August Blom
  |
|
|---|---|
| Naixença: | 26 de desembre de 1869 Copenhaguen, Dinamarca |
| Defunció: | 10 de gener de 1947 Copenhaguen, Dinamarca |
| Nacionalitat: | danesa |
|
|
|
| Pàgina sobre August Blom a IMDb | |
August Blom (Copenhaguen, Dinamarca, 26 de desembre de 1869 – 10 de gener de 1947) era un director de cinema.
Va tenir un estil de direcció, autor de melodrames en el cinema mut, usà innovadores formes d'il·luminació de baix perfil, realisme i grans produccions d'adaptacions literàries.
La influència d'August Blom en el cinema mut no es limità a la seva Dinamarca nadiua; llur prestigi augmentà quan es convertí en director artístic de Nordisk Films, que llavors era la principal productora europea. Blom començà treballant com actor en els films de misteri que Nordisk produïa, però aviat es posà darrera la càmera, i es donà conèixer amb el film 'Den Skaebnesvangre Opfindelse (1910). En aquesta època també realitzà Hamlet (1910), un curt basat en l'obra de William Shakespeare. El film, rodat al castell de Kronborg, prop d'Elsinor, està considerat com un exemple primerenc de cinéma vérité.
August Blom seguí recollint èxits amb d'altres films muts en blanc i negra, com For Ábent Taeppe (1912) basada en l'Otel·lo de William Shakespeare. La relació entre Otel·lo i Desdèmona té llur paral·lel en la parella protagonista de la pel·lícula de Blom. El gran èxit de Guvernorens Datter (1912) es basà sobretot en el melodramàtic triangle amorós d'un matrimoni arranjat. El seu film més notable, Atlantis (1913), que proporcionà prestigi i reconeixement a Nordisk Films, està considerat un dels màxims assoliments del cinema mut per la seva sofisticació i la naturalitat de les interpretacions. Malgrat tot, fou criticada pel seu tema, a pesar de que no estava basada en la tragèdia del Titànic ocorreguda el 1912.
Per a sorpresa de molts, Atlantis s'havia inspirat en un viatge als Estats Units del novel·lista alemany Gerhart Hauptmann. A més, en aquest film Blom feu de mentor de Michael Curtiz, futur director de Hollywood que treballà com ajudant seu. Un altra film destacat d'aquest realitzador danès és La fi del món (1916). August Blom regentà una sala de cinema a Copenhaguen fins la seva mort el 1947.
La Frase: <<Demostrà ser el director millor i amb més gust de la seva època.>> (dit per Harald Engberg)
Millors films[modifica]
- Det store hjerte (1925)
- Praesten i Vejlby (1920)
- Grevindens aere (1919)
- Den mystiske selskabsdame (1917)
- La fi del món (1916)
- Intriga amorosa (1914)
- Atlantis (1913)
- Historien om en moder (1912)
- For Âbent taeppe (1912)
- Guvernnorens Datter (1912)
- Les tentacions de la gran ciutat (1911)
- Hamlet (1910)
- Den Skaebnesvangre Opfindelse (1910)
Referències[modifica]
- 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 9 d'editorial Grijalbo.
