Ausetans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Catalunya Comarcas.png

Ausetans

Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.[1][2] Fou citat per Ruf Fest Aviè, Plini el vell i Titus Livi entre altres fonts antigues. El seu territori limitava a l'est amb els laietans i els indigets, i a l'oest amb els lacetans i els cerretans, i al nord amb els castel·lans. La seva capital podria haver estat Ausa, origen del topònim actual d'Osona.

Ausetània[modifica | modifica el codi]

Territori[modifica | modifica el codi]

El territori on vivien els ausetans abarcava la plana de Vic amb les muntanyes que l'envolten (és a dir, l'actual comarca d'Osona) i part de la comarca de la Selva,[1] essent el massís de les Guilleries la frontera amb el poble dels indigetes.[n. 1] Hom ha mesurat l'Ausetània en uns 2.000 km2, i pel que fa al centre polític la historiografia bascula entre Ausa (que esdevindria després un nucli romà) i el Turó del Montgròs.[4]

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Muralles al Turó del Montgròs, una de les places més importants dels ausetans.

Les excavacions arqueològiques mostren que els ausetans conservaven una forta identitat de la cultura anterior als camps d'urnes i que després s'iberaritzaren lleugerament.[1]

Una altra característica era la seva ceràmica sense cap mena de decoració pintada.

Numismàtica ausetana[modifica | modifica el codi]

Els ausetans van encunyar moneda amb la llegenda de l'ètnic ausesken juntament amb els topònims Eusti o Eustibaikula[7] en escriptura ibèrica nord-oriental: "(moneda) dels ausetans" o "dels d'Ausa". Van emetre monedes de plata (denaris) i de bronze,[1] (asos, semis, quadrants i sextants), des de la seca d'Eustibaicula.[8] A l'anvers solien portar un cap viril i el símbol del porc senglar,[1] mentre que al revers apareixia un genet amb palma a les unitats, que ara forma part de l'escut d'Osona, un cavall al galop a les meitats, mig pegàs als quarts i un dofí als sisens.

Segona Guerra Púnica i conquesta romana[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Púnica els ausetans van variar la seva posició entre cartaginesos i romans.[1] Segons asseguren algunes fonts,[n. 2] l'exèrcit d'Anníbal hauria sotmès diversos pobles ibèrics que se li oposaven obligant-los a prendre partit pel bàndol cartaginès: els ilergets, els bargusis, els ausetans, els lacetans i els andosins.[9][10] El cabdill dels ausetans, Amusic, va adherir el seu poble a l'aliança procartaginesa que englobava també els ilergetes (liderats per Indíbil) i els lacetans per lluitar contra Roma,[11] però la coalició va fracassar a la batalla de Cissa l'any 218 aC. Aleshores, el general romà Gneu Corneli Escipió va castigar els ausetans assetjant i prenent la principal plaça forta, defensada pel mateix Amusic,[1] el qual es va escapar fins a trobar la protecció de l'exèrcit cartaginès d'Àsdrubal.[11][12] Tot i que caigué una important nevada, l'exèrcit i la maquinària militar romana van aconseguir la rendició dels ausetans,[12] i Escipió els imposà una forta multa a pagar en plata.[11] El 210 aC Claudi Neró comandava una altra operació de càstig.[13] I finalment el 205 aC, en algun punt de l'Ausetània, es produí la batalla en què va morir Indíbil: entre per una banda els ilergetes, ausetans i lacetans i per l'altra les tropes romanes comandades pels generals Lèntul i Manli.[14]

La guerra entre Cartago i Roma es va acabar el 201 aC, i aleshores començà la progressiva ocupació romana que pretenia sotmetre els pobles ibers. Entre el 197 aC u el 195 aC diversos pobles ibers al llarg de la costa mediterrània es revoltaren contra Roma, entre els quals hi havia altre cop els ausetans, els lacetans i els bergistans,[1] (però no els ilergetes) i que va acabar amb una massiva derrota de l'heterogènia coalició a la Batalla d'Empúries el 195 aC.

Naturalment els ausetans no desaparegueren com a poble en aquest instant,[n. 3] però a partir de llavors el procés d'aculturació i romanització va anar desestructurant llur unitat política i els va anar assimilant a la cultura romana. De fet fou al llarg del segle II aC que els diversos pobles ibèrics encunyaren abundantment llurs monedes (laiesken, ausesken, untikesken...), en part per la necessitat de pagar les quantioses càrregues fiscals que els imposava Roma (en canvi, al ser innecessària, la presència de la moneda romana en territori ibèric en aquesta època fou més aviat minsa).[16]

Annexos[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fins i tot, Claudi Ptolomeu, a la seva Geografia, hi arriba a incloure l'assentament ibèric previ a la Gerunda romana i un lloc anomenat pels romans Hydata Thermà ("Aigües Calentes"), que podria ser Caldes de Malavella;[3] però la historiografia dubta seriosament d'aquest punt per tres raons: Primera, l'evident separació geogràfica de la serralada litoral dificultava la comunicació i estructuració amb aquests dos llocs. Segona, la presència de les monedes ausesken només ha estat confirmada àmpliament dins la comarca d'Osona. I tercera, la cultura material documentada per l'arqueologia a les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany s'identifica amb els indigetes.[2] En canvi cal dir que Ruf Fest Aviè a Ora martitima utilitzava el terme "Ausocèretes" per englobar els ausetans i els ceretans, que vivien a l'actual Cerdanya, cosa que podria significar almenys una certa afinitat entre ambdós pobles.[2]
  2. Els historiadors romans però no coetanis dels fets Polibi i Livi.[9]
  3. De fet, el 49 aC, en plena guerra civil romana, els ausetans eren un dels pobles que abastien les tropes de Juli Cèsar durant la Batalla d'Ilerda.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Mestre, 1998: p. 78, entrada: "ausetans"
  2. 2,0 2,1 2,2 J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 37-38
  3. J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 35
  4. J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 70-73
  5. Jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda al web Paisatges del Ter [darrera consulta: 9-agost-2012]
  6. el jaciment al web El camp de les Lloses [consulta: 9-agost-2012]
  7. Villaronga, 2004: p. 119
  8. Molas, 1982: p. 44-47
  9. 9,0 9,1 Hernàndez, 2001: p. 45
  10. Varela, 1989: p. 24
  11. 11,0 11,1 11,2 Mestre, 1998: p. 40, entrada: "Amusic"
  12. 12,0 12,1 Hernàndez, 2001: p. 49
  13. Hernàndez, 2001: p. 50
  14. Hernàndez, 2001: p. 52-53
  15. Hernàndez, 2001: p. 111
  16. J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 187

Bibliografia referenciada[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ausetans