Ausetans
Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la Península Ibèrica.[1][2] Fou citat per Ruf Fest Aviè, Plini el vell i Titus Livi entre altres fonts antigues. El seu territori limitava a l'est amb els laietans i els indigets, i a l'oest amb els lacetans i els cerretans, i al nord amb els castel·lans. La seva capital podria haver estat Ausa, origen del topònim actual d'Osona.
Taula de continguts |
Ausetània [modifica]
Territori [modifica]
El territori on vivien els ausetans abarcava la plana de Vic amb les muntanyes que l'envolten (és a dir, l'actual comarca d'Osona) i part de la comarca de la Selva,[1] essent el massís de les Guilleries la frontera amb el poble dels indigetes.[n. 1] Hom ha mesurat l'Ausetània en uns 2.000 km2, i pel que fa al centre polític la historiografia bascula entre Ausa (que esdevindria després un nucli romà) i el Turó del Montgròs.[4]
Jaciments [modifica]
- Can Caseta. S'hi han trobat plats, olles i altres vasos.
- Turó del Montgrós (municipi actual del Brull).[1] Oppidum, restes d'una fortificació.
- Casol de Puigcastellet (Folgueroles).[1] Restes d'un conjunt arquitectònic fortificat, que és un dels primers enlairaments importants.
- L'Esquerda (Roda de Ter). Restes d'un poblat fortificat (alguns dels materials arquitectònics recuperats es troben al Museu Arqueològic de l'Esquerda). També hi ha restes medievals.[5]
- El Camp de les Lloses (Tona): Necròpoli ibèrica a on s'inhumaven els morts (en comptes d'incinerar-los com era el costum majoritari dels ibers),[1] a on posteriorment s'hi va construir un vicus romà de caràcter militar entre el 120 aC i el 80 aC molt vinculat a la via romana establerta per Mani Sergi.[6] Disposa d'un centre d'interpretació.
- Sant Vicenç de Malla: On hi ha un monument funerari.[1]
Les excavacions arqueològiques mostren que els ausetans conservaven una forta identitat de la cultura anterior als camps d'urnes i que després s'iberaritzaren lleugerament.[1]
Una altra característica era la seva ceràmica sense cap mena de decoració pintada.
Numismàtica ausetana [modifica]
Els ausetans van encunyar moneda amb la llegenda de l'ètnic ausesken juntament amb els topònims Eusti o Eustibaikula[7] en escriptura ibèrica nord-oriental: "(moneda) dels ausetans" o "dels d'Ausa". Van emetre monedes de plata (denaris) i de bronze,[1] (asos, semis, quadrants i sextants), des de la seca d'Eustibaicula.[8] A l'anvers solien portar un cap viril i el símbol del porc senglar,[1] mentre que al revers apareixia un genet amb palma a les unitats, que ara forma part de l'escut d'Osona, un cavall al galop a les meitats, mig pegàs als quarts i un dofí als sisens.
Segona Guerra Púnica i conquesta romana [modifica]
Durant la Segona Guerra Púnica els ausetans van variar la seva posició entre cartaginesos i romans.[1] Segons asseguren algunes fonts,[n. 2] l'exèrcit d'Anníbal hauria sotmès diversos pobles ibèrics que se li oposaven obligant-los a prendre partit pel bàndol cartaginès: els ilergets, els bargusis, els ausetans, els lacetans i els andosins.[9][10] El cabdill dels ausetans, Amusic, va adherir el seu poble a l'aliança procartaginesa que englobava també els ilergetes (liderats per Indíbil) i els lacetans per lluitar contra Roma,[11] però la coalició va fracassar a la batalla de Cissa l'any 218 aC. Aleshores, el general romà Gneu Corneli Escipió va castigar els ausetans assetjant i prenent la principal plaça forta, defensada pel mateix Amusic,[1] el qual es va escapar fins a trobar la protecció de l'exèrcit cartaginès d'Àsdrubal.[11][12] Tot i que caigué una important nevada, l'exèrcit i la maquinària militar romana van aconseguir la rendició dels ausetans,[12] i Escipió els imposà una forta multa a pagar en plata.[11] El 210 aC Claudi Neró comandava una altra operació de càstig.[13] I finalment el 205 aC, en algun punt de l'Ausetània, es produí la batalla en què va morir Indíbil: entre per una banda els ilergetes, ausetans i lacetans i per l'altra les tropes romanes comandades pels generals Lèntul i Manli.[14]
La guerra entre Cartago i Roma es va acabar el 201 aC, i aleshores començà la progressiva ocupació romana que pretenia sotmetre els pobles ibers. Entre el 197 aC u el 195 aC diversos pobles ibers al llarg de la costa mediterrània es revoltaren contra Roma, entre els quals hi havia altre cop els ausetans, els lacetans i els bergistans,[1] (però no els ilergetes) i que va acabar amb una massiva derrota de l'heterogènia coalició a la Batalla d'Empúries el 195 aC.
