Ausiàs March
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.
[edita] Biografia
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs Marc entre València, Gandia o Beniarjó.
Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre de 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona [1](morta el 1472) que era sorda-muda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts. Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí a Ausiàs com a hereu universal dels seus béns quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família. [1]
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta última la intervenció de son pare fou cabdal, aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i al seu fill com a aspirant a cavaller tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia.
Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és la carta de la Cancelleria on el rei el convocava com a membre de la noblesa a les corts que es celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, al, servei del qual estarà Ausiàs.
[edita] L'expedició a Sardenya
El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Un any després les naus i galeres van fer rumb a Sardenya. Aquesta campanya se solucionà diplomàticament, tornant Sardenya al control reial. Sense guerra el temps es dedicava als plaers, entre els quals estava la caça, sent Ausiàs March un excel·lent caçador. Ausiàs va fer vida cortesana ben a prop del rei Alfons, junt amb altres destacats cavallers de l'expedició, Jordi de Sant Jordi, Lluís de Vilarrasa o Andreu Febrer. El pròxim objectiu de la campanya era l'illa de Còrsega, el resultat de la qual no fou massa satisfactori, es conquerí Calvi, però els genovesos acudiren a l'ajut de la ciutat de Bonifacio, que estava assetjada fent impossible la conquesta de l'illa.
Una part de les forces de l'expedició es dissolgué amb el permís del rei per als qui volgueren tornar a casa; l'altra que es quedava amb el rei posaren rumb cap a Sicília i després intentarien fer-se amb Nàpols. Ausiàs Marc formava part dels que tornaven a casa.
[edita] L'expedició a Tunis
Quan arribà a Gandia des de Sicília, en complir la majoria d'edat (vint-i-cinc anys), sa mare li lliurà la possessió de l'herència. No va ser fins l'any 1424 quan tornà a embarcar en una nova expedició militar contra les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília. En aquesta illa on embarcà Ausiàs, a les ordres del comandants Frederic de Luna i l'infant Pere. Gerba els resultà impossible de conquerir per estar ben guarnida, en canvi a Querquens la victòria fou completa i s'aconseguí un quantiós botí. Encara s'atreviren a atacar la ciutat de Tunis, però aquesta evità l'atac amb nombrosos presents i alliberant molts presoners cristians.
[edita] Retorn a Gandia
El 20 d'abril del 1425 el rei agraïa a Ausiàs el seu comportament valent en les expedicions en què havia participat. A mitjans d'octubre l'armada va torna a Siracusa, Sicília, d'ací Ausiàs March emprendria el camí definitiu a casa. Acabada aquesta etapa militar, el rei Alfons el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li l'honrós càrrec de falconer reial (falconer major de la casa del senyor rei), el 1425. Les instal·lacions reials de falconeria es trobaven a l'Albufera de València, Ausiàs s'hi dedicà gustosament en l'exercici del seu càrrec (fins 1428), que consistia en criar i ensinistrar falcons i enviar-los al rei, a més de tenir cura dels gossos i triar bons cavalls per a la caça. Des de la finalització de les campanyes militars i d'abandonar el càrrec de falconer reial, Ausiàs tornà a les seues terres. Fixà la seua residència a Gandia on residia sa mare Elionor, malalta, que moriria l'any 1429. A partir d'aleshores, i ja passats la trentena, des de la seua casa del carrer Major de Gandia o al palau de Beniarjó, portà una vida sedentària dedicada a la seua administració i millora de la seua herència, a defensar els seus drets feudals, i clar està, a escriure els seus poemes.
Els documents signats per Alfons del 20 d'abril del 1425 a més de confirmar-lo com a senyor dels territoris dels March a Beniarjó, li concedia l'Alta justícia, cosa que significa la més alta autoritat dins dels seus dominis, capacitant-lo per resoldre plets, erigir-hi forques i fer ús d'elles. el municipi de Gandia no hi va estar d'acord amb l'augment de poder d'Ausiàs en un territori que considerava dins del seu terme. Això pot ser una de les causes per les quals el duc Joan II de Navarra concedeix al poeta tota la jurisdicció criminal, l'anomenat mer e mixt imperi, de Beniarjó i Pardines (segurament a conseqüència de l'ajut econòmic d'Ausiàs per s sufragar la guerra contra Castella). Aquesta donació es fa a canvi d'arribar a un acord amb el consistori gandià a l'hora d'exercir els seus drets. L'afer es resol amb què March no podrà anar contra els drets i jurisdicció de Gandia, ni sancionar els crims dels vassalls de la ciutat, en canvi podrà seguir plantant forques (símbol de la més alta jurisdicció) però només un dia a la setmana. Un mer i mixt imperi incomplet però que almenys li reconeixia el seu dret.
