Auriga (esclau)
Un auriga era un esclau que havia de conduir la biga, vehicle lleuger tirat per dos cavalls, que era el mitjà de transport d'alguns romans, principalment dels comandants militars, en estar a les mans la seguretat del seu amo era seleccionat acuradament entre esclaus dignes de confiança. Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc i el magistrat que presidia l'espectacle llançava un mocador blanc, anomenat mappa, començaven les proves i aleshores , els aurigues, amb el flagellum, una mena de fuet, a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a a fer les set voltes a l'entorn de la spina. Cada auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip o faccions, equips que es distingien entrem ells per quatre colors, vermell, blanc, blau i verd .
Una altra teoria indica que era el nom donat a l'esclau que sostenia la corona de llorer durant els triomfs romans, xiuxiuejant contínuament "recorda que ets (només) un home" per evitar que la celebració arribés a enorgullir massa al general.
El terme va arribar a ser comú en les últimes èpoques, indicant el conductor de qualsevol vehicle.
Curses de cavalls [modifica]
En l'època imperial va augmentar el gust per les carreres, i els aurigues van esdevenir ídols de la multitud, encara que seguien sent esclaus i lliberts que competien en diverses categories: biga de dos cavalls, triga de tres, quadriga de quatre i carros amb tirs de sis, vuit i fins a deu cavalls.
Al segle II es van denominar miliaris a aquells aurigues que haguessin acumulat mil victòries; gaudien de respecte i fama i acumulaven grans riqueses.
Un dels més coneguts va ser un hispà - lusità anomenat Cayo Apuleu Diocles, el qual es va dedicar a les curses de cavalls durant 24 anys, i en honor al qual es va erigir un monument a prop del Circ romà.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auriga (esclau) |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
