modifica | modifica el codi]

Kircher va destacar en l'estudi de llengües i en la interpretació bíblica. A la seva obra més famosa, Oedipus Aegyptiacus, fa un estudi comparat de diverses religions, anticipant-se al corrent predominant al segle XIX.

Interessat en el jeroglífic egipci, va estudiar copte per intentar entendre'l (creia que la llengua reflectida als dibuixos era l'idioma d'Adam, en una interpretació literalista de la Bíblia comuna a la seva època). Igualment va apropar-se a la cultura xinesa, de la qual va escriure un tractat que barreja dades reals amb mitologia de l'època (com la presència de dracs). Va creure que els pictogrames eren una corrupció dels jeroglífics però que reflectien el mateix idioma original. Aquest idioma original era l'antecessor de l'hebreu modern, que segons ell es va dividir en cinc gran dialectes: caldeu, fenici-samarità, siri, àrab i egipci, dels qual deriven totes les llengües existents, confoses a la Torre de Babel.

Per aquestes recerques, se li va enviar el Manuscrit Voynich, per si podia desxifrar-lo, amb fins a tres peticions d'erudits del seu temps. No consta si les va rebutjar o no va aconseguir cap avenç.

Va escriure sobre l'ús de l'Ars Magna de Ramon Llull, com a "màquina" per raonar correctament.[3] Inspirant-se en aquesta, va idear una llengua internacional amb una variant secreta per a la màgia o el misticisme que es basava en conceptes universals (poligrafia).

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres conservades, per ordre cronológic, són:

  • 1631 Ars Magnesia
  • 1635 Primitiae gnomoniciae catroptricae
  • 1636 Prodromus Coptus sive Ægyptiacus
  • 1637 Specula Melitensis encyclica, hoc est syntagma novum instrumentorum physico- mathematicorum
  • 1641 Magnes sive de arte magnética
  • 1643 Lingua Ægyptiaca restituta
  • 16451646 Ars Magna Lucis et umbrae in mundo
  • 1650 Obeliscus Pamphilius
  • 1650 Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni
  • 16521655 Œdipus Ægyptiacus
  • 1656 Itinerarium extaticum s. opificium coeleste
  • 1657 Iter extaticum secundum, mundi subterranei prodromus
  • 1658 Scrutinium Physico-Medicum Contagiosae Luis, quae dicitur Pestis
  • 1660 Pantometrum Kircherianum... explicatum a G. Schotto
  • 1661 Diatribe de prodigiosis crucibus
  • 1663 Polygraphia, seu artificium linguarium quo cum omnibus mundi populis poterit quis respondere
  • 16641678 Mundus subterraneus, quo universae denique naturae divitiae
  • 1665 Historia Eustachio-Mariana
  • 1665 Arithmologia sive de abditis Numerorum mysteriis
  • 1666 Obelisci Ægyptiaci... interpretatio hieroglyphica
  • 1667 China Monumentis, qua sacris qua profanis
  • 1667 Magneticum naturae regnum sive disceptatio physiologica
  • 1668 Organum mathematicum
  • 1669 Principis Cristiani archetypon politicum
  • 1669 Latium
  • 1669 Ars magna sciendi sive combinatorica
  • 1671 Ars magna lucis et umbrae
  • 1673 Phonurgia nova, sive conjugium mechanico-physicum artis & natvrae paranympha phonosophia concinnatum
  • 1675 Arca Noë
  • 1676 Sphinx mystagoga
  • 1676 Obelisci Ægyptiaci
  • 1679 Musaeum Collegii Romani Societatis Jesu
  • 1679 Turris Babel sive Archontologia
  • 1679 Tariffa Kircheriana sive mensa Pathagorica expansa
  • 1680 Physiologia Kicheriana experimentalis

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Athanasius Kircher
  1. Je m'appelle Byblos, Jean-Pierre Thiollet, Paris, H & D, 2005, p.254. ISBN 978-2-914266-04-8
  2. Palmer, Douglas (2005) Earth Time: Exploring the Deep Past from Victorian England to the Grand Canyon. Wiley, Chichester
  3. Eco, Umberto, En busca de la lengua perfecta, Mondadori, 1996