Atzeneta del Maestrat

Atzeneta del Maestrat

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alcalatén
Façana posterior de l'Ajuntament
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alcalatén Castelló de la Plana
Gentilici	Atzenetí, atzenetina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	71,20 km²
Altitud	402 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.367 hab. 19,2 hab/km²
Coordenades	40° 12′ 59″ N, 0° 10′ 14″ O
Distàncies	120 km de València 47 km de Castelló de la Plana 32 km de Albocàsser
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	4 (Atzeneta, Cap de Terme, El Castell i Meanes) 5 PP i 4 PSPV José Barberà Centelles (PP)
Codi postal	12132
Festes majors	Sant Bertomeu i Les sagrades relíquies Del 15 al 25 d'agost
Fira tradicional	Fira Tradicional d'Atzeneta 8 de Desembre
Web	www.atzenetadelmaestrat.es

Atzeneta del Maestrat és un municipi del País Valencià que segons unes propostes de comarques es troba en l'Alcalatén i segons la comarcalització històrica en l'Alt Maestrat.

El seu terme municipal, de 71,26 km² es troba situat just en contacte amb la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb els termes municipals de Vistabella, Benafigos, Culla, Xodos, Llucena i les Useres. Les comunicacions són fàcils des de la capital castellonenca, a uns 47 quilòmetres.

Geografia

El municipi d'Atzeneta se situa en una cubeta a 400 m d'altitud, envoltat de muntanyes que tenen entre 700 i 1200 m. Les serres que tanquen la cubeta són el massís de Penyagolosa (1.814 m) a l'oest, serra de la Creu al sud i serra d'En Segures al nord i Esparreguera a l'est. El pic més elevat al terme municipal és el pic Nevera, a 1.194 m d'alçada.

Aquest corredor afavoreix l'acumulació de materials sedimentaris i està drenat per un gran nombre de barrancs i rambles el més important dels quals és el riu Monlleó que naix a terres de Terol per a vessar el seu cabal a la Rambla de la Vídua a pocs quilòmetres del municipi.

El clima és de transició entre el mediterrani costaner i el de muntanya, si bé s'ha de tenir en compte que la situació del municipi enfonsat en una cubeta, provoca freqüents situacions d'inversions tèrmiques a l'hivern. Les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14,5 ºC i les precipitacions s'apropen als 645 mm anuals.

Història

El topònim "Adzeneta" és d'origen àrab, deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Encara que s'han trobat restes de l'Edat de Bronze, la història documentada d'Atzeneta, s'inicia amb l'ocupació dels berbers d'aquesta vall, essent Culla el cap d'aquest territori. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Blasc d'Alagó l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla. Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta passa a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en què s'aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donnell (1809–1867) quan va alçar el setge de Llucena.

Demografia

Evolució demogràfica d'Atzeneta del Maestrat

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2010	2011
1.645	1.568	1.538	1.486	1.465	1.438	1.405	1.442	1.463	1.462	1.409	1.367

Economia

L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però la decadència d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa. Actualment, Atzeneta depén en gran mesura de la indústria taulellera de l'Alcora, Sant Joan de Moró, Onda, etc.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan José Bertrán Agut	UCD
1983 - 1987	Juan José Bertrán Agut	UCD
1987 - 1991	Enrique Barberá Gil	PP
1991 - 1995	José Barberá Centelles	PP
1995 - 1999	José Barberá Centelles	PP
1999 - 2003	Miguel Angel Carrillo	PP
2003 - 2007	Miguel A. Barreda Porcar	PP
2007 - 2011	Joaquim Escrig Escrig	PSPV
2011 - ara	José Barberá Centelles	PP

Resultats i regidors de les eleccions municipals desde 1987

Històric de regidors a l'ajuntament d'Atzeneta

Partit		1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		5	6	6	3	4	5
	Partit Socialista del País Valencià	3	4	3	3	2	5	4
	Atzeneta del Maestrat Independent					2
	Agrupació d'electors Ind. d'Atzeneta					2
	Alianza Popular	4
	Centre Democràtic i Social	2

Llocs d'interès

La Cova Oscura. Paratge Natural Municipal.