Ausiàs governà amb mà de ferro els seus dominis, fent valer sempre els seus drets feudals. A més fou un propietari ambiciós i emprenedor, mostra d'això és la introducció del conreu de la canya de sucre, conreu extensiu destinat a l'exportació i introduïda a Oliva i a les terres del duc de Gandia, obtenint quantiosos beneficis. Per això feu construir el seu propi molí sucrer o trapig i un assut per canalitzar les aigües (l'Assut dels March, de 1450 i que encara funciona).
[edita] Vida amorosa
La vida amorosa d'Ausiàs March comença ben jove, resultat d'una relació anterior al seu primer matrimoni és el naixement del seu fill bastard Francesc. De la seua joventut també data una carta de la reina Maria de 1425 al batle general de València que ordenava que es buscara un jove (Joanet, fill de Pere Carnisser, notari de Favara) que era en via de perdició en companyia d'Ausiàs March i altres fadrins. També existeix un procés en la cort de València de l'any 1427 motivat per una ofensa d'Ausiàs a un tal Isabel, però que fou sobresegut, però estigué a punt de provocar l'embargament del seus feus.
El 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. No tingué descendència d'aquest primera unió, però si que obtingué una dot considerable. Aquesta dot fou problemàtica, quan Isabel heretà les terres de la dot que li pertocaven a l'hora de repartir les terres de la Vall de Xaló sorgiren desavinences amb Galceran Martorell, el seu cunyat. S'arribà a l'extrem d'un desafiament el 1438, però l'any següent s'arribà a una entesa. Isabel moriria el setembre del mateix any, aleshores Ausiàs prengué possessió com a nou senyor dels llocs de Ràfol de Famut, Benibéder, Cuta, Traella i el Ràfol de Xaló. Isabel Martorell fou soterrada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, pertanyent a una vella família de Pedreguer. Fou necessària una dispensa papal per ser parents. El dot de Joana consistia en el lloc de Pedreguer i tenia com a garanties algunes rendes. Joana morí el 1454, fent a Ausiàs amb el seus testament hereu universal.
[edita] El final de la vida de March
El 1450 els March s'havien traslladat de Gandia a València. Visitava les possessions de Beniarjó per controlar la propietat i el negoci del sucre. Amb cinquanta-set anys va veure morir la seua segona esposa, a aquest dolor se li sumava que no tenia descendents que continuassen la branca valenciana de la família March. No comptaven els fills nascuts fora del matrimoni, però si que eren acceptats i vivien a la casa paterna, mig confosos entre els criats. Aquestos eren cinc, Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip. L'any 1457 Ausiàs envià al seu fill Pere per desafiar al seu enemic Francesc de Vilanova. L'assumpte acabà amb l'empresonament d'aquest últim, però també amb el del propi Ausiàs a causa del mateix conflicte.
El últims anys del poeta transcorregueren a la seua casa del carrer Cabillers de València, envoltat de familiars i servents i ocupant-se encara del seu patrimoni. El 29 d'octubre de 1458 Ausiàs es va sentir malalt de gravetat i féu venir al notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquest estipulava que el seu cos fora soterrat a la Catedral de València, a la capella dels March, i sol·licitava que el cos de Joana Escorna fora portat de Sant Jeroni de Cotalba per a ser soterrat amb el d'ell. També nomenava hereu universal a Jofre de Blanes, nebot de Joana Escorna, deixant de banda la família del germans del seu pare (Jaume, senyor d'Eramprunyà, i Arnau); deixava diversos llegats a tots els fills bords, excepte al primer, Francesc, que potser ja era mort; als seus escuders els deixava el cavall i les armes que feien servir; dels seus esclaus també se'n recordà: donava la llibertat a Martí Negre i a Iolant, a Marta (la mare del seu fill Francesc) li deixava un llegat; finalment deixava una gran quantitat de misses per a les ànimes d'Isabel Martorell i Joana Escorna. Encara es va poder recuperar, i del testament definitiu (que s'ha perdut) només sabem que el tres de març de 1459 el modificava, retirava el llegat a Marta, que ja no servia a la casa i augmentava el nombre de misses per a les seues difuntes esposes, 500 per a Isabel i 700 per a Joana. Mossèn Antoni Esteve assistí religiosament a Ausiàs en els últims moments, aquell mateix tres de març de 1459, Ausiàs March va morir. Quan feren inventari de béns, trobaren prop del capçal del llit el manuscrit dels seus poemes, que va tindre a l'abast de la mà fins l'últim moment.
