Audiència Nacional d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu de l'Audiència Nacional, a Madrid.

L'Audiència Nacional d'Espanya és un tribunal amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. S'encarrega d'organitzar judicis polítics i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem.

Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets-llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències del primer al segon.

Composició[modifica | modifica el codi]

L'Audiencia Nacional està formada pel seu President, els Presidents de Sala i els magistrats que determini la llei per a cada una de les seves Sales i Seccions.

Les Sales de l'Audiència Nacional són les següents:

  • Sala Penal, que s'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penal iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.
  • Sala Contenciosa Administrativa, que es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
  • Sala Social, que s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius.

Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal, i els Jutjats Centrals Penals.

Magistrats[modifica | modifica el codi]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèria anti-terrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest d'un número de la revista satírica El Jueves.

Referències[modifica | modifica el codi]