Austremoni de Clarmont
 Estàtua a l'abadia de Mozac |
|
| bisbe i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Austremonius |
| Naixement | començament del segle III Itàlia? |
| Defunció | ca. 268 Clarmont d'Alvèrnia |
| Enterrament | Abadia de Mozac (Puèi Domat); cap a l'abadia d'Issoire (Puèi Domat) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Mozac, Issoire, Saint-Yvoine |
| Festivitat | 1 de novembre |
| Fets destacables | Primer bisbe de Clarmont |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patronatge | Clarmont |
Austremoni de Clarmont (Itàlia?, segle III - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ésser el primer bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Vida [modifica]
Gairebé no hi ha dades sobre la vida del sant. Sembla que era un dels Apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.
Llegenda de Sant Austremoni al segle I [modifica]
A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Austremoni un dels Setanta deixebles; hauria estat jueu, convertit per Sant Pere apòstol, a qui acompanyà a Roma. D'allí, Pere l'envià a la Gàl·lia, on predicà a l'Alvèrnia, el Berry i el Nivernais.[2] A Clarmont va convertir el senador romà Cassi i el sacerdot pagà Victorí, i des de la seu va enviar els seus deixebles a altres terres: Sirenat (Saint Cerneuf) a Thiers, Màrius a Salers i Nectari i Antoní a d'altres parts d'Alvèrnia. Austremoni va morir decapitat a Clarmont l'any 92.
Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.
-
El sant en un relleu del reliquiari de Sant Calmini (Abadia de Mozac)
-
Escultura a Issoire, s. XVII
-
Estàtua a Saint Austremoine d'Issoire
Veneració [modifica]
El culte es desenvolupà sobretot a Clarmont. Gregori de Tours explica que el cos del bisbe fou sebollit a Issoire, on fou molt venerat. El seu cos es traslladà a Volvic, on fou fins que Pipí el Breu en 764, o potser Pipí d'Aquitània en 848, en féu portar les relíquies a l'abadia de Mozac, malgrat les reclamacions del bisbat de Clarmont i l'abadia d'Issoire. Llavors se n'escrigué una Vita que en popularitzà la llegenda.
A mitjan segle IX, el cap del sant fou portat a Saint-Yvoine i cap al 900 fou retornada a Issoire, on havia estat sebollit el sant.
-
Vitrall de Saint Austremoine d'Issoire, amb el sant entre les bèsties
-
Vitrall amb el martiri del sant
-
Façana de l'abadia de Molzac
-
Abadia d'Issoire
-
Absis de l'abadia d'Issoire
Notes [modifica]
- ↑ Com explica Gregori de Tours a la Historia Francorum, Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austremoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
- ↑ La llegenda volia fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austremoni de Clarmont |