Naturalment els ausetans no desaparegueren com a poble en aquest instant,[n. 3] però a partir de llavors el procés d'aculturació i romanització va anar desestructurant llur unitat política i els va anar assimilant a la cultura romana. De fet fou al llarg del segle II aC que els diversos pobles ibèrics encunyaren abundantment llurs monedes (laiesken, ausesken, untikesken...), en part per la necessitat de pagar les quantioses càrregues fiscals que els imposava Roma (en canvi, al ser innecessària, la presència de la moneda romana en territori ibèric en aquesta època fou més aviat minsa).[16]
Annexos [modifica]
Notes [modifica]
- ↑ Fins i tot, Claudi Ptolomeu, a la seva Geografia, hi arriba a incloure l'assentament ibèric previ a la Gerunda romana i un lloc anomenat pels romans Hydata Thermà ("Aigües Calentes"), que podria ser Caldes de Malavella;[3] però la historiografia dubta seriosament d'aquest punt per tres raons: Primera, l'evident separació geogràfica de la serralada litoral dificultava la comunicació i estructuració amb aquests dos llocs. Segona, la presència de les monedes ausesken només ha estat confirmada àmpliament dins la comarca d'Osona. I tercera, la cultura material documentada per l'arqueologia a les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany s'identifica amb els indigetes.[2] En canvi cal dir que Ruf Fest Aviè a Ora martitima utilitzava el terme "Ausocèretes" per englobar els ausetans i els ceretans, que vivien a l'actual Cerdanya, cosa que podria significar almenys una certa afinitat entre ambdós pobles.[2]
- ↑ Els historiadors romans però no coetanis dels fets Polibi i Livi.[9]
- ↑ De fet, el 49 aC, en plena guerra civil romana, els ausetans eren un dels pobles que abastien les tropes de Juli Cèsar durant la Batalla d'Ilerda.[15]
Referències [modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Mestre, 1998: p. 78, entrada: "ausetans"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 37-38
- ↑ J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 35
- ↑ J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 70-73
- ↑ Jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda al web Paisatges del Ter [darrera consulta: 9-agost-2012]
- ↑ el jaciment al web El camp de les Lloses [consulta: 9-agost-2012]
- ↑ Villaronga, 2004: p. 119
- ↑ Molas, 1982: p. 44-47
- ↑ 9,0 9,1 Hernàndez, 2001: p. 45
- ↑ Varela, 1989: p. 24
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Mestre, 1998: p. 40, entrada: "Amusic"
- ↑ 12,0 12,1 Hernàndez, 2001: p. 49
- ↑ Hernàndez, 2001: p. 50
- ↑ Hernàndez, 2001: p. 52-53
- ↑ Hernàndez, 2001: p. 111
- ↑ J. Sanmartí i J. Santacana, 2005: p. 187
Bibliografia referenciada [modifica]
- Hernàndez, Francesc Xavier. Història Militar de Catalunya. Vol. I Dels ibers als carolingis. Rafael Dalmau Editor, 2001, p. 268 p. ISBN 84-232-0639-4.
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 78 entrada: "ausetans". ISBN 84-297-3521-6.
- Molas i Font, Maria Dolors. Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d'Estudis Ausonencs, 1982.
- Sanmartí, Joan; Santacana, Joan. Els ibers del nord. Rafael Dalmau Editor, desembre 2005, p. 230 p. ISBN 84-232-0691-2.
- Varela, Andreu. Història de Catalunya. Columna, 1989. ISBN 8478090754.
- Villaronga, Leandre. Numismàtica antiga de la Península Ibèrica: Introducció al seu estudi. Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 8472837726.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ausetans |
- Els ausetans, Museu d'Arqueologia de Catalunya.
- Mapa detallat dels pobles d'Ibèria preromans (200aC)
- Pobles hispànics (castellà)
- Reportatge sobre el Turó del Montgros
