Atol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atol de Minicoi vist de l'espai a una foto de la NASA.
Illots i esculls a la corona de l'atol de Rangiroa.
Una de les teories de la formació d'un atol: illa volcànica, escull litoral, barrera d'esculls, corona d'esculls.

Un atol és un tipus d'escull de corall.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una estructura de corall que es troba als oceans tropicals i consisteix en uns esculls coral·lins que encerclen una llacuna interior d'aigua salada amb o sense illes o bancs de sorra.

El mot atol prové de atolu en la llengua malaialam del sud-oest de l'Índia, a través de l'anglès i francès atoll. Originàriament significa que lliga o enllaça. També s'ha anomenat atol·ló per influència del castellà atolón, però avui és un terme no recomanat.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El cercle d'esculls està format per illots de sorra coral·lina, anomenats motu. Són dipòsits calcaris d'algues i de madrèpora, sobre una base volcànica submergida. Típicament tenen una forta inclinació per la banda exterior a l'oceà, i poca profunditat per la banda interior. La llacuna normalment té sortides al mar per estrets canals amb forts corrents d'aigua durant les marees. En la tranquil·litat de les seves aigües hi sol haver gran varietat d'espècies marines. En alguns casos queda totalment encerclada provocant per evaporació una llacuna molt salada.

Charles Darwin, el 1842, va ser el primer a descriure i explicar la formació dels atols. Va explicar que els esculls orgànics, al voltant d'illes volcàniques de mars tropicals, van creixent mentre l'illa s'esfondra, formant una barrera d'esculls separada de l'illa per una llacuna. Amb el temps, la part exterior va creixent mantenint-se molt a prop del nivell del mar, mentre la part interior s'erosiona i s'esfondra quedant només la llacuna.

Una altra teoria diu que el mateix procés es va produir en anar pujant el nivell del mar després de l'última glaciació.

Els organismes marins que fan créixer els atols només es troben en les càlides aigües tropicals. En altres latituds són muntanyes submarines que han quedat cobertes en esfondrar-se per erosió.

Història[modifica | modifica el codi]

Els portuguesos van ser els primers a explorar els atols de l'Índic, i els espanyols els atols del Pacífic. Els noms indiquen la singularitat d'aquestes illes: Pedro Fernández de Quirós anomena Corral de Agua i Las Anegadas a Marutea Sud i al grup Acteó respectivament; els neerlandesos Le Maire i Schouten anomenen Waterlandt a Manihi; l'anglès James Cook anomena Lagoon Island a Vahitahi, i William Blight posa el mateix nom a Tematangi.

Charles Darwin va ser el primer a publicar un estudi: The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842.

El francès Victor Segalen en fa una descripció gràfica: «es defineix generalment una illa com porció de terra envoltada d'aigua per tots costats; aquí és just el contrari: aigua al centre i terra al voltant.» (Journal des îles. 1903)

Atols del món[modifica | modifica el codi]

Atol de Nukuoro
Atol de Takuu; foto NASA.
Atol de Sikaiana

Els atols són comuns als mar tropicals de l'oceà Pacífic i de l'Índic. Els majors arxipèlags i els atols més notables són:

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atol
  • Darwin, Charles. The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. Disponible en línia, en anglès.