August von Kotzebue

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
August von Kotzebue

August Friedrich Ferdinand von Kotzebue (Weimar, 3 de maig de 1761 - Mannheim, 23 de març de 1819) va ser un dramaturg alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Jena i Duisburg i des de la seua infància va donar proves d'una vanitat tan extraordinària que tot aquell que no l'elogiava prou, esdevenia el seu pitjor enemic. L'any 1779 va estrenar a Weimar les seues primeres produccions teatrals, el drama Charlotte Frank i la comèdia Die Weiber nach der Mode (Les dónes que segueixen la moda), aquesta amb èxit. El 1783 va entrar al servei de Rússia i l'emperadriu Caterina II el va nomenar governador d'Estònia.

L'any 1787 va escriure el seu famós drama Misantropia i penediment, que va triomfar a tot Europa i que es va representar durant molts anys.

L'any 1790 va haver de deixar el seu càrrec a causa de problemes de salut i va visitar Weimar on va ser cordialment rebut, però no amb els honors que ell esperava, per la qual cosa va escriure el libel Doctor Bahrdt mit der eisernen Stirn ( Doctor Bahrdt el del cap de ferro) , que va motivar una vertadera indignació contra ell. Després de residir alguns anys més a Rússia, va tornar a Alemanya l'any 1797 i en passar per Viena va ser nomenat director del Teatre de la Cort, càrrec que va exercir dos anys, decidint després establir-se a Weimar, però abans va voler tornar a Rússia i va ser detingut a la frontera, sense saber la causa i conduït a Sibèria, si bé sovint s'ha suposat que això va ser una invenció seua, tot i que narra aquest incident amb tota mena de detalls a la seua obra Das merkwürdigste Jahr meines Lebens (L'any més estrany de la meva vida) (Berlín, 1801). Al cap de poc va rebre l'indult i va ser nomenat director del teatre alemany de Sant Petersburg i conseller àulic per l'emperador Pau.

L'any 1801 va passar novament a Weimar, però la situació preponderant de Goethe li molestava i va tramar moltes intrigues contra l'il·lustre poeta, veient-se obligat per fi a abandonar la població.

L'any 1802 va fundar a Berlín la revista Der Freimütige en la què va atacar violentament Goethe i els germans Schlegel (Friedrich von Schlegel i August Wilhelm von Schlegel). Durant les campanyes de 1812 i 1813 va formar part del quarter general rus i va redactar notes diplomàtiques i les proclames de l'emperador Alexandre. El 1814 va ser nomenat cònsol de Rússia a Königsberg i el 1816 agregat del ministre de Relacions exteriors de Rússia, sent enviat l'any següent a Alemanya amb una missió secreta. Va residir successivament a diverses ciutats i, trobant-se a Mannheim un estudiant anomenat Sand el va assassinar per "traïdor a la pàtria". L'assassinat de Kotzebue proporcionà a Metternich l'excusa per a publicar els Decrets de Karlsbad, amb els quals es dissolgueren les Burschenschaften (fraternitats), es prengueren mesures contra la premsa liberal, i es limità greument la llibertat de càtedra als estats de la Confederació Germànica. A Anglaterra, França i Espanya, Kotzebue fou considerat el millor representant del mal gust i de l'orgull més insaciable.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Meine Flucht nach Paris im Winter (1790)
  • Erinnerungen aus Paris im Jahre (París, 1804)
  • Erinnerungen von meiner Reise aus Liefland nach Rom und Neapel (Berlín, 1805)
  • Preuszons altere Geschichte (Riga, 1808 - 1809)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August von Kotzebue