Atlantoraja castelnaui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Atlantoraja castelnaui

Manca una imatge

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Rajiformes
Família: Rajidae
Gènere: Atlantoraja
(Menni, 1872)[2]
Espècie: A. castelnaui
Nom binomial
Atlantoraja castelnaui
(Miranda-Ribeiro, 1907)[3][4]
Sinònims
  • Raja castelnaui (Miranda Ribeiro, 1907)[5]

Atlantoraja castelnaui és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[6]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar[7] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca i fan 92-103 mm de llarg i 72-80 mm d'ample.[9][10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu entre 10-100 m de fondària.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic sud-occidental: el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.[7][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És emprat com a farina de peix.[24]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Menni R. C., 1972. Raja ("Atlantoraja") subgen. nov. y lista critica de los "Rajidae" Argentinos (Chondrichthyes, Rajiformes). Rev. Mus. La Plata Secc. Zool. v. 11 (núm. 103). 165-173.
  3. BioLib (anglès)
  4. Miranda Ribeiro, A. de, 1907. Fauna Braziliense. Peixes. II. Desmobranchios. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 14: 132-217, Pls. 1-20.
  5. «Atlantoraja castelnaui». Catalogue of Life. (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  9. Ishihara, H., 1990. Study on the systematics and fishery resources of the North Pacific skates (Pisces: Chondrichthyes: Rajidae). Tokyo University. 186 p. Tesi doctoral.
  10. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  11. Cousseau, M.B. i Perrotta, R.G., 2000. Peces Marinos de la Argentina. Mar del Plata: Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero: 163 pp.
  12. Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.
  13. Vooren C.M., 1997. Demersal elasmobranchs. A: U. Seeliger, C. Odebrecht i J.P. Castello (eds). Subtropical Convergence Environments: The Coast and Sea in the Southwestern Atlantic. pp: 141-145. Berlín, Springer Verlag.
  14. Vooren, C.M. i Lamónaca, A.F., 2003. Project “Salvar Seláquios do Sul do Brasil – SALVAR". Research Contract FURG/CNPq-PROBIO 0069-00/02. Rio Grande, Fundação Universidade Federal do Rio Grande - FURG.
  15. Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.
  16. Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60p.
  17. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  18. Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
  19. Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
  20. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
  21. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  22. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  23. Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  24. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interes economico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. John Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Dulvy, N.K. i Reynolds, J.D., 2002. Predicting extinction vulnerability in skates. Conservation Biology. 16: 440-450.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]