Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El concepte de llengua Ausbau, llengua Abstand i llengua Dach també conegut com a Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache el desenvoluparen els sociolingüistes per analitzar i categoritzar l'estatus de les varietats lingüístiques i per diferenciar els conceptes entre llengua i dialecte principalment. El terme l'encunyà Heinz Kloss el 1967 per capturar la idea que hi ha dos conjunts de criteris i arguments separats i àmpliament independents per anomenar a una varietat llengua diferenciada de dialecte: l'un basat en les seves funcions socials, i l'altre basat en les propietats estructurals objectives.

Terminologia[modifica | modifica el codi]

Ausbausprache es podria traduir literalment com a 'llengua expandida' encara que Heinz Kloss el descriu com "llengua per desenvolupament", Abstandsprache com 'llengua distant' i Dachsprache com a 'llengua paraigua' (literalment: 'llengua teulada'). En català s'utilitza llengua Ausbau i llengua abstand.

Llengua ausbau[modifica | modifica el codi]

Una varietat lingüística s'anomenaria llengua Ausbau si s'usa autònomament respecte a altres llengües relacionades. Això significa que té la seva pròpia forma estàndard independent dels llenguatges estàndards veïns. És a dir, sovint s'ensenya a les escoles, gaudeixen d'una gramàtica i una ortografia estandarditzada i s'usa com a llenguatge escrit en una àmplia varietat de funcions que inclouen ,molt sovint, la de llengua nacional oficial. Al contrari, les varietats no ausbau són aquelles que només es parlen i s'utilitzen en contexts privats.

En un pla purament lingüístic, hi ha dos tipus de llengües Ausbau:

  • Les denominacions purament polítiques d'una mateixa llengua Ausbau sense gran diferència dialectal, amb o sense alfabet diferent. Aquest fenomen el trobem entre totes les varietats de la llengua tradicionalment anomenada serbocroata, és a dir, el serbi, el montenegrí, el croat i el bosnià; entre rutè i l'ucraïnès; entre el romanès i el moldau; entre el malai i l'indonesi. En aquests casos es parla de llengua política".

El concepte Ausbau és pròxim al de llengua polinòmica, expressió que designa un conjunt de varietats lingüístiques que divergeixen quant als seus trets (fonètics, sintàctics, etc.) però que són considerades pels seus parlants com constituents d'un conjunt coherent (cas del cors, considerat com a una llengua única per els seus parlants a pesar de les seves grans divergències dialectals).

Llengua abstand[modifica | modifica el codi]

Una varietat s'anomena llengua abstand en relació a una altra llengua si ambdues són tan diferents l'una respecte de l'altre que una no pot ser considerada dialecte de l'altre. Aquest criteri es refereix a les propietats estructurals objectives del sistema del llenguatge. Aquest marc no especifica exactament com s'ha de mesurar la distància objectivament. Un criteri sovint utilitzat, tot i que rebatible és la mútua intel·ligibilitat. Un típic exemple d'una llengua abstant és l'Euskera respecte del castellà. De fet l'Euskera és una llengua amb un grau abstand força elevat en referència a la resta de llengües del planeta, car no se li reconeixen relacions estretes amb cap altra. Altres exemples: hi ha un gran grau d'abstand entre l'àrab i l'egipci col·loquial i entre el xinès mandarí i el xinès cantonès així com amb el Shanghainès.

Interrelació entre la llengua ausbau i l'abstand[modifica | modifica el codi]

Una llengua pot ser una llengua abstand sense ser una llengua Ausbau. Això passa sovint amb llengües minoritàries usades en grans nacions estats, on la llengua minoritària s'usa només en privat i totes les funcions oficials es realitzen en la llengua majoritària, seria el cas anteriorment mencionat del l'eusquera a França. Per altra banda, una llengua pot ser ausbau inclús quan presenta relativament poc abstand dels seus veïns. Un exemple són les llengües escandinaves danès, suec i noruec, que són mútuament intel·ligibles a un gran nivell no obstant constitueixen tres llengües separades en criteri ausbau. El concepte d'ausbau és particularment important en casos on la varietat local parlada a través d'una àmplia regió forma un continu dialectal. En aquests casos, la qüestió d'on acaba una llengua i on comença l'altra és més una qüestió d'ausbau que d'abstand. Per exemple, els dialectes baix alemanys del neerlandès] i l'alemany als dos costats de la frontera germano-neerlandesa són similars, amb les dues llengües convergint d'alguna manera; això no obstant, en el nivell de llengua estàndard ausbau l'alemany i el neerlandès constitueixen clarament dues llengües separades. En alguns casos, les llengües ausbau s'han creat a través de dialectes per tal de construir nacionalitats. Casos com el luxemburguès en relació a l'alemany, o el macedoni en relació al búlgar. Altres exemples de llengües ausbaus són el persa d'Iran i Afganistan (dari), serbi i croata, neerlandès i afrikaans, malai i indonesi i fins a cert punt l'hindi i l'urdú, tàmil i malaiàlam.

