Aule Cecina Aliè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aule Cecina Alí (Aulus Caecina Alienus, esmentat als Fastii Capitolini com Aulus Licinius Caecina) fou un magistrat romà. Questor a la Bètica vers el 68, va donar suport a Galba que li va compensar amb el comandament d'una legió a la Germània Superior, però per una defraudació fou destituït i llavors Cecina es va revoltar en favor de Vitel·li.

Com que els soldats l'adoraven i a més era un bon orador no va tenir problemes per iniciar la revolta. A començaments del 69 va iniciar la marxa cap a Itàlia amb 30000 homes, principalment la Legio XI Germanica. Va passar pels país dels helvecis, que va assolar (contra les ordres de Vitel·li) i va creuar pel coll del Gran Sant Bernat cap al nord d'Itàlia sense trobar oposició.

Una vegada a Itàlia va ordenar a les tropes no fer saquejos. La seva vestimenta i la de la seva dona Salonina foren vistos com a estrangeres pels italians.

Placentia estava sota control d'Otó, que havia succeït a Galba, i Cecina va creuar el Po i va atacar la ciutat però fou rebutjat amb considerables pèrdues i es va haver de retirar cap a Cremona. Les tropes d'Otó, dirigides per Suetoni Paul·lí (un general amb experiència) i per Celste (Celstus) i van frustrar tots els plans de Cecina.

Per defensar el seu honor abans de l'arribada d'una segona legió que baixava des de Germània a les ordres de Fabi Valent (Fabius Valens), també favorable a Vitel·li, va atacar la fortalesa de Castorum a uns 20 km de Cremona, però altre cop fou derrotat; una mica després va arribar Fabi i les forces unides van obtenir la victòria sobre les d'Otó a Bedriacum que va donar el poder a Vitel·li a Itàlia, però ara ni Cecina ni Fabi van voler controlar les seves tropes i les regions per on anaven els legionaris dels dos, eren saquejades, el primer per conservar la seva popularitat i el segon perquè segurament el mateix prenia part als saquejos.

Els dos general foren nomenats cònsols, càrrec en el que van entrar l'1 de setembre del 69. Mentre Antoni Prim (Antonius Primus) s'havia declarat per Vespasià, i es preparava per envair Itàlia. Cecina fou enviat contra ell i es van trobar a la rodalia de Verona.

Llavors Cecina, que podia derrotar fàcilment a Prim, va decidir canviar de bàndol i es va concertar amb Lucili Bas (Lucillus Bassus) que pensava el mateix i tenia el comandament de la flota de Vitel·li. Quan els soldats van rebre l'ordre de passar al bàndol de Vespasià es van revoltar i Cecina fou empresonat.

Llavors Antoni Prim els va atacar altre cop prop de Bedriacum, i quan els soldats es van refugiar a Cremona va assaltar aquesta ciutat. Els soldats llavors van alliberar a Cecina i el van enviar a Antoni Prim per evitar la lluita. Antoni va enviar a Cecina a Vespasià que el va tractar amb tots els honors. Mentre a Roma, assabentats dels fets, el van destituir com a cònsol i va ocupar el seu lloc Rosci Regul.

Cecina va servir a Vespasià en càrrecs secundaris. Al final del regnat (79 aC) va entrar en un complot contra l'emperador i fou assassinat per ordre de Titus quan sortia d'un banquet al palau imperial. Tit sospitava que Cecina s'entenia amb la seva amant Berenice.