Augusto Ulloa y Castañón
 Retrat d'Augusto Ulloa publicat a La Ilustración Española y Americana el 22 de maig de 1874. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 d'abril de 1823 Santiago de Compostel·la |
| Mort | 26 de març de 1879 (als 55 anys) Madrid |
 Ministre de Marina | |
| 7 de novembre de 1859 – 30 d'abril de 1860 | |
| President | Saturnino Calderón Collantes |
| 9 de febrer de 1863[1] – 2 de març de 1863 | |
| President | Leopoldo O'Donnell |
| Ministre de Foment | |
| 1 de març de 1864[1] – 16 de setembre de 1864 | |
| President | Alejandro Mon y Menéndez |
.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 4 de gener de 1871[1] – 24 de juliol de 1871 | |
| President | Francisco Serrano Domínguez |
| Ministre d'Estat | |
| 26 de maig de 1872[1] – 13 de juny de 1872 | |
| President | Francisco Serrano Domínguez |
| Ministre d'Estat | |
| 13 de maig de 1874[1] – 31 de desembre de 1874 | |
| President | Juan Zavala de la Puente Práxedes Mateo Sagasta |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat, polític, diplomàtic |
| Partit | Partit Liberal |
| Membre de | |
Augusto Ulloa y Castañón (Santiago de Compostel·la, 28 d'abril de 1823 – Madrid, 26 de març de 1879) fou un polític i advocat espanyol.
Biografia
Va néixer el 28 d'abril de 1823 a Santiago de Compostel·la.[2][3] Va iniciar la seva trajectòria política, fent un parèntesi en la seva carrera periodística, com a membre de la Unió Liberal. Després de la revolució de 1854 va ser elegit diputat a Corts per Chantada, i poc després fou nomenat Director general d'Ultramar i Subsecretari d'Estat. En aquest càrrec, va promoure la llei electoral per Cuba i Puerto Rico i les converses amb Anglaterra destinades a la retrocessió de l'Illa de Fernando Poo. Va ser ministre de Marina en 1863, i en 1864, ministre de Foment. Va prendre part en La Gloriosa i va votar a favor d'Amadeu I d'Espanya. Al maig de 1874 és nomenat ministre d'Estat. En 1878 ingressà com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4]
Va morir el 26 de març de 1879 a Madrid.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
- ↑ «Nuestro grabado». El Globo Año V, n. 1259 de 27 de març de 1879. ISSN: 2171-0082.
- ↑ 3,0 3,1 Fernández Bremón, José «Crónica general». La Ilustración Española y Americana Año XXIII, n.º 12 de 30 de març de 1879, pàg. 209-210. ISSN: 1889-8394.
- ↑ Medalla 9 de la RACMYP, on hi consta com a Augusto Ulloa y Núñez.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augusto Ulloa y Castañón |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Leopoldo O'Donnell José María de Bustillo Barreda |
Ministre de Marina_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1859-1860 (febrer-març) 1863 |
Succeït per: Leopoldo O'Donnell Francesc de Mata i d'Alòs |
| Precedit per: Claudio Moyano Samaniego |
Ministre de Foment (març-setembre) 1864 |
Succeït per: Antonio Alcalá Galiano |
| Precedit per: Eugenio Montero Ríos |
Ministre de Gràcia i Justícia.svg){kind=small} (gener-juliol) 1871 |
Succeït per: Eugenio Montero Ríos |
| Precedit per: Bonifacio de Blas y Muñoz Práxedes Mateo Sagasta |
Ministre d'Estat (maig-juny) 1872 (maig-desembre) 1874 |
Succeït per: Cristino Martos Balbi Alejandro de Castro Casal |
| Precedit per: Santiago de Tejada Santamaría |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 9 1878-1879 |
Succeït per: Justo Pelayo de la Cuesta Núñez |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
.jpg)