Atrahasis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tauleta en escripture cuneïforme de l'epopeia, en el Museu Britànic

Atrahasis, Atar-hasis, o Atram-hasis, és un terme accadi que dóna nom a un manuscrit firmat per un copista anomenat Kasap-aya en temps de Ammisaduqa que regnà Babilònia des de 1646 aC fins al 1626 aC.[1] El poema explica l'origen a la creació de l'Home, i també narra el Diluvi Universal entre altres mites històrics. La història d'Atrahasis també és coneguda com a Uta-Napixtim pels babilonis o Ziusudra pels sumeris.

Argument[modifica | modifica el codi]

El poema comença abans que l'home fos creat, quan els déus menors tenien el treball de drenar els canals, cavar rases i fer tot el treball pesat.

Els déus hagueren de drenar els rius i netejar els canals,
i les fronteres de la vida de la terra,
els déus drenaren la llera del Tigris
i després drenaren l'Eufrates.


Després de passar 3600 anys en aquest treball, els déus finalment decidiren declarar-se en vaga. El déu Enlil aconsellat pel seu visir convoca als grans déus, a Anu el déu del cel i a Enki el déu intel·ligent de les aigües dolces.

Els déus superiors, veuen que el treball dels déus inferiors, era massa pesat i decideixen sacrificar a un dels rebels, pel be de tots. Els déus sacrifiquen a Geshtu-E, "un déu que tenia la intel·ligència" (el seu nom significa "la saviesa") i la humanitat es forma de la seva sang i l'argila. Després que la deessa mare mescla l'argila, tots els déus li posen la saliva.

La creació de l'home[modifica | modifica el codi]

La creació de l'home és descrita com si fos similar al procés de fer maons: l'amassat de l'argila, el premsat i finalment posada dins el forn que seria la matriu de Belit-ili la deessa mare.

Quan al desè mes vingué, Ella [la deessa], obrí la matriu.

Després neixen set homes i set dones, els homes caven canals més grans per alimentar-se, tant ells, com als déus.

Plagues[modifica | modifica el codi]

Però després de 1200 anys la població s'ha reproduït tant, que Enlil té problemes per dormir pel soroll que fa la humanitat. Aleshores els déus com a càstig, envien una plaga als homes. La plaga esclata, però Atrahasis, un home savi, apel·la al seu déu Enki per que l'ajudi. Aquest li aconsella que la gent faci sacrificis al déu de la plaga Namtar. Namtar, mogut pels sacrificis declara el final de la plaga.

Després de 1200 anys més, la humanitat novament s'ha multiplicat fins a tal punt que es violen les ordenances de Enlil, sobre el soroll. Aquesta vegada Enlil envia una sequera per reduir el nombre d'habitants. Per segona vegada Atrahasis apel·la a Enki, qui li aconsella concentrar tota l'adoració en el déu responsable de la pluja Adad, qui finalment fa ploure.

Passen 1200 anys, i el soroll es fa insuportable. Aquesta vegada, Enlil vol assegurar-se i declara "un embargament general dels regals de tota la naturalesa". Anu i Adad havien de guardar el cel, Enlil la terra, i Enki les aigües, i "mirar que cap medi d'alimentació arribi a la raça humana". Malgrat les tauletes de fang estan trencades i el text fragmentat en aquesta part de la història, sembla que Enki frustra el pla de fam completa i allibera grans quantitats de peix per alimentar a la gent.

Diluvi[modifica | modifica el codi]

Enlil enfurismat decideix esborrar a la humanitat, per mitjà d'un diluvi, i mana a Enki inundar la terra amb aigua forçant-lo a jurar que no interferirà en la destrucció. Enki s'hi oposa, però finalment presta el jurament.

Malgrat el jurament, Enki aconsella a Atrahasis construir un vaixell per poder-se salvar. Atrahasis construeix el seu vaixell i l'omple amb cada tipus d'animal de la terra, després hi entra la seva família i segella la porta amb betum. La gran tempesta comença i les aigües pugen. La deessa mare plora pels humans morts. Després de set dies i nits de pluja, la inundació minva, Atrahasis desembarca i ofereix un sacrifici. Els déus oloren la fragància i s'ajunten afamats. La gran deessa jura que recordarà la inundació. Enfurismat el déu Enlil descobreix el vaixell. Enki admet que ell va advertir a Atrahasis. Malgrat tot Enki aconsegueix persuadir a Enlil d'adoptar un pla més humà per tractar amb el problema demogràfic dels homes. Finalment Enki i la deessa Nintu decideixen que un terç de les dones no doni a llum.

Herència literària[modifica | modifica el codi]

L'epopeia d'Atrahasis va proporcionar informació a altres llibres de la literatura mítica com l'Epopeia de Guilgameix. Comparant les dues obres es poden veure els canvis que va experimentar el mite del Diluvi al llarg del temps.

Per exemple en el text d'Atrahasis IV.6 III-9 s'identifica clarament el diluvi com una inundació d'un riu local al dir: "Igual que les libèŀlules ells [els cadàvers] han omplert el riu. Igual que en una bassa s'han traslladat a la vora [del vaixell]. Igual que en una bassa s'han traslladat a la llera del riu."

En la història de Guilgameix, capítol XI, l'autor va parafrasejar o copiar literalment del mite èpic d'Atrahasis.[2] No obstant això, es van fer canvis de redacció importants. En la sentència esmentada de Atrahasis III IV, línies 6-7 a on diu "Igual que les libèl·lules que han omplert el riu." va ser modificat en el llibre de Guilgameix XI 123 com: "Igual que la fresa dels peixos, que omplen el mar". Podem veure aquí la mà del creador de mites, transformant una inundació d'un riu local en un gran diluvi en el oceà.

Altres canvis importants de redacció es van fer en el moment d'escriure la llegenda de Guilgameix, canvis que eliminaven qualsevol suggeriment de que els "déus" puguin haver estat éssers amb necessitats i sentiments humans. Per exemple, en el Atrahasis OB III, 30-31 els déus superiors patien durant el diluvi de set i de fam. Aquest text es va modificar en el llibre de Guilgameix XI, 113 per "Els déus temien el diluvi". Moltes frases de Atrahasis III IV s'ometen en el Guilgameix, per exemple, "Ella plena de fam i set de cervesa" i "Des de la fam que pateixen rampes". Aquests i altres canvis de redacció en el text comparteixen un tema comú, la fam i la set dels déus durant les inundacions [3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «literatures mesopotàmiques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Tigay, pàgines 238-239
  3. Gilgamesh Atrahasis, Dr Tigay

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tigay, Jeffrey H. The Evolution of the Gilgamesh Epic (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1982. ISBN 0-8122-7805-4 [Consulta: 21 març 2014]. 
  • Dalley Stephanie, Mites de la Mesopotàmia.
  • Heidel Alexander, El Gènesi Babiloni.
  • Jacobsen Thorkild. Història de la religió de Mesopotàmia.
  • Pritchard James B, L'antic mitjà orient, Vol 1.
  • Sandars, N(ancy) K. Poems of Heaven and Hell from Ancient Mesopotamia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atrahasis