August Font i Carreras
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.
Alumne avantatjat d'Elies Rogent, es va llicenciar l'any 1869. Va començar la seva activitat professional més destacable a la basílica del Pilar de Saragossa, on va dirigir les obres de restauració i reforçament de la cúpula central. Va intervenir també en la redacció, al costat de Rogent, al projecte de la Universitat de Barcelona, al projecte de restauració de la catedral de Tarragona, i va participar a la de Girona.
Del conjunt de la seva obra, destaca especialment la finalització de la façana gòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, on va destacar la seva habilitat i mestratge per a l'arquitectura neogòtica.
Altres obres destacables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona, que es trobava dintre de l'Exposició Universal de Barcelona i que ja ha desaparegut (enderrocat el 1943 pel franquisme[1]). També a destacar la basílica de Santa Maria de Vilafranca, la Plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona, l'Església de la Caritat també de Barcelona, i les obres de reforma del castell de Can Feu a Sabadell.[2]
A Vilafranca del Penedès va fer "Cal Figarot" el 1888, on incorpora elements medievalistes en una edificació particular. Destaca la balconada seguida amb cinc portals de falsos arcs ogivals. Aquesta obra tindrà una repercussió urbana que influirà en futures construccions vilafranquines.[3] El 1894 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
Referències [modifica]
- ↑ http://www.inh.cat/articles/El-Palau--Simbol-del-catalanisme-
- ↑ Fitxa del Castell de Can Feu de l'Ajuntament de Sabadell
- ↑ Ruta Modernista a Vilafranca del Penedès. Guia del Patronat de Comerç i Turisme.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August Font i Carreras |
- August Font i Carreras, Col·legi aparelladors de Lleida.
