Aureliano in Palmira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aureliano in Palmira
L'última mirada a Palmira Zenòbia pintura de Herbert Schmalz
L'última mirada a Palmira Zenòbia

pintura de Herbert Schmalz

Llengua original: italià
Gènere: opera seria
Música: Gioacchino Rossini
Llibret: Felice Romani
Actes: dos
Època de composició: 1813
Estrena: 26 de desembre de 1813
Teatre: Teatro alla Scala de Milà

Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioacchino Rossini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en Zenobia in Palmira (1789) de Gaetano Sertor. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 26 de desembre de 1813.

L'obertura de Aureliano in Palmira la utilitzà posteriorment en Elisabetta, regina d'Inghilterra i en El barber de Sevilla. El paper principal havia estat escrit pensant en el castrato Giambattista Velluti, el qual, amb les seves extravagàncies, provocà que Rossini, indignat, escrivís totes les ornamentacions de les àries i no deixés als intèrprets cap marge per a la improvisació, cosa que era característica de la tradició operística del segle XVIII. Mai més tornaria a destinar un paper operístic a un castrat.

L'òpera passa desapercebuda sobretot per trobar-se cronològicament entre dues òperes importants: L'italiana in Algeri i Il turco in Italia. Es tracta d'una òpera seriosa basada en els amors d'Arsàcides i Zenòbia i la invasió a la qual Palmira es veu sotmesa per l'emperador Aurelià, que estima Zenòbia. Els romans s'imposen a les tropes de Palmira i Arsàcides ha de sortir fugint del lloc. Posteriorment serà atrapat i en un rampell clement d'última hora, Aureliano alliberarà Palmira i permetrà la unió de Zenòbia i Arsàcides, produint així el conegut lieto fine.