Austremoni de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Austremoni de Clarmont

Estàtua a l'abadia de Mozac
bisbe i màrtir
Nom secular Austremonius
Naixement començament del segle III
Itàlia?
Defunció ca. 268
Clarmont d'Alvèrnia
Enterrament Abadia de Mozac (Puèi Domat); cap a l'abadia d'Issoire (Puèi Domat)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Mozac, Issoire, Saint-Yvoine
Festivitat 1 de novembre
Fets destacables Primer bisbe de Clarmont
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Clarmont

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, segle III - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ésser el primer bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Gairebé no hi ha dades sobre la vida del sant. Sembla que era un dels Apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.

Llegenda de Sant Austremoni al segle I[modifica | modifica el codi]

A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Austremoni un dels Setanta deixebles; hauria estat jueu, convertit per Sant Pere apòstol, a qui acompanyà a Roma. D'allí, Pere l'envià a la Gàl·lia, on predicà a l'Alvèrnia, el Berry i el Nivernais.[2] A Clarmont va convertir el senador romà Cassi i el sacerdot pagà Victorí, i des de la seu va enviar els seus deixebles a altres terres: Sirenat (Saint Cerneuf) a Thiers, Màrius a Salers i Nectari i Antoní en altres parts d'Alvèrnia. Austremoni va morir decapitat a Clarmont l'any 92.

Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El culte es desenvolupà sobretot a Clarmont. Gregori de Tours explica que el cos del bisbe fou sebollit a Issoire, on fou molt venerat. El seu cos es traslladà a Volvic, on fou fins que Pipí el Breu en 764, o potser Pipí d'Aquitània en 848, en féu portar les relíquies a l'abadia de Mozac, malgrat les reclamacions del bisbat de Clarmont i l'abadia d'Issoire. Llavors se n'escrigué una Vita que en popularitzà la llegenda.

A mitjan segle IX, el cap del sant fou portat a Saint-Yvoine i cap al 900 fou retornada a Issoire, on havia estat sebollit el sant.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Com explica Gregori de Tours a la Historia Francorum, Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austremoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
  2. La llegenda volia fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austremoni de Clarmont Modifica l'enllaç a Wikidata