Monuments

Església de Sant Bartomeu

Monuments religiosos

• Ermita de Sant Joan del Castell. Edifici del 1516 amb retaule del s. XV
• Ermita de Loreto. situada entre la plaça de Loreto i el carrer del Calvari, té el seu origen l’any 1602. Presenta una construcció de maçoneria, pedra i teula àrab a dos aigües. A l’exterior s’observa l’elegant atri d’entrada i les dos portes de fusta amb carreus, una d’elles original de 1596. Enfront de l’ermita tenim un magnífic peiró, mostra excel·lent de l’art religiós civil.
• Ermita de Sant Josep. Situada a la partida del Pla de Meanes, al mas de la Vila, a uns 8 km del poble, és una ermita d’autor desconegut i de traces molt modestes. Presenta una xicoteta espadanya que guarda una campaneta i un rellotge de sol, pintat sobre la blanca façana.
• Ermita de Sant Roc.Situada a la plaça Major, és d’estil barroc i data del 1757. Hi destaca l’espadanya sobre la façana i la cúpula decorada amb teules vidriades i un panell ceràmic amb la imatge de sant Roc. probablement del 1775. La façana està rematada amb una espadanya neogòtica, d'una etapa posterior a l'ermita.
• Ermita de Sant Gregori.Situada a 1 km del poble en direcció a la Torre d’En Besora, va ser construïda l’any 1723 per lliurar-nos de la plaga que patia el terme en les seues vinyes. És l’ermita més gran d’Atzeneta, amb estil barroc al seu interior. Destaca l’espadanya amb una campana fosa l’any 1854, que presenta relleus amb imatges de sant Gregori. L’interior sorprèn per les pintures murals del sostre de l’altar major, del s. XIX i un retaule amb la imatge del sant conjurant les tempestes.
• Ermita del Pilar Situada a la partida del Cap del Terme, a la masada del Pou de la Riba, va ser construïda l’any 1951 pels veïns d’aquesta partida.
• Església de Sant Bartomeu. Temple d'estil renaixentista contruït probablement a finals del segle XV i reformat en diverses ocasions entre els segles XVII i XVIII. Destaca el retaule i decoració barroca (1744). També resaltar la imatge del Crist de la Pietat (s. XVIII) i de la Verge de Betlem (s. XV).
• El campanar de pedra del segle XVII, cronològicament anterior a l'actual temple. És quadrat d'estil toscà. S'hi accedeix per la capella del Cor de Jesús, per una escala de caragol. El segon cos, conté la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaça fins l'any 1973. El tercer cos és la espaiosa sala de campanes, el qual és rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets són un remat o chapitel superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents.
• Museu parroquial. Conserva peces valuoses, com ara el retaule de Sant Joan Bautista, taules centrals del Bautisme del Senyor, Sant Joan Bautista i Sant Onofre. Taules de la flagel·lació de la Verge, amb fragments d'un retaule del segle XV.
• El calvari està situat al final del carrer del Calvari. Hi destaquen les ceràmiques de les 14 capelletes del Viacrucis.

Monuments civils

• Casa de la vila. És un històric edifici, avui reconstruït, que va ser antigament hospital i palau del Comanador de la Setena de Culla durant el segle XVI. Presenta un bell pati interior i una fi nestra d’estil gòtic. Actualment la primera planta de l’edifi ci està ocupada per les dependències de l’Ajuntament, mentre que a la planta baixa hi ha el Local de la Tercera Edat i la Sala d’Actes de la Casa de Cultura. A la segona planta hi ha la Sala d’Exposicions, la Biblioteca, la Sala d’Informàtica i diversos despatxos municipals.
• Castell. Fortalesa musulmana del segle XI edificada sobre restes romanes. Situat a tres quilòmetres del nucli urbà d'Atzeneta des d'on es vigilava el pas cap al municipi des de la Serra de Llucena. Únicament es conserven la torre de l'homentage i una ermita del segle XVI dedicada als sants Fabià i Sebastià i a la Verge de l'Esperança.
• Vila closa del segle XIV, que és l'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa.
• Torre de la presó La Torre de la Presó, situada al carrer de Sant Bartomeu, forma part de les antigues muralles medievals que protegien la població. Es tracta d’una torre de planta quadrada, la primera planta de la qual fou construïda a finals del segle XIV o principis del XV, amb finestres i grosses reixes de ferro, la qual va ser utilitzada com a presó de la vila des del 1853 fins als anys seixanta del segle XX. Actualment, ha estat restaurada completament i s’ha condicionat per convertir-se en el Centre d’Interpretació de la Història d’Atzeneta del Maestrat.
• Les muralles medievals es troben al carrer de l’Orde de Montesa i en bon estat de conservació. Formaven part de l’antiga muralla medieval que envoltava la vila fins al final del segle XVIII. Es pot observar la gran alçada de la construcció i l’ús de merlets o petits pilars que permetien la defensa dels vilatans. El pas del temps ha fet que l’antiga muralla s’haja deteriorat o afegit a les cases contigües.

