Aureliano in Palmira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aureliano in Palmira

L'última mirada a Palmira Zenòbia pintura de Herbert Schmalz
L'última mirada a Palmira Zenòbia

pintura de Herbert Schmalz
Compositor Gioachino Rossini
Llibretista Felice Romani
Llengua original italià
Font literària Zenobia in Palmira (1789) de Gaetano Sertor
Època composició 1813
Gènere dramma serio
Actes dos
Estrena absoluta
Data estrena 26 de desembre de 1813
Escenari Teatro alla Scala de Milà
Director Alessandro Rolla

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en Zenobia in Palmira (1789) de Gaetano Sertor. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 26 de desembre de 1813.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat només portava les inicials "G. F. R.". El llibret ha estat generalment atribuït a Giuseppe Felice Romani,[1] però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.[2] S'ha suggerit que el nom d'aquest últim pot ser el resultat d'una confusió de Romani amb Luigi Romanelli, poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani.

Aureliano in Palmira va ser la segona comissió de la Scala per a Rossini. Es va obrir la temporada de carnaval del teatre amb el famós castrato, Giovanni Battista Velluti com a Arsace. Fou l'únic paper que Rossini va escriure per a la veu castrato. Rossini originalment havia escrit el paper d'Aureliano per a Giovanni David, un dels tenors més reconeguts de l'època. No obstant això, problemes de coll durant els assajos van portar a David a retirar-se de la producció, i Luigi Mari va prendre el seu lloc.[3] La popular soprano, Lorenza Correa, va cantar el paper de la reina Zenobia. L'orquestra en l'estrena va ser dirigida per Alessandro Rolla, amb la posada en escena dirigida per Alessandro Sanquirico.[4]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Aureliano in Palmira seria la darrera òpera seriosa d'antiga factura de Rossini.[5] L'obertura la utilitzà posteriorment en Elisabetta, regina d'Inghilterra i en El barber de Sevilla. El paper principal havia estat escrit pensant en el castrato Giambattista Velluti, el qual, amb les seves extravagàncies, provocà que Rossini, indignat, escrivís totes les ornamentacions de les àries i no deixés als intèrprets cap marge per a la improvisació, cosa que era característica de la tradició operística del segle XVIII. Mai més tornaria a destinar un paper operístic a un castrat.

L'òpera passa desapercebuda sobretot per trobar-se cronològicament entre dues òperes importants: L'italiana in Algeri i Il turco in Italia. Es tracta d'una òpera seriosa basada en els amors d'Arsàcides i Zenòbia i la invasió a la qual Palmira es veu sotmesa per l'emperador Aurelià, que estima Zenòbia. Els romans s'imposen a les tropes de Palmira i Arsàcides ha de sortir fugint del lloc. Posteriorment serà atrapat i en un rampell clement d'última hora, Aureliano alliberarà Palmira i permetrà la unió de Zenòbia i Arsàcides, produint així el conegut lieto fine.

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes

  1. Richard Osborne 2007, p. 216; Roccatagliati 2001.
  2. Weinstock 1968, pp. 40, 494; Charles Osborne 1994, p. 38.
  3. Lindner 1999, p. 19.
  4. Aureliano in Palmira in Piero Gelli (ed.) (2005), Dizionario dell'Opera, Baldini Castoldi Dalai, ISBN 8884907802
  5. Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 109. ISBN 9788475963570. 

Fonts citades

  • Lindner, Thomas (1999) "Rossini's Aureliano in Palmira: A Descriptive Analysis", The Opera Quarterly, vol. 15 (1), pp. 18–32, Oxford University Press. doi:10.1093/oq/15.1.18

Altres fonts

  • Beghelli, Marco; Gallino, Nicola, editors (1991). Tutti i libretti di Rossini. Milan: Garzanti. ISBN 978-88-11-41059-1.
  • Beghelli, Marco; Smith, Candace, translator (1996). "The Opera of Misunderstandings", p. 10 in the booklet accompanying the Bongiovanni recording, catalog no. GB 2201/2-2.
  • Gossett, Philip; Brauner, Patricia, "Aureliano in Palmira" in Holden, Amanda (ed.), The New Penguin Opera Guide, New York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-14-029312-4
  • Kaufman, Tom (1999). "A Performance History of Aureliano in Palmira", The Opera Quarterly, vol. 15 (1), pp. 33–37, Oxford University Press. doi:10.1093/oq/15.1.33

.

  • Rinaldi, Mario (1965). Felice Romani: Dal melodramma classico al melodramma romantico. Rome: De Santis. View all formats and editions at WorldCat.
  • Scarton, Cesare; Tosti-Croce, Mauro (2001). "Aureliano in Palmira: Un percorso storico-drammaturgico da François Hédelin d'Aubignac a Felice Romani" (in Italian). Bollettino del centro rossiniano di studi, vol. 41, pp. 83–165. ISSN 0411-5384.