Aulos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Instrumentista fent sonar el doble aulos

L'aulos (en grec αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta. Es tracta d'una espècie d'oboè doble fabricat amb canya, compost de dos tubs i dotat d'una inxa. Va ser utilitzat en l'Antiguitat per grecs, fenicis i ibers.

És un instrument de músics professionals. S'utilitzava en els banquets, en els funerals, en els sacrificis religiosos i per marcar el ritme i la cadència als soldats.


Història[modifica | modifica el codi]

Concurs entre Apol·lo i Màrsies

Segons la mitologia grega, fou inventada per la pròpia deesa Atena. Però l'abandonà quan va adonar-se que en tocar l'instrument se li desfigurava la cara, i el llançà lluny. L'aulos fou recuperat pel sàtir Màrsias qui va reptar Apol·lo, que tocava la Lira, a un concurs de musica amb les Muses i Mides I de jurat. Ambdós van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor, llavors Apol·lo va reptar al pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Marsias no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo. Després de derrotar a Marsias es va venjar d'ell, per haber gosat reptar un Déu, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Babis, fill de Meandre i germà de Marsias, tocava també la flauta, però, per la seva falta d'habilitat, no va ser castigat per Apol·lo com ho fora el seu germà.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aulos Modifica l'enllaç a Wikidata