Aurostibita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aurostibita
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge!

Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.

Classificació
Categoria sulfurs > antimonurs
Fórmula química AuSb2
Nickel-Strunz 02.EB.05a
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Massa molar 440.47 g/mol
Color gris plom
Exfoliació indistinta
Tenacitat fràgil
Duresa 3
Lluïssor metàl·lica
Ratlla groc bronze
Diafanitat opaca
Gravetat específica 9,98
Densitat 9,98-9,91 g/cm³
Referències [1]

L'aurostibita[2] és un mineral de la classe dels antimonurs que pertany al grup pirita de minerals. El seu nom fa referència la seva composició. Fou descoberta el 1952 a la mina Giant Yellowknife, als Territoris del Nord-oest del Canadà i descrita el 1952 per A.R. Graham i S. Kaiman.[3][4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'aurostibita és un mineral d'or i antimoni. Químicament és un antimonur d'or de fórmula AuSb2, de colors gris plom i una duresa de 3 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 9,98-9,91 g/cm3, i cristal·litza en el sistema cúbic. La seva lluentor és metàl·lica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aurostibita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar als filons hidrotermals d'or-quars, en entorns deficient en sofre que contenen altres minerals d'antimoni. Apareix associada a estibina, jamesonita, or i freibergita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aurostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7-maig-2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Aurostibite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7-maig-2012]. 
  4. «Aurostibite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].