[edita] Antecedents de la seva obra
Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en provençal n'és un indici i el de signar les poesies amb pseudònim, un altre. S'arriba doncs a Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Aquests problemes són reals i personals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades - pures idees amb nom propi- sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització.
[edita] Importància d'Ausiàs March
Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:
- Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
- La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
- Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
[edita] Modernitat de l'obra ausiasmarquiana
El perquè de la seua modernitat:
- Utilitza per primera vegada el valencià en els seus poemes.
- Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
- Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
- L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
- Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
- La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
[edita] La seva obra
L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.
[edita] Els cants d'amor
En la seua producció l'amor és un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un "senhal" per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor.
[edita] Plena de Seny
Aquest primer cicle està compost per dènou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva, però segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.
[edita] Llir entre Cards
Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.
[edita] Amor, amor
Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.
[edita] Mon darrer bé
Comprén només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats...
[edita] Oh, foll amor
Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.
[edita] Els cants de mort
El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.
- La gran dolor que llengua no pot dir
- del qui.s veu mort e no sap on irà
- (no sab sson Déu si per a si el volrà
- o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
- O cruel mal qui tols la joventut
- e fas podrir les carns dins en lo vas!
- l'esperit, ple de paor, volant va
- a l'incert loch, tement l'eternal dan;
[edita] El cant espiritual
Aquest cant, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrits en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.
Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.
- Si com los rius que a la mar tots acoren,
- Així les fins totes en tu se n'entren.
- Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:
- Vença l'amor a la por que jo et porte.
[edita] L'estil
La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta:
- Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
- Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensació són:
- Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...):
- «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»
- Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
- «Llir entre cards, passions d'Amor fan
- Tembre i Fiar estar dins un hostal.»
- Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
- Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra.
- Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:
- «Hajau dolor de la dolor de mi!»
[edita] Influència posterior
L'obra d'Ausiàs Marc, per bé que encara no estava impresa, va exercir una influència clara en uns pocs poetes contemporanis, en canvi, per a les generacions posteriors de poetes valencians passà desapercebut. Només el marqués de Santillana el lloava així: gran trovador y hombre de asaz elevado espíritu.
Aquesta situació canviaria amb la publicació per primera vegada dels poemes d'Ausiàs el 1539 a València, a cura de Joan Navarro. Era una edició bilingüe obra de Baltasar de Romaní, reeditada el 1553 a Sevilla, tres reedicions més a Barcelona 1543, 1545 i 1560) i una a Valladolid el 1555 (aquesta incloïa un vocabulari amb la traducció al castellà). El 1579 es publica una edició de la traducció al castellà feta per Jorge de Montemayor.
Joan Boscà llegí amb vertadera passió aquestes publicacions, i aquest entusiasme el contagià al seu amic Garcilaso de la Vega. A partir d'aleshores l'obra ausiasmarquiana serà llegida i admirada pels autors del Siglo de Oro castellà. El Brocense i Quevedo assajaren algunes traduccions, Fray Luis de León i Lope de Vega el citen a les seues obres. L'any 1633 s'edità a França una elegant traducció al llatí obra de l'humanista valencià Vicent Mariner.
La recuperació de l'obra d'Ausiàs no començarà fins la Renaixença. Destaca la investigació dels poemes d'Ausiàs feta per Amadeu Pagès. Després vindrien els anàlisi de Martí de Riquer, Pere Bohigas o Joan Fuster. La primera edició de l'obra completa (l'anterior de 1539 era incompleta) d'Ausiàs March feta a terres valencianes data de 1993, obra de Vicent Josep Escartí.
L'obra dels versos d'Ausiàs influencià a poetes contemporanis com Josep M. López Picó, Carles Riba i Vicent Andrés Estellés, qui el considerava adust company inseparable.
També els seus poemes s'han musicat, i qui més ho ha fet ha sigut el cantant Raimon, el 1989 publica el disc Raimon canta Ausiàs March on recopila totes les versions dels poemes; en el disc de 1997 Cançons de mai inclogué set composicions d'Ausiàs.
|
|||||
[edita] Bibliografia
 |
Falta contextualitzar les referències en el cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant les citacions i referències a frases i paràgrafs concrets. |
- Ausiàs March. El poeta i el seu temps Rafael Matoses, Salvador Vendrell. ISBN 84-7660-343-6.
- Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March Josep Piera. ISBN 84-297-4952-7.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- «Ausiàs March (obra completa)». Biblioteca Virtual Cervantes Virtual. [Consulta: 13 febrer 2009].
- Obra completa d'Ausiàs March.
- Ausiàs March, material pedagògic i obra completa.
- Pàgina dedicada a Ausiàs March, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.
- Auca de Ausiàs March
- Vídeo Ausiàs March