Llengua Dach[modifica | modifica el codi]

La llengua dach o Dachsprache significa una forma de llenguatge que serveix com a llengua estàndard per a diferents dialectes, principalment en un continu dialectal, inclús quan aquests dialectes són tan diferents que no és possible la mútua intel·ligibilitat a nivell de basilecte entre tots els dialectes, particularment entre els quals es troben separats per una distància geogràfica significativa. El 1982,Heinrich Schmid va desenvolupar el, "Rumantsch Grischun" com a llengua Dach per a un nombre bastant diferent de formes de llengües romanxes que es parlaven en algunes parts de Suïssa. De la mateixa manera l'Euskara Batua (Euskera estàndard) i el Quítxua literari estàndard es van desenvolupar com llengua estàndard per al continu dialectal que històricament s'havia pensat que formaven la llengua amb molts dialectes i cap d'oficial. L'Alemany estàndard i l'Italià estàndard funcionen fins a un cert punt de manera similar. Potser la llengua Dach més àmpliament usada és l'àrab estàndard modern, que uneix els parlants de moltes varietats dialectals diferents i sovint mútuament inintel·ligibles.

Kloss també utilitzà el terme llengua abstand pseudo-dialectalitzada per als casos on una varietat és tan diferent de la seva llengua Dach que hauria de considerar-se com a una llengua separada en termes d'abstand, però, no obstant es tracta més com a dialecte en la pràctica social habitual. Com a exemple s'inclou el Baix alemany respecte de l'Alt alemany, el sard respecte l'Italià, Patois respecte al Francès, el Gueg respecte a l'Albanès, el xinès mandarí i el xinès cantonès o el Maithili respecte de l'Hindi.

Canvi de rols durant la història[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos casos de llengües, i parelles de llengües, que han patit canvis de rols en la història. El baix alemany per exemple fou llengua ausbau i dach d'uns milers de dialectes locals als Països Baixos, al nord, centre i antiga Alemanya Est (avui nord de Polònia) i a part dels estats bàltics i la seva antiga veïna Alemanya (actualment Rússia). Amb la fi de la Lliga Hanseàtica, el baix alemany perdé en gran mesura el seu estatus com a llengua oficial. Aproximadament al mateix temps el neerlandès començà a reemplaçar el baix alemany com a llengua Dach dels dialectes baix alemanys dels Països Baixos que avui formen el grup Nedersaksisch o baix saxó neerlandès, i la majoria dels dialectes de l'alemany central passaren sota el paraigua de l'evolucionant alt alemany.[1] Només algunes parts del nord d'Alemanya conservaren el baix alemany, mentre pràcticament desaparegué de la vora oriental del mar Bàltic. Avui en dia, el baix alemany s'ha convertit, en gran mesura, en un grup de dialectes de l'alemany sota la llengua Dach de lAlemany estàndard. A causa de la distància geogràfica de les varietats del baix alemany, si ha sobresviscut, sovint s'ha convertit en llengua abstand l'una respecte de l'altra.,[1] especialment en els parells sota el paraigua neerlandès-alemany, però cap d'ells prop de la frontera. Això ha succeït a pesar del fet del notable corrent d'emigració/immigració entre el neerlandès occidental i el oriental (Prussià, actualment principalment polac, i rus) de l'àrea de les llengües del baix alemany, motivades tant per intolerància religiosa com per raons de treball. En l'àrea dels dialesctes occidentals de l'alemany central, amb el cessament del domini de l'ús del baix alemany en el comerç i els negocis, la divergència social del desenvolupament de la llengua, i la influència del govern central, menen cap a la diglòssia. El modern Kölsch com a llengua parlada ha desenvolupat una escriptura independent després del canvi a la nova gramàtica de l'alt alemany.[2] Encara que es refereix àmpliament com a dialectes, les llengües occidental de l'alemany central com el Kölsch, Alemany del Palatinat, Luxemburguès, lingüísticament són força distants de l'alemany estàndard, però amb la recent excepció del luxemburguès, no són llengües ausbau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 see Part 1 of: Dieter Stellmacher: Niederdeutsch. Formen und Forschungen. (Reihe germanistische Linguistik, Band 31) Niemeyer Verlag, Tübingen, 1981. ISBN 3-484-10415-5
  2. Prof. Dr. Adam Wrede: Neuer Kölnischer Sprachschatz. Greven Verlag Köln. 12th edition, 1999. ISBN 3-7743-0243-X, Vol. 2, p. 74
  • Kloss, H. (1967) "Abstand languages and Ausbau languages" a Anthropological Linguistics (Harvard : Harvard Press)(anglès)
  • Trudgill, Peter (2004): "Glocalisation and the Ausbau sociolinguistics of modern Europe". In: A. Duszak, U. Okulska (eds.), Speaking from the margin: Global English from a European perspective. Frankfurt: Peter Lang.(anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]