Tremp
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi del Pallars Jussà | |||||
| Vista de l'Església de Tremp | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Pallars Jussà |
||||
| Gentilici | Trempolí, trempolina | ||||
| Superfície | 302,8 km² | ||||
| Altitud | 468 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
6.022 hab. 19,89 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 10′ 9″ N 0° 53′ 36″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
28 Víctor Orrit i Ambrosio (PSC) |
||||
| Agermanament | Saint-Affrique (França) | ||||
Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial de Tremp, a la província de Lleida (Catalunya). Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Acadèmia General Bàsica de Suboficials | 23 |
| Aulàs | 15 |
| Castellet, el | 6 |
| Casterner de les Olles | 1 |
| Castissent | 20 |
| Claramunt | 1 |
| Claret | 2 |
| Eroles | 11 |
| Escarlà | 2 |
| Espills | 5 |
| Espluga Freda | 1 |
| Espluga de Serra | 45 |
| Fígols de Tremp | 2 |
| Gurp | 8 |
| Masos de Tamúrcia, els | 12 |
| Palau de Noguera | 85 |
| Pont d'Orrit, el | 15 |
| Puigcercós | 52 |
| Puigverd | 1 |
| Sant Adrià | 4 |
| Santa Engràcia | 24 |
| Sapeira | 2 |
| Suterranya | 69 |
| Tendrui | 5 |
| Tercui | 2 |
| Torogó | 2 |
| Torre de Tamúrcia, la | 7 |
| Tremp | 4.647 |
| Vilamitjana | 207 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Situació
El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi es troben situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.
[edita] Vies d'accés
El nucli principal del municipi es troba situat sobre la carretera C-13, que el travessa en direcció nord-sud.
També es pot accedir per mitjà del ferrocarril de la línia entre Lleida i Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que té estació en el propi nucli.
A més, existeix la possibilitat d'accedir fent ús de la línia regular d'autobús.
[edita] Llocs d'interès
- La Plaça de la Creu, centre neuràlgic de la població, acull l'Ajuntament i la Basílica.
- Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, l'església data del segle IX, encara que la fesomia i l'estructura actuals són fruit de diferents transformacions i barreja de diferents estils.
- Antic hospital dels pobres, fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521.
- Les Torres de l'Antiga Muralla, es conserven tres torres de l'antiga muralla.
- El Parc del Pinell, és l'espai verd més important de la ciutat.
- La Plaça del Peiró, situada sobre el turó més enlairat de la població.
- El Pont de Sant Jaume, d'origen romànic remodelat a començaments del segle XVIII.
[edita] Clima
Malgrat formar part de les comarques pirinenques, la seva estratègica situació li permet gaudir d'un clima mediterrani, amb temperatures mitges similars a les del prelitoral català, si bé les temperatures màximes i mínimes són mes extremes.
[edita] Fills i filles il·lustres
- Pius Puigcorbé i Galceran (1853-1909): notari i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Francesc Ramon Monrós i Fitó (1863-1944): escriptor i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
En el dens del 1717 incorpora Bernui de Claret; el 1787, Puigverd, Turmeda i Vileta; el 1857, Aulàs, el Castellet, Claramunt, Claret, Enrens i Trepadús, Escarlà, Espills, Fígols de Tremp, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Orrit, Puigcercós, Sant Adrià de la Conca, Puigverd, Santa Engràcia, la Torre de Tamúrcia, Tendrui, Tercui, Espluga Freda i Casterner de les Olles; el 1887, Castissent; el 1970, Espluga de Serra, Eroles, Gurp de la Conca i Sapeira; el 1975, Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. Les dades de població són la suma de tots els municipis agregats.
[edita] Centres d'ensenyament
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Pallars Jussà | |
|---|---|---|
|
Abella de la Conca | Castell de Mur | Conca de Dalt | Gavet de la Conca | Isona i Conca Dellà | Llimiana | la Pobla de Segur | Salàs de Pallars | Sant Esteve de la Sarga | Sarroca de Bellera | Senterada | Talarn | la Torre de Cabdella | Tremp |
||

