Auró negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Auró negre
Fullatge
Fullatge

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Aceraceae
Gènere: Acer
Espècie: A. monspessulanum
Nom binomial
Acer monspessulanum
L.
Auró negre, fulles i sàmares, a la Serra de Castelltallat
Aurons negres amb les fulles grogues a la tardor

L'auró negre (Acer monspessulanum, conegut també com a auró de Montpeller) és una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar 6 m d'alçària. Es troben a les rouredes de roure martinenc així com a les boixedes. Es localitza a tots els Països Catalans a excepció de les Illes Balears.

La seva capçada és densa i té forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Les seves fulles són simples, una mica dures, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. Aquestes adquireixen colors intensos que van del groc al granat a l'arribar la tardor. Les seves flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms i essent pol·linitzades per insectes.

És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de forma variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.

Necessita sòls rics en nutrients minerals, tolerant bé l'ombra i suportant hiverns molt freds. És una de les espècies del gènere Acer que tolera millor la sequedat, però és més abundant a les zones de sòls calcaris com el Bages, creixent sovint entre les roques.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 5. ed.. Barcelona: Ed. Pòrtic, 2001. ISBN 978-8473065429. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]