Atzurita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atzurita

Atzurita de Touissit, Marroc.
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química Cu3(CO3)2(OH)2
Nickel-Strunz 05.BA.05
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic prismàtic
Hàbit cristal·lí massiu, prismàtic, estalactític, tabular
Estructura cristal·lina a = 5.01 Å, b = 5.85 Å, c = 10.35 Å; β = 92.43°; Z = 2
Simetria monoclínic 2/m
Massa molar 344.67 g/mol
Color blau lapislàtzuli; de blau molt fosc a blau clar
Macles rarament, plans maclats {101}, {102} o {001}
Exfoliació perfecte {011}, pobre {110}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor vítria
Ratlla blau clara
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,773 (mesurada), 3,78 (calculada)
Densitat 3,7 a 3,9
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.730 nβ = 1.758 nγ = 1.838
Birefringència δ = 0.108
Pleocroisme Visible shades of blue
Angle 2V Measured: 68°, calculated: 64°
Dispersió òptica relatively weak
Referències [1][2][3]

L'atzurita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom originàriament del persa lazaward (blau); nom canviat a l'actual azurite per François Sulpice Beudant l'any 1824.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Com indica la seva fórmula química, l'atzurita és un carbonat de coure bàsic, i està formada per un 69,2% de coure (Cu2+), un 25,6% de diòxid de carboni (CO2) i un 5,2% d'aigua. En escalfar-se, l'atzurita es descompon: perd el CO2 i l'aigua, i només queda d'ella una pols negra, que és òxid de coure (II). L'atzurita és un dels dos bàsics minerals carbonats de coure (II), juntament amb la malaquita, de color verd brillant.

L'atzurita és tòxica, igual que tots els minerals que contenen coure, però es pot manipular tranquil·lament amb les mans degut a la seva baixa toxicitat, comparada amb altres minerals de metalls pesants, com el cinabri.

Malaquita pseudomòrfica després d'atzurita, de Tsumeb (Namíbia)

Formació[modifica | modifica el codi]

És una substància molt inestable, i en certes condicions de pressió i temperatura, tendeix a transformar-se en malaquita, de la qual acostuma a trobar-se acompanyada. Aquests canvis són molt lents però constants, i consisteixen en la substitució d'una molècula de CO2 per una d'aigua (H2O) en dues unitats d'atzurita, de manera que s'oxiden donant lloc a tres de malaquita. Quan això passa, els cristalls mantenen la seva forma (aquest fenomen es denomina pseudomorfisme), de manera que l'únic canvi a simple vista és el color, que passa de blau a un verd molt viu.

Usos[modifica | modifica el codi]

L'atzurita s'usa com a pedra ornamental, en joieria i per al col·leccionisme, ja que és especialment cridanera si està combinada amb malaquita. Antigament l'atzurita es molia per usar-la com pigment blau, però ja no s'usa a causa que amb el temps es converteix en malaquita i es torna verd. Quan es barreja amb rovell d'ou es torna verd-grisenca. Anàlisis químiques han mostrat que s'usava freqüentment l'atzurita provinent principalment de la zona de Lió (França) com una font de blaus en pintures medievals com a alternativa al lapislàtzuli, que procedia de l'Afganistan. Es considera una mena de coure perquè, encara que és molt poc important, revela la presència d'altres menes, a l'estar associada amb elles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Handbook of Mineralogy
  2. Mindat.org
  3. Webmineral.com Webmineral Data
  4. «Azurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].