Festes i altres celebracions

• Festes patronals. Durant la darrera setmana d'agost, la població gaudeix de bous de carrer, balls, teatre, concerts, exposicions, esport, focs d'artifici, ...
• Romeria al Castell d'hivern. En gener es fa una romeria al Castell.
• Romeria al Castell d'estiu. Catorze dies després del dilluns de Pasqua repeteix la romeria al Castell. A partir del 2010 i degut al resultat d'una consulta popular realitzada el 24 d'agost de 2009, el castell d'estiu es realitza el diumenge anterior a la data tradicional.
• Dilluns de Pasqua. Al llogaret de Meanes es fa una festa on es reparteix pa i oli.
• Festes de la Placeta. Festes de la barriada de la Placeta, el 25 de juliol.
• Ball dels Quintos. El 7 de desembre a la nit es fa una gran festa i l'endemà al matí, es fa la processó dels farolets.
• Fira Tradicional d'Atzeneta d'arts i oficis antics. 8 de desembre.
• Fira de la caça i la natura Cap de setmana d'activitats relacionades amb el món de la caça i la natura. Últim cap de setmana de setembre.

Gastronomia

• El corder del Maestrat,ha estat reconegut com a marca de qualitat gastronòmica, que fa referència al corder nascut i criat al Maestrat, de gran prestigi des de l’època medieval.
• Dolços.La tradició pastissera d’Atzeneta compta amb un gran nombre de pastes, entre les quals destaquen els cruixidors fets amb mel i sucre, el “panquemao”, els pastissets, els rotllets d’aiguardent, els mostatxons, els “mantecaos”, les figues albardades i el coc de collita, de tomata, sardina o cansalada i, per finalitzar, la coca amb figues o panses.
• Torrons.Un apartat especial mereixen els torrons i massapans d’Atzeneta. Tota una fabricació artesana i de renom. El massapà és senzillament únic.
• Embotits.Els embotits d’Atzeneta són ben coneguts i apreciats arreu de la província, ja que s’hi compta amb una llarga tradició en l’elaboració dels productes derivats del porc, destacant les botifarres, les llonganisses i els embotits curats.
• Oli.L’oli d’Atzeneta, recollit de les seues oliveres mil·lenàries i amb una elaboració artesanal, és de gran qualitat, així com la mel que produeixen les abelles en aquesta terra i que compta també amb una elaboració artesanal.

Jocs i esports

• UD Atzeneta
• Club de muntanya At-zenet
• Escola comarcal de pilota d'Atzeneta del Maestrat

Associacions

• Associació d'Ames de casa d'Atzeneta del Maestrat
• Assocació d'Amics del cavall d'Atzeneta del Maestrat
• Associació d'Aurosos-Verge del Rosari
• Associació de caçadors d'Atzeneta del Maestrat
• Associació Fira de la caça i la natura
• Associació de Joves d'Atzeneta del Maestrat AMB*JIAM
• Comissió Cultural de persones crítiques amb iniciativa d'Atzeneta del Maestrat
• Coral Cristobal Badenes
• Grup de dances d'Atzeneta
• Grup de teatre la Bambolina
• Grup de teatre l'Albarda
• Rondalla Soroll del Maestrat
• Societat musical Banda de música d'Atzeneta del Maestrat. Fundada al 1882 és una de les associacions més antigues de la localitat. Dirigida per Isidre Andreu i Renau, la banda compta al voltant de 45 músics, 50 educands i més de 200 socis.

Altres

• El 28 de setembre de 2002, l'ajuntament va dimitir en ple per a sumar-se a les protestes que des de feia setmanes s'estaven produïnt al poble per impedir que els xiquets i xiquetes del primer cicle d'ESO tingueren que martxar a la localitat veína de La Vall d'Alba per cursar els seus estudis. Fruit d'aquesta acció i de la forta oposició veinal a aquest trasllat, la Conselleria d'educació va permetre que durant un parell d'anys més es seguira impartint els primers dos cursos d'ESO en l'escola de la localitat.
• Durant els dies 2, 3 i 4 de maig de l'any 2008 s'hi va celebrar la V Trobada d'Estudiants dels Països Catalans, organitzada pel SEPC.
• El 8 de maig de 2010 es va realitzar a Atzeneta la I Trobada d'Escoles en valencià de les comarques d'interior de Castelló. Organitzada per la Comissió Cultural d'Atzeneta, el col·legi públic de la localitat i Escola Valenciana, va ser la tornada, després d'alguns anys d'absència, de les Trobades d'Escoles en Valencià als pobles d'interior de Castelló.
• Atzeneta va ser un dels primers pobles del País Valencià en unir-se a la xarxa Guifi.net, i el primer poble d'aquest territori en superar els 100 nodes operatius.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.