Auguste Villiers de L'Isle-Adam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Auguste de Villers de L'Isle-Adam

Retrat d'Auguste de Villers de L'Isle-Adam
Naixement 7 de novembre, 1840
Saint-Brieuc, Bretanya
Mort 18 d'agost de 1889
París, Illa de França
Nacionalitat França França
Ocupació Escriptor

Auguste Villiers de L'Isle-Adam (Saint-Brieuc, Bretanya, 7 de novembre de 1840 - París, Illa de França, 18 d'agost de 1889) fou un escriptor francès.

Pertanyia a una antiga noble família bretona que s'arruïnà en temps de la Revolució, i va rebre una educació molt descuidada, degut a l'excessiva condescendència dels seus pares. Una tia seva, comprenent que el jove poeta necessitava més amplis horitzons, no vacil·là a vendre els seus béns perquè tota la família es traslladés a París. Això ocorria el 1857, i Villiers de l'Isle Adam no tardà a donar-se a conèixer en els cercles literaris, en els que era molt apreciat pels seus grans dots de conversador, la seva imaginació i talent d'improvisador. Per aquella època admirava a Poe, Hegel i Wagner, i la seva admiració per aquest durà tant com la seva vida. El 1858 publicà el seu primer volum de versos i poc temps després es traslladà a Montfort-sur-Meu a casa d'un notari amic de la família, que dirigí la seva educació religiosa, ensems que s'ocupava en la composició d'Isis, obra que tenia més d'ocultisme que de religió. Després passà una temporada en l'abadia Solesmes, d'on passà a París per a imprimir Isis (1862), obra que nou fou compresa malgrat dels entusiastes elogis de Banville. Per contra, d'altres el qualificaven de gran intel·ligència mal equilibrada i geni desigual i incomplet.

El 1867 fundà la Revue des Lettres et des Arts, de vida efímera, i per la mateixa època fou durant alguns dies hoste de Wagner, que llavors residia a Treibchen. Fins al 1870 produí força, i encara que el públic continuava allunyat d'ell, els literats començaven a reconèixer la singular intensitat de les seves concepcions, inquietes i turmentades com la seva vida. Després de l'estrena de La révole (1870), que no assolí cap èxit, fou a Munic per presenciar les representacions de La Valkyria i durant la guerra visqué obscurament, com en els anys següents, fins al 1880, en que publicà La nouveau monde. La representació d'aquest drama, com les altres obres teatrals de l'autor, no aconseguí cap èxit, com tampoc en vida els assoliren els seus treballs literaris.

A part de l'indole d'aquests, que no era la més apropiada per el gran públic, la seva desdenyosa actitud vers el poble i inclús vers els seus companys, el seu menyspreu de la critica, la seva enemiga absoluta a tota classe de concessions, l'extravagància de la seva imaginació i la foscor del seu estil, foren les causes visibles de l'allunyament del públic. Per altra part, vivia en un somni continu, i així, quan Anglaterra s'apoderà de l'Illa de Malta, interposà una demanda contra aquella potència com a hereu directe del gran mestre que portava els seus mateixos cognoms. També i per la mateixa causa, després de la mort del rei Otó I de Grècia (1867) figurà entre el nombre dels aspirants per a succeir-lo. Malgrat d'aquests somnis de grandesa el pobre Villiers de L'Isle Adam morí en un hospital, oblidat de tots menys d'uns pocs amics fidels que l'acompanyaren fins última hora.

Analisi de la seva obra[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, fou un escriptor exquisit, de poderosa imaginació i d'estil perfecte, en el que la frase i la imatge són sempre justes i apropiades. Entre les seves produccions destaquen els ?Contes cruels, publicats el 1883, i escrits en un magnífic llenguatge, ple d'harmonia. Cal mencionar:

  • Fantaisies nocturnes,
  • Elen, drama en tres actes (1865).
  • Morgané, drama en cinc actes (1866).
  • Claire Lenoir, (1866), convertir més tard en Tribulet Boullomet.
  • L'intersigne, (1867).
  • Akadyseril, (1885).
  • Axel, (1885).
  • L'amour suprème, novel·la filosòfica (1886).
  • L'Éve future, del mateix gènere que l'anterior (1886).
  • Le secret de l'échafaud, (1888).
  • Histoires insolites, (1888).
  • Noveaux Contes cruels, (1888).

Després de la seva mort es van publicar diversos treballs que deixà inèdits i es varen fer diverses edicions més o menys completes de les seves obres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auguste Villiers de L'Isle-Adam Modifica l'enllaç a Wikidata