Atribut
De Viquipèdia
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
| Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement de l'adverbi (CAdv) |
| Altres: |
| Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
 |
Aquest article defineix dos o més conceptes. Podeu col·laborar amb la Viquipèdia desambiguant-lo. |
L'atribut és una funció tradicional de la sintaxi. És un sintagma que acompanya els verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer) i que es refereix al subjecte de la frase.
Exemple: En Joan sembla més gran del que és.
En català, l'atribut es pot substituir pels pronoms febles ho i en principalment.
Altres significats [modifica]
En filosofia, s'usa el terme atribut com a sinònim de qualitat o característica posseïda per una determinada entitat.
En la iconografia, un atribut és un objecte característic que habitualment acompanya la descripció o la representació dels personatges mitològics o certes idees personificades, i són també els símbols amb què es representen els sants i altres personatges religiosos.
