Atis (déu)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atis. Terracota de Tars, segle II dC, Louvre

Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega paredra de la deessa Cíbele, fill de Nana. Déu de la vegetació perduda i retrobada, personifica la primavera efímera i rediviva. Atis representa la natura, que mor a la tardor i que torna a ressuscitar a la primavera.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Era un pastor frigi amant de Cíbele, a qui li va prometre conservar-se verge. Però faltà a la seva promesa i la deessa gelosa l'obligà a mutilar-se. La mutilació li provocà la mort. Cíbele penedida el ressuscità i el transformà en un pi.

Culte[modifica | modifica el codi]

El culte d'Atis a existit a Àsia menor, al nord de Grècia (a partir del III segle aC.), particularment a Macedònia, també a Roma. En època imperial la llegenda d'Atis, el qual morí i ressuscità simbolitzant el cicle vegetal de la primavera, s'accentuà gradualment, donant al culte una connotació misteriosa i esotèrica.[1]

El seu naixement se celebrava a Roma el 25 de març (equinocci de primavera).[2]

Conegut principalment per la versió romana, el culte de Cíbele fou importat a Roma l'any 204 aC., sobre la base d'una profecia dels Llibres Sibyllins. Sota el regne de Claudi, les principals festivitats eren celebrades als inicis de la primavera en representació de la llegenda.

L'aparició l'any 2000, en la muralla de l'antiga Barcino, d'un relleu del déu Atis, datat pels especialistes en la primera meitat del segle I d.C., permet assegurar que el culte a Cíbele i a Atis estava present en la ciutat de Barcelona des del moment de la seva fundació per August a finals del segle I a.C.

Festa del Pi a Roma[modifica | modifica el codi]

A l'equinocci, un pi era tallat i transportat al Palatí en el santuari de la deessa Cíbele, embolcallat com un cadàver, figurant Atis mort. Plens de tristesa, els fidels ploraven i es lamentaven. Durant el recorregut els sacerdots galli es castraven, segons el ritual, amb una pedra tallant. Després d'una nit, s'unien a la deessa, com Atis, llavors esclatava l'alegria, manifestant-se en mascarades i banquets.

Festa del Pi a Catalunya[modifica | modifica el codi]

És possible que la Festa del Pi a Centelles (Osona) vingui per la influència de la tradició romana al déu Atis. Cada 30 de desembre és tallat un pi del bosc i portat fins dins l'església de Santa Coloma, a on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada.

La Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri pot també tenir influències de la tradició romana.

A part d'aquestes poblacions, antigament era costum general a Catalunya la festa de l'arbre, com demostre la corranda popular:

Els de L'Albi tenen un Maig que és bo per fer una arcada; que n'és tort i geperut, gran falta n'hi han trobada. Vallclara sí, que'n té un d'una pessa ben llastada que'n té cent i quatre pams, el més alt de la contrada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Costums i Tradicions Catalanes, Aureli Capmany, Barcelona 1982.
  • Costumari Català, de Joan Amades, 1952 i 1982.
  • "La colonia Barcino, origen i estructura d'una colònia augustea", GRANADOS, J.O. en Història urbana del Pla de Barcelona, vol. 2. Barcelona, 1990.
  • P. Lambrechts , Attis: Van Herdersknaap tot God (Brussels:Vlaamse Akademie) 1962. (French summary)
  • Reviewed by J.A. North in The Journal of Roman Studies 55.1/2 (1965), p. 278-279.
  • H. Hepding, Attis seine Mythen und sein Kult (Religionsgeschichtliche Versuche und Vorarbeiten I), Giessen, 1903.
  • E.N. Lane (ed.), Cybele, Attis and Related Cults. Essays in Memory of M.J. Vermaseren. (Religions en el món Grec-Roma, 131), Leiden-Köln, 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atis (déu)

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Arnaldo Momigliano, Cíbele in Enciclopedia delle religioni XI, p. 95
  2. Frazer, James George "La Rama Dorada" FCE, Méxic, 1996, pag. 415