Aurora Díaz-Plaja i Contestí

Aurora Díaz-Plaja i Contestí

Biografia
Naixement	(ca) Aurora Díaz-Plaja i Contestí 7 d'agost de 1913 Barcelona
Mort	8 de desembre de 2003(2003-12-08) (als 90 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Escola de Bibliotecàries
Activitat
Ocupació	Escriptora
Llengua	castellà i català
Família
Germans	Ferran Díaz-Plaja i Contestí i Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Premis (1998)  Creu de Sant Jordi

Aurora Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 7 d'agost de 1913 – 8 de desembre de 2003) fou una escriptora, traductora i bibliotecària catalana, germana dels també escriptors Ferran Díaz-Plaja i Contestí i Guillem Díaz-Plaja i Contestí.

Biografia

A 20 anys, amb el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va dirigir la Biblioteca de la Caixa de Pensions a Palma de Mallorca. El 1935 va guanyar les oposicions i va treballar a la Biblioteca Popular de Canet de Mar fins al 1939. Vinculada al bàndol republicà, durant la guerra civil espanyola es va encarregar de fer arribar el Bibliobús a les primeres línies del front. Entre 1963 i 1973, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella.

Des de finals dels anys trenta publicà diverses guies de lectura i manuals per a una bona organització a les biblioteques, com ara Les guies de lectura (1938), Las bibliotecas populares (1944), Cómo atraer al lector (1954), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) o La biblioteca a l’escola (1970), amb el qual guanyà el premi "Antoni Balmanya". Pionera en crítica sobre llibres infantils, col·laborà més o menys habitualment a Patufet, Cavall Fort, Faristol, Serra d’Or, La Vanguardia o Avui. Autora de biografies i obres teatrals, destaca sobretot per les guies de lectura per orientar els lectors més petits i pels seus llibres infantils en català i castellà.

Entre la gairebé cinquantena de títols de narracions publicades, cal esmentar Tres rondalles de Nadal (1954), El foc de Sant Joan (1969), Les entremeliadures de Till Olibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de Mark Twain (1992), Estalagmita vol veure el sol (1995), El picarol salvador (1998), Doña Quijotina i Sancho Panza (1999) o La nena de l'ocell de paper (2002).

Quant a la tasca de traductora, val a dir que s’hi inicià el 1962, amb Frederic Ulsamer, el seu marit, en traslladar de l’alemany La visita de la vella dama de Friederich Dürrenmatt. Per a un públic lector infantil i juvenil traduí de l’alemany El Menjalletres, de Jess R. Moransee, del francès Nèixer: la veritat per als infants, de Marie-Claude Monchaux, i adaptà dues obres de William Shakespeare: La feréstega domada i El somni d’una nit d’estiu. Del castellà, traduí un conte de Cèlia Viñas i, amb Albert Jané, traduí l’adaptació de Carola Soler dels entremesos de Miguel de Cervantes. Al castellà traslladà contes de Lola Anglada, Carles Cano, Jaume Ciurana, Sebastià Estradé, Gian Carlo Menotti i Miquel Obiols.

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998 va donar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) la seva col·lecció de literatura infantil, més de 1.500 obres. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que des del 2000 convoquen un premi literari que porta el seu nom.

Obres

• El rey negro (1953)
• Tres rondalles de Nadal (1954)
• La niña de los sueños de colores (1959)
• La isla llena (1961)
• La ruta del sol (1965)
• Entre juego y juego... ¡un libro! (1961)
• La rana que salta (1968)
• El foc de Sant Joan (1969)
• Ahïmsa, la no-violència de Gandhi (1987)
• Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979)
• Vides paral·leles o contes de debò (1980)
• Com es forma i com funciona una biblioteca (1960;)
• La biblioteca a l'escola (1970)

Bibliografia

• Aurora Díaz-Plaja (2003). Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Retrats núm. 4).
• Escritoras [Consulta: 27/02/2010].

Enllaços externs

• «Aurora Díaz-Plaja i Contestí». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• «Aurora Díaz-Plaja i Contestí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.