Atzeroler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Atzeroler
L'atzerolera o soroller
L'atzerolera o soroller

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Crataegus
Espècie: C. azarolus
Nom binomial
Crataegus azarolus
Sinònims: Crataegus aronia
Crataegus ruscinonensis
Mespilus azarolus

Crataegus azarolus - MHNT

L'atzeroler atzerolera o soroller (Crataegus azarolus) és una planta de la família de les rosàcies.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És una planta originària de l'est del Mediterrani. l'atzerolera és conreada o subespontània als Països Catalans.

Al Rosselló i a Mallorca hi apareix un híbrid natural entre l'atzarolera i l'espinaler, espinal o cirerer de pastor (Crataegus monogyna) que ha rebut el nom de (Crataegus ruscinonensis). Aquest híbrid es caracteritza per tenir fruits de només 1 cm de diàmetre.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Petit arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, molt lent en créixer però que pot viure 600 anys o més. El tronc, quan l'arbre es vell, presenta l'escorça esquinçada en tires, la fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Branques espinoses, fulles coriàcies pubescents triangulars, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques fragants que apareixen a la primavera en corimbs de fins a 20 flors. Els fruits, que maduren cap a setembre, són en forma de poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable (des de vermells a blancs), la polpa és farinosa i de gust dolç i acídul. Té d'una a quatre llavors molt dures.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Planta molt resistent a glaçades de fins a 20 graus Celsius sota zero. Accepta la majoria de sòls excepte els molt argilosos i massa humits. Es pot reproduir per llavors sotmeses al procés d'estratificació per estovar-les i facilitar la germinació. També es multiplica per empelt en altres espècies del gènere Crataegus o sobre l'aranyoner.

El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i el País Valencià principalment. Hi ha un cert interès en recuperar aquest conreu molt adaptable a l'agricultura ecològica per la seva resistència a plagues i malalties, al contrari que la majoria dels fruiters. Es conrea a Califòrnia en regadiu i aleshores l'arbre no és tan lent en créixer.

El fruit s'anomena atzerola o sorolla, aquest segon nom només s'utilitza en algunes parts del País Valencià. Els fruits (molt heterogenis segons les varietats conreades pel que fa a qualitats organolèptiques) es poden consumir directament o fer-ne sucs i mermelades molt apreciades. També es poden menjar les fulles tendres i les flors.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Com altres espècies del gènere dels Arçs (Crataegus) té propietats medicinals comprovades científicament. Els fruits són rics en flavonoides i vitamines A i C. Les flors són antiespasmòdiques, fan baixar la tensió (hipotensives) són sedatives (contra problemes d'insomni) vasodilatadores i tòniques per al cor.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El nom deriva del nom de l'atzerola en àrab, segurament a través de l'aragonès va passar a les altres llengües llatines.

El calendari republicà francès va dedicar a l'atzeroler un dels dies de la tardor.

L'atzerola no s'ha de confondre amb la planta tropical Malpighia emarginata coneguda com a acerola en anglès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atzeroler
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.