Atlantoraja castelnaui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Atlantoraja castelnaui

Manca una imatge

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Rajiformes
Família: Rajidae
Gènere: Atlantoraja
(Menni, 1872)[2]
Espècie: A. castelnaui
Nom binomial
Atlantoraja castelnaui
(Miranda-Ribeiro, 1907)[3][4]
Sinònims
  • Raja castelnaui (Miranda Ribeiro, 1907)[5]

Atlantoraja castelnaui és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[6]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar[7] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca i fan 92-103 mm de llarg i 72-80 mm d'ample.[9][10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu entre 10-100 m de fondària.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic sud-occidental: el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.[7][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És emprat com a farina de peix.[24]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Menni R. C., 1972. Raja ("Atlantoraja") subgen. nov. y lista critica de los "Rajidae" Argentinos (Chondrichthyes, Rajiformes). Rev. Mus. La Plata Secc. Zool. v. 11 (núm. 103). 165-173.
  3. BioLib (anglès)
  4. Miranda Ribeiro, A. de, 1907. Fauna Braziliense. Peixes. II. Desmobranchios. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 14: 132-217, Pls. 1-20.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  9. Ishihara, H., 1990. Study on the systematics and fishery resources of the North Pacific skates (Pisces: Chondrichthyes: Rajidae). Tokyo University. 186 p. Tesi doctoral.
  10. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  11. Cousseau, M.B. i Perrotta, R.G., 2000. Peces Marinos de la Argentina. Mar del Plata: Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero: 163 pp.
  12. Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.
  13. Vooren C.M., 1997. Demersal elasmobranchs. A: U. Seeliger, C. Odebrecht i J.P. Castello (eds). Subtropical Convergence Environments: The Coast and Sea in the Southwestern Atlantic. pp: 141-145. Berlín, Springer Verlag.
  14. Vooren, C.M. i Lamónaca, A.F., 2003. Project “Salvar Seláquios do Sul do Brasil – SALVAR". Research Contract FURG/CNPq-PROBIO 0069-00/02. Rio Grande, Fundação Universidade Federal do Rio Grande - FURG.
  15. Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.
  16. Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60p.
  17. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  18. Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill. ; 24 x 17 cm.
  19. Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
  20. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
  21. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  22. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  23. Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  24. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interes economico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. John Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Dulvy, N.K. i Reynolds, J.D., 2002. Predicting extinction vulnerability in skates. Conservation Biology. 16: 440-450.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]