August Font i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAugust Font i Carreras

Retrat de l'arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1924 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obres destacables

Plaça de toros de Les Arenas, abans de la seva transformació.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924)[1] va ser un arquitecte i professor català.[2]

Biografia[modifica]

Alumne avantatjat d'Elies Rogent, es va llicenciar el 21 de novembre de 1869.[3] Va començar la seva activitat professional més destacable a la basílica del Pilar de Saragossa, on va dirigir les obres de restauració i reforçament de la cúpula central. Al costat de Rogent, va intervenir també en la redacció del projecte de la Universitat de Barcelona i en el projecte de restauració de la catedral de Tarragona, i va participar en la restauració de la de Girona.

Imatge de l'interior del Palau de les Belles Arts de Barcelona, 1911.

Del conjunt de la seva obra destaca especialment la finalització de la façana gòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, on s'aprecia sobretot la seva habilitat i mestratge per a l'arquitectura neogòtica.

Altres obres remarcables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona (que es trobava dintre de l'Exposició Universal de Barcelona i que va ser enderrocat el 1942),[4] la basílica de Santa Maria de Vilafranca, la plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona, l'església de Santa Maria de Montalegre a la Casa de Caritat de Barcelona, i entre 1879 i 1901, les obres de la restauració romàntica de la Torre d'en Feu a Sabadell.[5]
Fou autor de l'elegant restaurant, cafeteria i sala de ball La Maison Dorée, inaugurat el 1903 a la plaça de Catalunya, de la casa del Marquès de Brusi, a Sant Gervasi, del Palau de les Heures, a Barcelona, i de la façana de la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona.[6]

A Vilafranca del Penedès va fer Cal Figarot el 1888, on incorpora elements medievalistes en una edificació particular. Destaca la balconada seguida amb cinc portals de falsos arcs ogivals. Aquesta obra tindrà una repercussió urbana que influirà en futures construccions vilafranquines.[7] El 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona. També va ser catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.[8] I finalment la Torre Font, una de les seves escasses obres modernistes, construïda el 1913 i situada al carrer Sant Joan de la Salle de Barcelona, on l'arquitecte va viure fins al final de la seva vida.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Naixements.1845. Llibre 2. Registre núm.823». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. [Consulta: 8 desembre 2022].
  2. ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 92. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. ↑ Enderroc del Palau de Belles Arts
  5. ↑ «Fitxa del Castell de Can Feu de l'Ajuntament de Sabadell». Arxivat de l'original el 2012-01-12. [Consulta: 20 novembre 2009].
  6. ↑ El Periodico, 12 de setembre del 2013,L'arquitecte oblidat
  7. ↑ Ruta Modernista a Vilafranca del Penedès. Guia del Patronat de Comerç i Turisme.
  8. ↑ «Llista de Arquitectos residentes en Barcelona» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 17 [Consulta: 8 setembre 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Urbano Lorente, Judith. La Barcelona eclèctica : l'arquitectura d'August Font i Carreras (1845-1924). Barcelona: Duxelm : Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 165. ISBN 9788494286810. 
  • Urbano Lorente, Judith. Eclecticisme i arquitectura: August Font i Carreras (1845-1924). Dux Editorial, S.L. Barcelona. 2013. ISBN 978-84-941156-2-2.
  • Urbano Lorente, Judith. "El Seminari Pontifici i el projecte de restauració no executat de la catedral de Tarragona", Kesse, Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver", No.47, pp. 38-44, 2013. ISSN: 2014 -2048
  • Urbano Lorente, Judith. "La introducció del neogòtic a Vilafranca del Penedès de la mà de l'arquitecte August Font i Carreras", Del Penedès, No.27-28, pp. 44-56, 2012. ISSN: 1698-3122.
  • Urbano Lorente, Judith. "August Font i Carreras (1845-1924). Aproximacions a la seva obra i teoria", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol.XXV, pp. 79-99, 2012. ISSN: 1133-0341.
  • Urbano Lorente, Judith. "Noves aportacions sobre la façana i el pati de la Casa Gralla", Materia. Revista d' art, No.8, pp. 157-168, 2014. ISSN: 1579-2641. DOI10.1344/Materia2014.8.7
  • Urbano Lorente, Judith. "La polémica restauración de la fachada de la catedral de Barcelona en el siglo XIX", Hispania Sacra, vol.66, No.133, pp. 209-233, 2014. ISSN: 0018-215X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August Font i Carreras
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=August_Font_i_Carreras&oldid=32860034»